Després de la Rússia, la República Socialista Soviètica d'Ucraïna era la més important república de la Unió Soviètica en termes econòmics. El seu sòl fèrtil produïa 1/4 de la producció agrícola soviètica. Després de la independència el 1991 el seu govern va alliberar la majoria dels preus i va intentar començar un procés de privatització, però això va sofrir fortes resistències al govern i en el legislatiu. La producció el 1999 va caure per menys de 40% de la de l'any 1991.[1]
carbó mineral, energia elèctrica, metalls ferròs i no ferròs, màquines i equipaments de transport, productes químics, processament d'aliments (especialment el sucre)
Socis comercials
Exportacions
37.61 miliards (2015)
Productes d'exportació
metalls no ferròs, petroli i derivats, productes químics, màquines i equipaments de transport, aliments
La dependència de Rússia per atendre les seves necessitats d'energia i l'absència d'importants reformes estructurals van deixar l'economia d'Ucraïna vulnerable a problemes externs. Gairebé 3/4 del gas natural i del petroli consumit al país, bé així el 100% del combustible nuclear són importats.[1]
El producte interior brut va créixer més de 7% a l'any entre el 2006 i 2007 impulsat pels preus internacionals de l'acer. No obstant això, el 2008 el país va començar a ser afectat per la crisi internacional i el 2009 el creixement va caure més de 14%, una de les pitjors retraccions econòmiques del món.[1] A l'abril de 2010 Ucraïna va negociar una rebaixa del preu del gas natural importat de Rússia, en canvi d'estendre l'arrendament de la base naval de Crimea als russos.[1]
(2017) 
