Gas d'efièch de sèrra

Los gases d'efièch de sèrra (var. gases d'efièit de sèrra, gas d'efèit/efècte de sèrra/serra) (GES) son de compausants gasós qu'absorbisson lo raionament infraroge emés per la superfícia terrèstra e contribuisson aital a l'efièch de sèrra. L'aumentacion de sa concentracion dins l'atmosfèra terrèstra es un dels factors a l'origina del rescalfament climatic. Un gas pòt pas absorbir los raionaments infraroges qu'a partir de tres atòms per molecula, o a partir de dos se son dos atòms diferents.

Mesura del CO2 atmosferic per l'observatòri de Mauna Loa a Hawaii.

Principals gases d'efièch de sèrra

Les principals GES naturalament presents dins l'atmosfèra son :

  • la vapor d'aiga[1] e las gotaletas d'aiga dels nivols, que son a l'origina de 72 % de l'efièch de sèrra natural[2]. Lo rescalfament climatic aumenta l’evaporacion de l'aiga, çò qu'asseca las tèrras, fa créisser l'efièch de sèrra e lo rescalfament dels oceans ;
  • lo dioxid de carbòni (CO2), qu'est lo principal gas d'efièch de sèrra (en quantitat) produit per l'activitat umana, per 74 % del total (totes mòdes d'emissions confonduts)[2] ;
  • lo metan (CH4), qu'es responsable de 17 % del rescalfament climatic[3] del fach de son potencial de rescalfament global enauçat egal a 34 còps lo del CO2 a cent ans (en prenent en compte las retroaccions climaticas[4]), mas que persistís mens de detz ans dins l'atmosfèra. Es regetat pel tres quarts pels umans ;
  • le protoxid d'azòt (N2O) ;
  • l'ozòn (O3) (a feble altitud, dins la troposfèra).

Los gases d'efièch de sèrra industrials comprenon tanben d'idrocarburs alogénats coma :

  • los idroclorofluorocarburs, coma lo HCFC-22 (un freon) ;
  • los clorofluorocarburs (CFC) ;
  • los idrofluorocarburs (HFC) ;
  • lo tetrafluorometan (CF4) ;
  • l'exafluorur de sofre (SF6) e lo pentafluorur de sofre trifluorometil (CF3-SF5).

Referéncias