Llançament de javelina

El llançament de javelina, així com d’altres proves atlètiques, va evolucionar a partir d’una activitat quotidiana relacionada tant amb la caça com amb la guerra. Així, ja va formar part de les proves dels primers Jocs Olímpics del 708 aC, junt amb el llançament de disc, la cursa i la lluita. Igualment, era una de les proves del pentatló antic, junt també amb la lluita, els salts i la cursa de 180 metres. Els documents testimonien diferents tipus de llançament de javelina: el llarg, molt similar a l’actual, amb punteria i damunt d’un cavall. A partir de les imatges conservades en vasos i atuells, els investigadors no es posen d’acord si el llançament es feia en moviment, però sí sembla que les javelines eren flexibles i es llançaven amb una corda o tira de cuir.^[1][2]

Sembla que durant l’Edat Mitjana també es feien competicions de llançament de javelina, però es tractava més aviat d’una prova de precisió més que de distància, en la qual els participants havien d’encertar blancs fixes. La prova tal com s’entén avui en dia es va popularitzar sobretot durant la segona meitat del segle xix, de la mà de llançadors hongaresos, alemanys i, sobretot, escandinaus, que són els que van reglamentar-la. Bona part d’aquestes regles encara són vigents.^[3]

Finalment, es va introduir dins del catàleg de proves olímpiques en els IV Jocs de Londres del 1908, pel que fa als homes, i en els de 1932 a Los Ángeles, pel que fa a les dones.^[3]

El llançament de javelina és l'únic llançament que no es fa des d'un cercle, sinó que està precedit per una cursa d'impuls. En l'esport actual, es llança des d'un passadís d'una amplada de 4 metres i entre 30 i 36,5 metres de llargada, acabat en un arc de 8 metres de radi.^[4] El sector de caiguda està marcat amb dues línies blanques de 5 cm d'amplada de manera que si, les vores internes de les línies es prolonguen, haurien de passar per les dues interseccions de les vores interiors de l'arc i les línies paral·leles que delimiten el passadís d'embranzida i que es creuen en el punt central del cercle, del qual l'arc forma part. El sector té 29º aproximadament.^[5]

Per cada intent l'atleta té un minut. Normalment cada participant fa tres intents, i els vuit atletes amb millor marca vàlida, o tots si són vuit o menys, en fan uns altres tres en ordre invers a la seva millor marca.

La javelina s'ha d'agafar per l'encordadura (almenys la mà de l'atleta l'ha de tocar), i llançar-se per sobre de l'espatlla o del braç de llançar. No es permet llançar-la en rotació i l'atleta no pot donar l'esquena al sector de caiguda abans de deixar anar la javelina, i no s'autoritzen els estils no clàssics. Si la javelina es trenca en l'intent o en l'aire no es comptarà com a nul, però si la ruptura fa perdre l'equilibri l'atleta i provoca que toqui fora de l'arc, en aquest cas se li permetrà tornar a començar. En la caiguda, la punta metàl·lica ha de tocar el terra abans que qualsevol altra part de la javelina.^[6][7]

Al llarg dels temps les javelines van tenir diferents dissenys fins que el 1986, arran de diverses problemàtiques i el potencial perill que tenien els llançaments, es van establir els criteris actuals: la javelina masculina ha de pesar com a mínim 800 g i medir entre 2,6 m i 2,7 m de llarg, mentre que la femenina ha de pesar 600 g i fer entre 2,2 m i 2,3 m de llarg.^[7]

Els atletes txecs Barbora Spotáková i Jan Zelezny es consideren els millors llançadors de javelina de la història i encara avui ostenten els respectius rècords mundials.^[7]

(Actualitzat a 18.11.2023)

		Marca	Atleta	País	Lloc	Data
Rècord mundial (WR)	Homes	98m 48 cm	Jan Zelezný[10]	Txèquia	Jena	25-05-1996
	Dones	72m 28 cm	Barbora Špotáková[11]	Txèquia	Stuttgart	13-09-2008
Rècord olímpic (OR)	Homes	90m 57 cm	Andreas Thorkildsen	Noruega	Beijing	23-08-2008
	Dones	71m 53 cm	Osleidys Menéndez	Cuba	Atenes	27-08-2004
Rècord europeu (ER)	Homes	98m 48 cm	Jan Zelezný	Txèquia	Jena	25-05-1996
	Dones	72m 28 cm	Barbora Špotáková	Txèquia	Stuttgart	13-09-2008
Rècord americà (NA)	Homes	93m 07 cm	Anderson Peters	Grenada	Doha	13-05-2022
	Dones	71m 70 cm	Osleidys Menéndez	Cuba	Hèlsinki	14-08-2005
Rècord sud-americà (SA)	Homes	84m 70 cm	Edgar Baumann	Paraguai	San Marcos	17-10-1999
	Dones	65m 47 cm	Flor Ruiz	Colòmbia	Budapest	25-08-2023
Rècord africà (AF)	Homes	92m 72 cm	Julius Yego	Kenya	Beijing	26-08-2015
	Dones	69m 35 cm	Sunette Viljoen	Sud-àfrica	Nova York	9-06-2012
Rècord asiàtic (AS)	Homes	91m 36 cm	Chao-Tsun Cheng	Xina Taipei	Taipei	26-08-2017
	Dones	67m 98 cm	Huihui Lyu	R.P. de la Xina	Shenyang	02-08-2019
Rècord oceànic (OC)	Homes	89m 02 cm	Jarrod Bannister	Austràlia	Brisbane	29-02-2008
	Dones	68 m 92 cm	Kathryn Michell	Austràlia	Gold Coast	11-04-2018

Millors marques masculines

(Actualitzat a 18.11.2023)^[12]

Posició	Marca	Atleta	País	Lloc	Data	Ref.
1.	98m 48cm	Jan Železný	Txèquia	Jena	25-05-1996
2.	97m 76cm	Johannes Vetter	Alemanya	Chorzów	06-07-2020
3.	93m 90cm	Thomas Röhler	Alemanya	Doha	05-05-2017
4.	93m 09cm	Aki Parviainen	Finlàndia	Kuortane	26-06-1999
5.	93m 07cm	Anderson Peters	Grenada	Doha	13-05-2022
6.	92m 72cm	Julius Yego	Kenya	Pequín	26-08-2015
7.	92m 61cm	Sergey Makarov	Rússia	Sheffield	30-06-2002
8.	92m 60cm	Raymond Hecht	Alemanya	Oslo	21-06-1995
9.	92m 06cm	Andreas Hofmann	Alemanya	Offenburg	02-06-2018
10.	91m 69cm	Konstadinós Gatsioúdis	Grècia	Kuortane	24-06-2000

Millors marques femenines

(Actualitzat a 18.11.2023)^[13]

Posició	Marca	Atleta	País	Lloc	Data	Ref.
1.	72m 28cm	Barbora Spotáková	Txèquia	Stuttgart	13-09-2008
2.	71m 70cm	Osleidys Menéndez	Cuba	Hèlsinki	14-08-2005
3.	71m 40cm	Maria Andrejczyk	Polònia	Split	09-05-2021
4.	70m 53cm	Mariya Abakúmova	Rússia	Berlín	01-09-2013
5.	70m 20cm	Christina Obergföll	Alemanya	Múnic	23-06-2007
6.	69m 48cm	Trine Hattestad	Noruega	Oslo	28-07-2000
7.	69m 35cm	Sunette Viljoen	Sud-àfrica	Nova York	09-06-2012
8.	69m 19cm	Christin Hussong	Alemanya	Chorzów	30-05-2021
9.	68m 92cm	Kathryn Mitchell	Austràlia	Gold Coast	11-04-2018
10.	68m 43cm	Sara Kolak	Croàcia	Lausana	06-07-2017