Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic

L'ASEAN ha establert un fòrum conjunt amb el Japó, i sosté un acord de cooperació amb la Unió Europea (UE). La seu permanent d'ASEAN és a Jakarta. Tots els estats membres es reuneixen cada novembre en una cimera. Per a l'any 2020 està prevista una integració de tipus econòmic.

L'ASEAN abasta una superfície de 4,46 milions de km², el que representa un 3% de la superfície total de la Terra, i té una població d'aproximadament 600 milions de persones, el 8,8% de la població mundial. La zona marítima de l'ASEAN és aproximadament tres vegades major que la seva extensió terrestre. El 2010, el seu PIB nominal combinat havia arribat als 1,8 bilions de dòlars estatunidencs. Si es considerés l'ASEAN com una sola entitat, se situaria com la novena economia més gran del món.

L'ASEAN va ser precedida per una organització anomenada l'Associació del Sud-est d'Àsia, comunament anomenada ASA, una aliança composta per les Filipines, Malàisia i Tailàndia, que es va formar el 1961. El bloc en si, però, es va establir el 8 d'agost de 1967, quan els ministres d'Afers Exteriors de cinc països (Indonèsia, Malàisia, Filipines, Singapur i Tailàndia) es van reunir en el Ministeri Thai d'Afers Exteriors amb seu a Bangkok i van signar la declaració de l'ASEAN, més comunament coneguda com la Declaració de Bangkok. Es consideren com els pares fundadors de l'organització, els cinc ministres de relacions exteriors: Adam Malik d'Indonèsia, Narciso Ramos de les Filipines, Abdul Razak Hussein de Malàisia, S. Rajaratnam de Singapur, i Thanatos Khoman de Tailàndia.^[3]

Les motivacions per al naixement de l'ASEAN són el desig d'un entorn extern estable, de manera que els seus membres governants es puguin concentrar en la construcció de la nació, el temor comú al comunisme, la disminució de la fe o la desconfiança dels poders externs a conseqüència dels esdeveniments de la dècada del 1960, així com l'aspiració per al desenvolupament econòmic nacional. A diferència de la Unió Europea, l'ASEAN ha estat dissenyat per servir als nacionalismes.^[4]

El 1976, l'estat de Papua Nova Guinea, a la Melanèsia, va obtenir la condició d'observador.^[5] Al llarg de la dècada del 1970, l'organització es va embarcar en un programa de cooperació econòmica, arran de la Cimera de Bali de 1976. Aquesta iniciativa va fracassar a mitjans dels anys 1980 i només es va revifar al voltant de 1991 a conseqüència d'una proposta de Tailàndia que plantejà una àrea de lliure comerç regional. El bloc de partidaris va augmentar quan Brunei es va convertir en el sisè membre després de la seva adhesió el 8 de gener de 1984, tot just una setmana després que el país va assolir la independència, l'1 de gener de 1984.^[6]

El 28 de juliol de 1995, Vietnam es va convertir en el setè membre. Dos anys més tard, el 23 de juliol de 1997, Laos i Birmània (Myanmar) es van afegir al grup.^[7] Cambotja havia d'afegir-se al mateix temps que Laos i Myanmar, però va haver d'ajornar a causa de la lluita interna que vivia el país. El país va entrar a formar part de l'associació més tard, el 30 d'abril de 1999, després de l'estabilització del seu govern.^[7]

Durant el decenni de 1990, el bloc van experimentar un augment en el nombre de membres, així com en la unitat per a una major integració. El 1990, Malàisia va proposar la creació d'un Grup Econòmic de l'Àsia Oriental,^[8] grup que el componien els aleshores membres de l'ASEAN, així com el República Popular de la Xina, el Japó i Corea del Sud, amb la intenció de contrarestar la creixent influència dels Estats Units a l'APEC, així com a la regió d'Àsia en el seu conjunt.^[9][10] Aquesta proposta, però, es trobà amb una forta oposició per part del Japó i els Estats Units.^[9][11]

Malgrat aquest fracàs, els estats membres van seguir treballant per una major integració. El 1992 es va signar l'Aranzel preferencial comú efectiu (CEPT), amb un calendari per a l'eliminació gradual de tarifes i com una meta per augmentar l'avantatge competitiu de la regió i com una base de producció orientada al mercat mundial. Aquesta llei va actuar com a marc per a la Zona de Lliure Comerç de l'ASEAN. Després de la crisi financera de l'Àsia oriental de 1997, a Chiang Mai es va establir un renaixement de la proposta de Malàisia, coneguda com la Iniciativa Chiang Mai, que advoca per una millor integració entre les economies de l'ASEAN, així com de la Xina, el Japó, i Corea del Sud.^[12]

Membres fundadors:

• Indonèsia
• Malàisia
• Filipines
• Singapur
• Tailàndia

Membres adherits amb posterioritat:

• Brunei (1984)
• Vietnam (1995)
• Laos (1997)
• Myanmar (1997)
• Cambodja (1999)

	País	Capital	Superfície (km²)	Població	Densitat	UTC	Llengües oficials
	Brunei	Bandar Seri Begawan	5.765	474.800	82/km²	+8	Malai
	Cambodja	Phnom Penh	181.035	16.131.000	89/km²	+7	Khmer
	Filipines	Manila	300.030	110.574.614	369/km²	+8	Tagàlog, Anglès
	Indonèsia	Jakarta	1.904.569	275.960.000	144/km²	+7, +8, +9	Indonesi
	Laos	Vientiane	236.800	7.758.000	33/km²	+7	Laosià
	Malàisia	Kuala Lumpur	323.847	32.671.000	101/km²	+8	Malai
	Myanmar	Naypyidaw	676.578	55.745.000	82/km²	+6:30	Birmà
	Singapur	Singapur	707,1	5.680.600	8.024/km²	+8	Malai, Xinès mandarí, Anglès, Tàmil
	Tailàndia	Bangkok	515.115	70.470.000	137/km²	+7	Tailandès
	Vietnam	Hanoi	331.690	100.222.000	302/km²	+7	Vietnamita
	TOTAL (2020)		4.476.137	675.687.014	151/km²

Hi ha 2 països que han sol·licitat l'accés, Papua Nova Guinea i Timor Oriental.^[13] També han mostrat interès en l'adhesió Bangladesh, Fiji i Sri Lanka.

Les següents accions han buscat la integració dels diferents països membres per treballar com un ens comú:

• Intercanvi preferent de manufactures sense duanes (AFTA)
• Lliure circulació aèria (completada previsiblement el 2015)^[14]
• Consorci d'universitats (AUN), amb 21 centres adscrits
• Parlament regional (AIPO)
• Himne oficial: The Asean Way
• Competicions esportives específiques, com un campionat de futbol i els Southeast Asian Games
• Accions comunes per protegir les zones naturals protegides, amb un llistat i legislació específica

Campionat de futbol

El Campionat de Futbol de l'ASEAN és un torneig internacional bianual de futbol organitzat per la Federació de futbol de l'ASEAN, constituïda pels equips de les nacions del sud-est Asiátic. Des que va ser inaugurat el 1996, aquesta copa ha estat guanyada tres vegades per Singapur i Tailàndia; Vietnam la va guanyar una vegada, i Indonèsia ha estat subcampiona tres vegades però sense haver guanyat la copa. Malàisia paral·lelament va ser subcampiona en una ocasió.

La Cervesa Tigre, fabricada a Singapur va ser el patrocinador del torneig des dels seus inicis fins a 2005, temps durant el qual es deia «Copa Tigre». Des de 2007, el torneig s'anomena Campionat de futbol de l'ASEAN a causa de la finalització del contracte de patrocini. L'any 2008, La companyia Suzuki va comprar els drets del nom del torneig. Així, l'edició de 2008 es va dir «Copa Suzuki AFF 2008».

Cimeres de l'ASEAN

L'organització porta a terme unes reunions conegudes com a Cimeres de l'ASEAN, on es reuneixen els caps de govern de cada estat membre per discutir i resoldre els problemes regionals, així com per dur a terme altres reunions amb altres països de fora de l'organització amb la intenció de promoure les relacions exteriors. La primera cimera formal dels líders de l'ASEAN es va celebrar Bali (Indonèsia) el 1976. A la tercera reunió que es va celebrar a Manila el 1987 es va decidir que els líders es reunirien cada cinc anys. En conseqüència, la quarta reunió es va celebrar el 1992 a Singapur, i allà els líders van acordar de reunir-se amb més freqüència, decidint de celebrar la cimera cada tres anys.El 2001, es va decidir que els caps de govern es reunirien anualment per abordar els problemes urgents que afectin la regió. També es va decidir que els països membres serien l'amfitrió de la cimera seguint un ordre alfabètic, una excepció va ser el cas de Myanmar, que el 2004 va declinar els seus drets d'allotjar la cimera del 2006 a causa de la pressió dels Estats Units i la Unió Europea.^[15]

El desembre del 2008 va entrar en vigor la Carta de l'ASEAN i amb això la Cimera de l'ASEAN passà a celebrar-se dues vegades l'any.

La cimera formal es reuneix durant tres dies. El contingut habitual és el següent:

• Els líders dels estats membres celebren una reunió d'organització interna.
• Els líders dels estats membres celebren una conferència conjunta amb els ministres de Relacions Exteriors del Fòrum Regional de l'ASEAN.
• A una altra reunió, coneguda com a ASEAN més tres, s'afegeixen els líders dels tres Dialogue Partners (socis de diàleg), la República Popular de la Xina, el Japó i Corea del Sud.

Cimeres formals de l'ASEAN
		Data	Lloc de realització	Amfitrió
1a	23–24 de febrer del 1976	Indonèsia	Bali	Soeharto
2a	4–5 d'agost del 1977	Malàisia	Kuala Lumpur	Hussein Onn
3a	14–15 de desembre del 1987	Filipines	Manila	Corazon Aquino
4a	27‒29 de gener del 1992	Singapur	Singapur	Goh Chok Tong
5a	14‒15 de desembre del 1995	Tailàndia	Bangkok	Banharn Silpa-archa
6a	15‒16 de desembre del 1998	Vietnam	Hanoi	Phan Văn Khải
7a	5‒6 de novembre del 2001	Brunei	Bandar Seri Begawan	Hassanal Bolkiah
8a	4‒5 de novembre del 2002	Cambodja	Phnom Penh	Hun Sen
9a	7‒8 d'octubre del 2003	Indonèsia	Bali	Megawati Soekarnoputri
10a	29‒30 de novembre del 2004	Laos	Vientiane	Bounnhang Vorachith
11a	12‒14 de desembre del 2005	Malàisia	Kuala Lumpur	Abdullah Ahmad Badawi
12a	11‒14 de gener del 2007¹	Filipines²	Illa de Cebu	Gloria Macapagal-Arroyo
13a	18‒22 de novembre del 2007	Singapur	Singapur	Lee Hsien Loong
14a3	27 de febrer - 1 de març del 2009 10–11 d'abril del 2009	Tailàndia		Cha Am, Hua Hin Pattaya
15a	23 d'octubre del 2009	Tailàndia		Cha Am, Hua Hin
16a	8–9 d'abril del 2010	Vietnam	Hanoi	Nguyễn Tấn Dũng
17a	28-31 d'octubre del 2010	Vietnam	Hanoi
18a4	7–8 de maig del 2011	Indonèsia	Jakarta	Susilo Bambang Yudhoyono
19a4	14–19 de novembre del 2011	Indonèsia	Bali
¹ La cimera que s'havia de desenvolupar entre el 10 i el 14 de desembre del 2006 va ser ajornada a causa del tifó Seniang..
² Les filipines van acollir la cimera perquè Myanmar va declinar organitzar-la a causa de les pressions dels Estats Units i la Unió europea.
3 La cimera es va dividir en dues parts. La primera corresponia a la cimera que s'havia de celebrar entre el 12 i el 17 de desembre del 2008 i que va ser ajornada a causa de la crisi política tailandesa. La segona part es va suspendre l'onze d'abril quan els manifestants van entrar a la seu de la cimera.
4 Indonèsia va proposar un intercanvi amb Brunei atès que serà la seu de la reunió de l'APEC (i possiblement de la reunió del G20) durant el 2013.

Durant la cinquena cimera, que es va fer a Bangkok, els dirigents de l'ASEAN van decidir reunir-se de manera "informal" un cop entre cada cimera formal:

Cimeres informals de l'ASEAN
	Date	Estat	Amfitrió
1a	30 de novembre del 1996	Indonèsia	Jakarta
2a	14‒16 de desembre del 1997	Malàisia	Kuala Lumpur
3a	27‒28 de novembre del 1999	Filipines	Manila
4a	22‒25 de novembre del 2000	Singapur	Singapur

Cimeres de l'Àsia Oriental

La Cimera de l'Àsia Oriental (East Asia Summit o EAS) és un fòrum pan-asiàtic que reunieix anualment els líders de 16 països de l'Àsia Oriental i la regió del sud-est asiàtic, amb l'ASEAN en una posició de lideratge. A la cimera s'han discutit temes com el comerç, l'energia o la seguretat i té un paper important en la construcció del que ha de ser la Comunitat d'Àsia Oriental.

Els assistents a la cimera són els 10 membres de l'ASEAN juntament amb la Xina, el Japó, Corea del Sud, l'Índia, Austràlia i Nova Zelanda, que junts representen gairebé la meitat de la població mundial. Rússia ha demanat la seva adhesió a la cimera i el 2005 va ser convidada per Malàisia a la primera cimera de l'EAS.^[16]

La primera cimera es va celebrar a Kuala Lumpur el 14 de desembre del 2005 i a partir de llavors s'han anat celebrat anualment després de la Cimera formal de l'ASEAN.

Cimera	Estat	Ciutat	Data	Notes
1a.	Malàisia	Kuala Lumpur	14 de desembre del 2005	Rússia assisteix com a invitat.
2a.	Filipines	Cebu	15 de gener del 2007	Reprogramada pel 13 de desembre del 2006. Declaració de Cebú sobre Seguretat Energètica a l'Àsia Oriental
3a.	Singapur	Singapur	21 de novembre del 2007	Declaració de Singapur sobre el Canvi Climàtic, l'Energia i el Medi Ambient[17] Acord per crear l'Institut d'Investigació Econòmica de l'ASEAN i l'Àsia Oriental
4a.	Tailàndia	Cha-am i Hua Hin	25 d'octubre del 2009	La data i la ubicació es va canviar diverses vegades i després la cimera prevista per al 12 d'abril del 2009 a Pattaya (Tailàndia) va ser cancel·lada quan els manifestants van irrompre a la seu de la cimera. Es va reprogramar per a l'octubre de 2009 i es va canviar un altre cop de lloc, en comptes de Phuket[18] es va celebrar a Cha-am i Hua Hin.[19]
5a.	Vietnam	Hanoi	31 October 2010[20]	Pendent de celebració.

Cimeres commemoratives

Les cimeres commemoratives són unes reunions organitzades en estat que no és membre de l'ASEAN per commemorar l'aniversari de l'establiment de les relacions entre l'ASEAN i el país amfitrió. El país amfitrió convida els caps de govern dels països membres de l'ASEAN per debatre la futura cooperació i associació.

Cimera	Amfitrió	Ciutat	Data	Notes
ASEAN – Japó	Japó	Tòquio	11, 12 de desembre del 2003	Per celebrar el 30è aniversari de l'establiment de les relacions entre l'ASEAN i el Japó. La cimera també és remarcable per ser el primer cop que l'ASEAN celebrava una reunió amb un país tercer.
ASEAN – Xina	R.P. de la Xina	Nanning	30, 31 d'octobre del 2006	Per celebrar el 15è aniversari de l'establiment de les relacions entre l'ASEAN i la Xina.
ASEAN – República de Corea del Sud	Corea del Sud	Jeju-do	1, 2 de juny del 2009	Per celebrar el 20è aniversari de l'establiment de les relacions entre l'ASEAN i Corea del Sud.

Fòrum Regional

El Fòrum Regional de l'ASEAN (ASEAN Regional Forum o ARF) és un fòrum de diàleg formal, oficial i multilateral de la regió Àsia-Pacífic. El juliol del 2007 va comptar amb 27 participants. Els objectius de l'ARF són el foment del diàleg i les consultes, i la promoció de la confiança i la diplomàcia preventiva a la regió.^[21]

El Fòrum Regional es va reunir per primer cop el 1994. Els participants actuals són els següents: tots els membres de l'ASEAN, Austràlia, Bangladesh, el Canadà, la República Popular de la Xina, la Unió Europea, l'Índia, el Japó, Corea del Nord, Corea del Sud, Mongòlia, Nova Zelanda, Pakistan, Papua Nova Guinea, Rússia, Timor Oriental, Estats Units i Sri Lanka.^[22]

La República de la Xina (també coneguda com a Taiwan) va ser exclosa del Fòrum des del moment de la seva creació, i les qüestions relacionades amb l'estret de Taiwan no són mai tractades a les reunions de l'ARF ni s'esmenta a les declaracions del President del Fòrum.altres reunions

Altres reunions

A part dels anteriors, també se celebren altres reunions regulars. Aquestes inclouen reunions anuals ministerials (ASEAN Ministerial meetings),^[23] així com altres reunions de comitès.^[24] Les reunions se centren principalment en temes específics, com la defensa o el medi ambient, i són ateses pels ministres, en lloc dels caps de govern.

més Tres

L'ASEAN més tres (ASEAN Plus Three) és una reunió entre l'ASEAN, la Xina, Japó i Corea del Sud, i principalment se celebra a cada Cimera de l'ASEAN.

Cimera Àsia-Europa

La Cimera Àsia-Europa (ASEM) és un procés de diàleg informal iniciat el 1996 amb la intenció de reforçar la cooperació entre els països d'Europa i Àsia, especialment els membres de la Unió Europea i l'ASEAN, en particular.^[25] L'ASEAN, representada pel seu Secretariat, és un dels 45 socis de l'ASEM. També nomena un representant perquè se sentin a la taula directiva de Fundació Àsia-Europa (ASEF), una organització sociocultural associada a la reunió.

Cimera ASEAN-Rússia

La Cimera de l'ASEAN-Rússia és una reunió anual entre els líders dels estats membres i el president de Rússia.

El 15 de desembre del 2008, els membres de l'ASEAN es van reunir a Jakarta, la capital d'Indonèsia, per posar en marxa una Carta, que havia estat signada el novembre del 2007, amb l'objectiu d'apropar-se a una comunitat de l'estil de la Unió Europea.^[26] La Carta de l'ASEAN va entrar en vigor com a entitat jurídica amb l'objectiu de crear un espai únic de lliure comerç per a la regió, que abasta 500 milions de persones. El president d'Indonèsia Susilo Bambang Yudhoyono va declarar: Aquest és un esdeveniment transcendental quan l'ASEAN s'està consolidant, integrant-se i transformant-se en una comunitat Això s'aconsegueix mentre que l'ASEAN cerca un rol paper més important als assumptes de l'Àsia i a nivell mundial, en un moment en què el sistema internacional està experimentant un canvi radical, [en referència al canvi climàtic i a la crisi econòmica]. El Sud-est d'Àsia ja no està amargament dividit, una regió devastada per la guerra com va passar durant les dècades del 1960 i 1970^[26]

Els principis fonamentals de la Carta són:^[27]

1. el respecte per la independència, la sobirania, la igualtat, la integritat territorial i la identitat nacional de tots els estats membres de l'ASEAN;
2. el compromís compartit i la responsabilitat col·lectiva en la millora de pau, la seguretat i la prosperitat;
3. la renúncia a l'agressió, l'amenaça o l'ús de la força o d'altres accions de qualsevol tipus que siguin incompatibles amb el dret internacional;
4. la confiança en la solució pacífica de les controvèrsies;
5. la no ingerència en els assumptes interns dels estats membres de l'ASEAN;
6. el respecte al dret de cada estat membre a dirigir la seva existència nacional sense ingerències externes, subversió ni coerció;
7. millorar les consultes sobre assumptes que afecten greument l'interès comú de l'ASEAN;
8. l'adhesió a l'imperi de la llei, el bon govern, els principis de la democràcia i el govern constitucional;
9. el respecte de les llibertats fonamentals, la promoció i la protecció dels drets humans i la promoció de la justícia social;
10. el respecte a la Carta de les Nacions Unides i el dret internacional, inclòs el dret humanitari internacional, subscrit pels estats membres de l'ASEAN;
11. l'abstenció de participar en qualsevol política o activitat, incloent-hi l'ús del seu territori, seguida per un estat membre de l'ASEAN o no pertanyent a l'ASEAN o per qualsevol actor no estatal, que posi en perill la sobirania, la integritat territorial o l'estabilitat política i econòmica dels estats membres de l'ASEAN;
12. el respecte a les diferents cultures, idiomes i religions dels pobles de l'ASEAN, posant l'èmfasi en els seus valors comuns, en l'esperit de la unitat en la diversitat;
13. la centralitat de l'ASEAN en matèria de política exterior, relacions econòmiques, socials i culturals participant activament de cara a l'exterior de manera inclusiva i no discriminatòria, i
14. l'adhesió a les normes del comerç multilateral i els règims basats en normes de l'ASEAN per a l'aplicació efectiva dels compromisos econòmics i la reducció progressiva, amb tendència vers l'eliminació, de totes les barreres a la integració econòmica regional en una economia de mercat.

Tanmateix, la crisi financera global ha estat considerada com una amenaça per als objectius previstos a la Carta,^[28] i també s'ha considerat la idea d'un organisme pels drets humans i es va proposar per a ser discutida en una propera cimera, el febrer del 2009. Aquesta proposta va causar controvèrsia, ja que l'organisme no tindria el poder d'imposar sancions o castigar els països que violessin els drets dels ciutadans, de manera que la seva eficàcia seria limitada.^[29] L'organisme va ser creat a finals de 2009 com la Comissió Intergovernamental de l'ASEAN pels Drets Humans (ASEAN Intergovernmental Commission on Human Rights o AICHR)