Atemptats de Brussel·les de març de 2016
Els atemptats de Brussel·les de març de 2016 van ser una sèrie d'atemptats terroristes esdevinguts el 22 de març de 2016 a Bèlgica: dos a l'Aeroport de Brussel·les, a Zaventem, i un a Estació de Maelbeek/Maalbeek, a Brussel·les. En aquests atacs hi van morir 35 víctimes[7] i 3 terroristes suïcides. Un quart atacant va fugir, mentre que 300 persones més van quedar ferides.[8] En el transcurs de la investigació, es va trobar una altra bomba i un rifle d'assalt a l'aeroport, i en un apartament, quinze quilos de TATP.[9] Estat Islàmic (EI) va declarar-se responsable dels atacs.[10]
| |||||
| |||||
| Tipus | Atemptat suïcida (Aeroport)[1] Bombes | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Data | 22 de març de 2016 | ||||
| Punt en el temps | 08:00 (aeroport) 09:11 (metro) | ||||
| Localització | Aeroport de Brussel·les Metro de Brussel·les | ||||
| Estat | Bèlgica  | ||||
| Objectiu | civil | ||||
| Causa | Gihadisme[2] | ||||
| Víctimes | Mason Wells víctima del terrorisme Tim Tielemans víctima del terrorisme Karen Northshield (en)  víctima del terrorisme Loubna Lafquiri víctima del terrorisme Sebastien Bellin víctima del terrorisme | ||||
| Morts | 38 (35 víctimes, 3 perpetradors)[3] | ||||
| Ferits | 316[4] (62 crítics)[5] | ||||
| Perpetrador | Estat Islàmic Aeroport: Estació de metro: | ||||
| Arma | nail bomb (en) | ||||
| Cronologia | |||||
| Atemptat | |||||
| Hashtag | #JeSuisBruxelles | ||||
Aquest atemptat va ser l'atac terrorista més mortífer de la història de Bèlgica. El govern belga va delcarar tres dies de dol nacional.[11]
Antecedents
Bèlgica formava part de la intervenció militar internacional contra Estat Islàmic, organització de caràcter islamista.[12] Paral·lelament, Bèlgica era el país europeu que comptava amb més ciutadans combatents entre les forces gihadistes, en proporció amb la seva població, estimant-se que 440 belgues havien marxat del país per combatre a Síria o Iraq el gener de 2015.[13][14] A més, el deficient aparell de seguretat interna i la manca d'una agència d'intel·ligència competent, havíen convertit el país en un focus de reclutament de caràcter extremista i d'activitat terrorista.[15]
Abans dels atemptats, molts atacs terroristes de caràcter islamista s'havien originat a Bèlgica, motiu pel qual s'hi havien desenvolupat diverses operacions contra-terroristes. El maig de 2014, un tirador amb llaços amb la Guerra civil siriana va assaltar el Museu Jueu de Bèlgica, a Brussel·les, matant 4 persones.[16][17] El gener de 2015, en una operació policial contra un grup, que es considerava al darrere d'un atemptat com el de Charlie Hebdo, va incloure registres a Brussel·les i Zaventem. Aquestes operacions van acabar amb la mort de dos sospitosos.[18][19] L'agost de 2015, un presumpte terrorista va disparar i apunyalar diversos passatgers en un tren d'alta velocitat que cobria la ruta Amsterdam-París via Brussel·les, abans de ser reduït pels mateixos passatgers.[20]
A més, els perpetradors dels atemptats de París del novembre de 2015 estaven instal·lats a Molenbeek, quedant Brussel·les tancada durant cinc dies mentre la policia buscava més sospitosos. El 18 de març de 2016, Salah Abdeslam, sospitós de participar en aquests atacs a la capital francesa, va ser capturat per la policia belga en uns registres que van causar la mort d'un altre sospitós, així com ferides en altres dos. Com a mínim un altre sospitós va quedar en llibertat.[21][22][23] En el transcurs de l'interrogatori, la policia va ensenyar a Abdeslam fotografies dels germans Bakraoui, que tres dies més tard participarien en els atemptats a l'aeroport i el metro de Brussel·les.[24] Investigadors belgues consideren que l'arrest d'Abdeslam podria haver accelerat els atemptats de la capital belga.[25] Segons el ministre de l'Interior Jan Jambon, que va parlar després dels atemptats, les autoritats sabien que s'estava preparant un atemptat a Europa, però van subestimar l'escala d'aquest atac.[26]
Atacs
Aeroport
_-_Melsbroek_(BRU_-_EBBR_-_EBMB)_AN1788412.jpg)
Dues explosions a l'aeroport de Brussel·les es van produir el 22 de març de l'any 2016 abans de les 8 del matí i van deixar almenys 13 morts i 35 ferits segons la Fiscalia belga. La ministra de Sanitat belga, Maggie De Block, va fer un nou recompte oficial amb 14 morts i 81 ferits a l'aeroport.[27] La cadena francòfona TF1 va comunicar que es van trobat un rifle kalàixnikov i una tercera bomba que no hauria explotat al hall de l'aeroport.
Metro
El mateix dia una explosió va tenir lloc a l'Estació de metro de Maelbeek/Maalbeek, al centre de la ciutat, a les 9.11 del matí.[28] El metro de la ciutat va ser immediatament evacuat i tancat.[1][29] Tot el transport públic de la ciutat es va tancar com a conseqüència dels atacs.[30] Segons el representant del transport belga en les explosions al metro hi van haver 14 morts i 55 ferits en el primer recompte.
Reaccions
A Bèlgica
El pla d'emergència es disparà a causa de la doble explosió de l'Aeroport de Brussel·les. A continuació, es va suspendre tot el trànsit aeri a l'aeroport i el nivell d'alerta terrorista va pujar al nivell 4 per a tota Bèlgica. Aquesta decisió va ser presa per la OCAM, l'Òrgan de Coordinació per a l'anàlisi de l'amenaça.[1][31]
A l'altre aeroport de la capital comunitària, el de Charleroi, s'hi va organitzar un gabinet de crisi per estudiar de quina manera reorganitzar el tràfic aeri.[32] Els vols es van redirigir cap a altres aeroports, entre els quals hi ha l'Aeroport de Brussel·les Sud, l'Aeroport Internacional d'Anvers i l'Aeroport Internacional d'Oostende-Bruges[33] i l'Aeroport de Lieja.[34]
L'edifici Berlaymont, que es troba a prop, i les cases de la seu de la Comissió europea es van clausurar.[1]
Després dels segons atacs, es va tancar tot el transport públic a la capital belga.[30] Es van evacuar i tancar diverses estacions, i es van suspendre tots els trens de l'Eurostar cap a l'Estació de Brussel·les Midi.[1] Tots els trens de París a Brussel·les també es van cancel·lar.[1]
Internacionals
Israel: Un cop anunciada la notícia, Israel va prohibir temporalment els vols provinents d'Europa. La prohibició s'estén des de les 10.30 fins a la mitjanit hora local, i no va afectar els vols que sortien d'Israel.[35]
Espanya: en una compareixença del Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació, José Manuel García-Margallo va responsabilizar Estat Islàmic pels atemptats.[36]
Regne Unit: el primer ministre David Cameron es trobarà amb el comitè d'emergència del govern britànic (COBRA) per discutir la situació.[37] També es va incrementar la seguretat a l'Aeroport de Gatwick.[31]
Europa: les borses europees van registrar fortes pèrdues després dels atemptats.[38]
França: François Hollande comparegué i mostrà el seu suport al govern belga.[39]
Estats Units: John Kirby del Departament d'Estat va dir que "els Estats Units està amb la gent de Bèlgica. Estem disposats a donar suport a la investigació segons el cas."[40]
Referències
Vegeu també
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atemptats de Brussel·les de març de 2016 |