Pàrids
La família dels pàrids agrupa petits ocells de plomatge adés viu, adés apagat i de dimorfisme sexual poc acusat.
Paridae  | |
|---|---|
.jpg) Parus major | |
 Poecile atricapillus fotografiat al Canadà. | |
| Dades | |
| Principal font d'alimentació | llavor i insectes |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Superfamília | Sylvioidea |
| Família | Paridae Vigors, 1825 |
| Distribució | |
 | |
Són ocells molt àgils, veritables acròbates dels arbres entre el fullatge dels quals es mouen contínuament tot cercant insectes. La majoria són petits i arrodonits amb el bec curt que viuen en terrenys arbrats i nien en forats.[1] Són sedentaris i a l'hivern vaguen en estols barrejats de diferents espècies.[1]
Les espècies autòctones de l'àmbit catalanoparlant es coneixen com a mallerengues, tot i que aquest nom també el reben algunes espècies d'altres famílies.[2]
Taxonomia
Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 11.1, 2021) aquesta família està formada per 14 gèneres, amb 64 espècies: [3]
- Gènere Cephalopyrus, amb una espècie: mallerenga cap de foc (Cephalopyrus flammiceps)
- Gènere Sylviparus, amb una espècie: mallerenga modesta (Sylviparus modestus)
- Gènere Melanochlora, amb una espècie: mallerenga sultana (Melanochlora sultanea)
- Gènere Periparus, amb tres espècies.
- Gènere Pardaliparus, amb tres espècies.
- Gènere Lophophanes, amb dues espècies.
- Gènere Baeolophus, amb 5 espècies.
- Gènere Sittiparus, amb 5 espècies.
- Gènere Poecile, amb 15 espècies.
- Gènere Cyanistes, amb tres espècies.
- Gènere Pseudopodoces, amb una espècie: mallerenga terrestre (Pseudopodoces humilis)
- Gènere Parus, amb 4 espècies.
- Gènere Machlolophus, amb 5 espècies.
- Gènere Melaniparus, amb 15 espècies.
Anteriorment, alguns autors havien inclòs (totalment o parcialment) les famílies dels egitàlids[4][5] i dels remízids[4] dins de la dels pàrids.
Referències
- Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 135. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
- Del Hoyo, J.; Elliot, A. & Christie D. (editors). (2006). Handbook of the Birds of the World. Volum 12: Picathartes to Tits and Chickadees. Lynx Edicions. ISBN 9788496553422.
- Harrap, Simon & Quinn, David (1996): Tits, Nuthatches & Treecreepers. Christopher Helm, Londres. ISBN 0-7136-3964-4.
- Jønsson, Knud A. & Fjeldså, Jon (2006): Determining biogeographical patterns of dispersal and diversification in oscine passerine birds in Australia, Southeast Asia and Africa. J. Biogeogr. 33(7): 1155–1165.
- Slikas, Beth; Sheldon, Frederick H.; Gill, Frank B. (1996): Phylogeny of titmice (Paridae): I. Estimate of relationships among subgenera based on DNA-DNA hybridization. Journal of Avian Biology 27: 70-82.
