Jocs Olímpics d'Estiu de 1996

Com que durant la XXVI Olímpiada de l'era moderna es complien els cents anys de la restauració, Atenes volia organitzar aquest centenari. La capital grega era, en principi, la favorita. la 96a Sessió del COI el 18 de setembre de 1990 a Tòquio (Japó). La votació fou una de les més disputades de la història. Atenes guanyà les dues primeres rondes i inclús Atlanta arribà a ser superada per Melbourne. La tercera acabà en empat entre les dues grans aspirants, però finalment la ciutat estatunidenca va endur-se l'organització de l'esdeveniment amb una sorprenet diferència de vots. Aquests varen ser els resultats de les votacions:^[1]

Ciutat	Comitè Olímpic Nacional	Ronda 1	Ronda 2	Ronda 3	Ronda 4	Ronda 5
Atlanta	Estats Units	19	20	26	34	51
Atenes	Grècia	23	23	26	30	35
Toronto	Canadà	14	17	18	22	-
Melbourne	Austràlia	12	21	16	-	-
Manchester	Regne Unit	11	5	-	-	-
Belgrad	RF Iugoslàvia	7	-	-	-	-

El Parc del Centenari Olímpic

El Parc del Centenari Olímpic (Centennial Olympic Park en anglès) va ser el nucli de l'esdeveniment. A banda dels edificis esportius, també comprenia diversos espectacles per al públic que assistia als Jocs, en un dels quals es va produir l'atemptat mortal. Pel que fa a les infraestructures purament olímpiques van ser:

• Centennial Olympic Stadium → Cerimònies i Atletisme.
• Georgia Dome → Bàsquet, Gimnàstica i Handbol.
• Georgia Tech Aquatic Center → Natació, Natació sincronitzada, Salts, Waterpolo i Pentatló modern.
• Georgia World Congress Center → Esgrima, Halterofília, Handbol, Judo, Lluita i Tennis de taula.
• Omni Coliseum → Voleibol.

Atlanta

• Atlanta-Fulton County Stadium → Beisbol.
• Alexander Memorial Coliseum → Boxa.
• Georgia State University → Bàdminton.
• Morris Brown College Stadium → Hoquei herba.
• Wolf Creek Shooting Complex → Tir olímpic.

Subseus

• Athens → Sanford Stadium (Futbol).
• Birmingham → Legion Field (Futbol).
• Columbus → Golden Park (Softbol).
• Conyers → Georgia International Horse Park (Hípica i Ciclisme tot terreny).
• Gainesville → Llac Lanier (Piragüisme i Rem).
• Jonesboro → Voleibol platja.
• Miami → Miami Orange Bowl (Futbol).
• Orlando → Citrus Bowl Stadium (Futbol).
• Comtat de Polk → Riu Ocoee (Piragüisme slalom).
• Savannah → Vela.
• Stone Mountain → Stone Mountain Tennis Center (Tennis) i Stone Mountain Park (Ciclisme en pista).
• Washington DC → Robert F. Kennedy Memorial Stadium (Futbol).

Van ser 197 els Comitès Olímpics Nacionals que van participar en els Jocs del Centenari, 28 més que en Barcelona. Amb molta diferència, es tractava del nombre més elevat fins aleshores. Les raons principals són dues. En primer lloc, cap de les CONs membres del COI va deixar d'assistir. Una vegada superada l'època dels boicots, ni tan sols els temes extra-polítics impediren una participació massiva en Atlanta.

Més fonamental encara va ser l'aparició una quantitat enorme de nous CONs. En total, trenta-quatre feren el seu debut a la desfilada del Centennial Olympic Stadium. La major part provenien dels antics estats socialistes d'Europa oriental. L'Equip Unificat va donar pas als comitès d'Armènia, l'Azerbaidjan, Belarús, Geòrgia, el Kazakhstan, Moldàvia, Rússia, Tadjikistan, Turkmenistan, Ucraïna i l'Uzbekistan. La disgregació de Txecoslovàquia va permetre la participació de la República Txeca i Eslovàquia.

Però també hi participaren altres nous comitès: Burundi, Cap Verd, Comores, Dominica, Guinea Bissau, Nauru, Saint Kitts i Nevis, Saint Lucia o São Tomé i Príncipe. La major part d'ells són petits estats independitzats ja a la dècada dels 70. Un cas ben diferent era el de Palestina. Malgrat no ser reconegut com a independent per la comunitat internacional, mentre el Likud va estar fora del govern israelià, els Acords d'Oslo permeteren una certa autonomia palestina, també a l'esport.

Esports

Un total de 26 esports i 271 esdeveniments es van realitzar als Jocs. El softbol va ser esport olímpic per primer cop en aquesta edició i així mateix també debutaren el futbol en categoria femenina, el ciclisme de muntanya, el rem lleuger o el voleibol platja. Als Jocs d'Atlanta no hi va haver cap esport de demostració.

'Esports als Jocs Olímpics d'Atlanta'

Atletisme (44) | Bàdminton (5) | Bàsquet (2) | Beisbol (1) | Boxa (12) | Ciclisme (14) | Esgrima (10) | Futbol (2) | Gimnàstica (16) | Halterofília (10) | Handbol (2) | Hípica (6) | Hoquei sobre herba (2) | Judo (14) | Lluita (20) | Natació (32) | Natació sincronitzada (1) | Pentatló modern (1) | Piragüisme (16) | Rem (14) | Salts (4) | Softbol (1) | Tennis (4) | Tennis taula (4) | Tir (15) | Tir amb arc (4) | Vela (10) | Voleibol (2) | Voleibol platja (2) | Waterpolo (2)

• El Centennial Olympic Stadium va coronar a Michael Johnson com un dels millors midfondistes de la història. Va acabar primer en les carreres de 200 m i 400 m. Però, a més a més, l'estratosfèrica marca dels 200 m (19,66) va superar la de Pietro Mennea en 1972 (19,72), el rècord mundial d'atletisme més antic. La plusmarca de Johnson resta avui encara per superar.
• Carl Lewis va acomiadar-se dels Jocs al seu país, de la mateixa manera que va començar el 1984. El Fill del vent va guanyar per quarta edició consecutiva el salt de llargària. Igualava així les 9 medalles d'or del finès Paavo Nurmi en atletisme.
• El canadenc Donovan Bailey va monopolitzar les dues proves de velocitatrealit. Va guanyar tant els 100 m (amb rècord del món) com els relleus 4x100 m sal estatunidenc.
• Entre les dones, Marie-José Perec repetí els èxits de Michael Johnson als 200 m i 400 m. Va esdevindre la primera dona a guanyar dos ors olímpics en aquesta darrera prova.

• Wang Junxia que es va ser or als 5.000 m i plata als 10.000 m. Fernanda Ribeiro va privar a la xinesa d'un doblet històric.
• La reina de la piscina fou Michelle Smith. Aquesta irlandesa es penja tres medalles d'or (400 m lliures i 200 m i 400 m estils) i una de bronze (200 m papallona). Ella a soles es va bastar perquè els Jocs d'Atlanta foren els millor d'Irlanda pel que fa a nombre d'ors.
• Aleksandr Popov, ara competint per Rússia, va repetir el doblet en 50 m i 100 m lliures que ja va fer a Barcelona.
• L'aixecador turc Naim Suleymanoglu, nascut a Bulgària i naturalitzat en fugir de la repressió contra els musulmans, va guanyar la seva tercera medalla d'or en la categoria més lleugera (menys de 60 kg).
• Al ciclisme es va permetre per primer cop la participació d'esportistes professionals. La competició va créixer en espectacularitat. El penta-campió del Tour de França Miguel Indurain va ser el més ràpid a la contrarellotge, seguit d'Abraham Olano.
• A la categoria femenina, la francesa Jeannie Longo va ser or en ruta (havia estat segona en Barcelona '92) i plata en contrarellotge.
• Hubert Raudaschl, de cinquanta-quatre anys, va participar en les competicions de vela per novena edició seguida. L'austríac únicament comta amb dues medalles de plata guanyades als Jocs de Mèxic i Moscou.

  

• La competició de futbol masculina va acabar amb victòria de Nigèria sobre Argentina. Era el primer cop que una selecció africana guanyava una competició internacional de futbol no juvenil.
• L'antic boxejador Muhammad Ali, malalt de parkinson, fou l'encarregat d'encendre la flama olímpica. Durant la final de bàsket dels Jocs, Joan Antoni Samaranch va entregar-li una rèplica de la medalla d'or desapareguda que havia guanyat a Roma '60.
• La nit del dissabte 27 de juliol a la 1 i 20 minuts de la matinada un artefacte va esclatar al Parc del Centenari Olímpic. Com a conseqüència de l'atemptat van morir dues persones (una per l'explosió i altra per una aturada cardíaca) i més d'un centenar van resultar ferides. L'objectiu era un concert musical al que assistien milers de persones i que va poder ser desallotjat gràcies a una trucada telefònica que advertia de l'explosiu. L'autor va ser Eric Rudolph, un militant antigovern i contrari a l'homosexualitat i els jueus, que va ser capturat i condemnat el 2003.

Medaller

Els Estats Units tornaren a imposar-se en el medaller. La darrera vegada també ho van fer aprofitant la seva condició d'amfitrió el 1984. Rússia es va convertir, com era d'esperar, en l'hereva de l'antiga URSS. Malgrat tot, moltes de les altres ex-repúbliques soviètiques van tindre papers destacats, Ucraïna per damunt de totes. Per la seva banda, alemanys i xinesos van repetir les seves posicions, encara que amb menys medalles.

Pos.	Comitè Olímpic				Total
1	Estats Units (USA)	44	32	25	101
2	Rússia (RUS)	26	21	16	63
3	Alemanya (GER)	20	18	27	65
4	R.P. de la Xina (CHN)	16	22	12	50
5	França (FRA)	15	7	15	37
6	Itàlia (ITA)	13	10	12	35
7	Austràlia (AUS)	9	9	23	41
8	Cuba (CUB)	9	8	8	25
9	Ucraïna (UKR)	9	2	12	23
10	Corea del Sud (KOR)	7	15	5	27

Medallistes més guardonats

Categoria masculina

Nom	CON	Disciplina				Total
Aleksei Némov	Rússia	Gimnàstica	2	1	3	6
Aleksandr Popov	Rússia	Natació	2	2	0	4
Gary Hall Jr.	Estats Units	Natació	2	2	0	4
Vitali Sxerbo	Ucraïna	Gimnàstica	0	0	4	4
Josh Davis	Estats Units	Natació	3	0	0	3

Categoria femenina

Nom	CON	Disciplina				Total
Amy Van Dyken	Estats Units	Natació	4	0	0	4
Michelle Smith	Irlanda	Natació	3	0	1	4
Angel Martino	Estats Units	Natació	2	0	2	4
Simona Amânar	Romania	Gimnàstica	1	1	2	4
Dagmar Hase	Alemanya	Natació	0	3	1	4
Gina Gogean	Romania	Gimnàstica	0	1	3	4

• Espanya als Jocs Olímpics d'estiu de 1996
• Jocs Olímpics