Cartina di region indoa ghe se parla na lengua romanza I lengov romanze inn un ram de la fameja indo-europea che gh'hann dent tucc i lengov ch’i vegnen sgiò del latin , la lengua de la Roma antiga.Gh'è pussee de 700 milion de sgent ch'i parlen 'na lengua romanza, soratut in di Amereghe , in Europa e in Africa , ma anca in d'una quai region chì e là per el mond.
I radis di lengov romanze i inn quei del latin volgar (da vulgus , "pòpol" in latin ), che l'era un sociolet spantegad per tute i terre de l'Imperi e l'era parlad di soldad, di colòni e di bodegher de l'Imperi. El se spartiva del latin classegh, che l'era la lengua di class elevade de Roma , e l'era el dialet che se drovava per i scrit.
I lengov romanze pussee cognossude inn quei che inn anca lengov nazzionai de vun o pussee paes, el var a dì: Portughes , Spagnœul , Franzes , Italian , Romen e Catalan .
Cartina di lengov romanze basada sora criter struturai e comparativ. I lengov romanze in Europa: in verd fosch i lengov ocidentai, in quell pussee ciar i lengov orientai. In ross la ligna Spezzia-Rimen (de fat Carrara-Senigaja ) che la scompartiss i lengov romanze in du grup. In negher, la Romània somergiuda, el var a dì i territori indoa ghe se parlava na lengua neo-latina incœu sparida. I lengov romanze moderne gh'han varie diferenze cont el latin classegh:
Manchen i declinazzion (fœura del Romen). La pupart di parolle di lengov romanze i vegnen del cas acusativ latin. El manca el gener neuter: a gh'è poche ecezzion, el var a dì 'l Romen e 'l Napolitan, oltra a on quai plural italian (muro > muri /mura ; braccio > bracci /braccia ; ginocchio > ginocchi /ginocchia ; ecc.) e i pronom neuter de l'Italian, del Spagnœul e del Portughes . Inn doperad i articoi. Inn nassud temp e mœud verbai nœuv, compagn del passad prossem e 'l condizzional. I verb "vesser" e "havè" inn doprad 'me ausiliar per i temp verbai compost (fœura del Portughes, che, per esempi, el gh'ha on temp derivad del plucheperfet latin). Diferenze principai in tra i lengov romanze modifica 'l sorgent Na vision d'insema di grup lenguistegh interior di lengov romanze. La lengua romanza pussee arenta al latin l'è 'l Sardagnœul , che per la soa posizzion isolada el gh'ha havud poch de modifeghe cont el passà di secoi. N’oltra variant assee conservativa l'è 'l Toscan . I lengov pussee inovative inn i lengov d'oïl , in de la Francia de sora, per i so posizzion de confin cont el mond germanegh . El Romen l'è un tipo de sintesi in fra una bas forta latina e di element inovativ iliregh , dacegh, grech , slav e turch .
El latinista italian Massimo Pei l'ha marcad in quella manera chi chì el grad de variazzion di lengov romanze respet al latin:
Sardagnœul: 8% Toscan > Italian: 12% Spagnœul: 20% Romen: 23,5% Ocitan : 25%Portughes: 31% Franzes: 44% 'Na distinzion importanta de fà l'è quèlla in tra romanz insular (el Sardagnœul, e in passad l'antigh cors, voramai estint) e quell continental. Quest chì l'è spartid in du toch prinzipai: el romanz ocidental e 'l romanz oriental.
De norma el prim el gh'ha el plural sigmadegh (che 'l finiss in /s/) e 'l segond invezi el ghe l'ha vocalegh o metafonedegh (che 'l finiss par vocal, o el cambia la propia vocal tonega). A bon cunt besogna savé che i lengov de l'Area Padana (el grup gall-italegh , el venet e l'istriota ), che i fan part del grup ocidental, gh'han despess on plural vocalegh e mai sigmadegh. Quella roba chì la suced di vœulte anca in Furlan (che 'l gh'ha di parolle che finissen in /i/) e in del Romancc (che 'l gh'ha di parolle che finissen in /a/). Inoltra in del Frances la /s/ se la sent asquas pu.
Plural vocalegh: italian, cors, sicilian , venet, gall-italegh, rumen, istriota, dalmadegh. Plural sigmadegh: portughes, spagnœu, catalan , sardagnœu, franzes, furlan, ladin , romancc. Lengov indo-europeiLenguv italighLenguv latin-falischLatin (Latinum )Sardagnœu (Sardu )Dialet lugüdures (Logudoresu )Dialet de Nuoro Dialet de la Barbagia Dialet de la Baronia Dialet campidanes (Campidanesu )Dialet de Oristano Dialet de l'Ogliastra Dialet de Cagliari (Casteddaju ) Dialet del Sulcis Grüp ucidentalGrüp galuiberighGrüp retucisalpinGrüp galuitaligh Venet (Vèneto )Grüp ucidental Grüp setentriunalDialet belünes (belumat ) Dialet venetu-ladin Dialet feltrin Dialet trevisan (trevixan )Dialet primierot Dialet trentin urientalDialet de Trent (trentin ) Dialet de la Valsügana Grüp central (Diałeto vèneto sentrałe )Dialet paduvan (padoan ) Dialet visentin (vixentin ) Dialet pulesan (połexan ) Dialet venezian (venesian )Dialet de Chioggia (cioxoto ) Dialet venet culunial Istriota Dialet de Ruvign Dialet de Pola Grüp iberighGrüp ucidental Castejan / Spagnö (Castellano / Español )Dialet spagnö setentriunaiDialet castijan setentriunal (Castellano septentrional ) Dialet aragunes (Aragonés ) Dialet de La Rioja (Riojano ) Dialet churro Dialet spagnö meridiunaiDialet de Madrid (Madrileño ) Dialet de la Murcia (Murciano ) Dialet de la Mancia (Manchego ) Dialet castúo Dialet andalüs (andaluz ) Giüdee spagnœu (Djudeo-Espanyol )Chabacano (Chavacano )Palenquero Papiamento (Papiamentu )Papiamento de Arüba (Papiamentu na Aruba ) Papiamento de Bonaire (Papiamentu na Boneiru ) Papiamento de Curaçao (Papiamentu na Korsòu ) Grüp purtughesGalizian (Galego )Lengua fala Purtughes (Português )Purtughes brasilian (Português do Brasil ) Lenguv creul purtughes (crioulo )Creul de la Guinea-Bissau (kriol ) Creul de Capoverde (kriolu kabuverdianu ) Creul de Ano Bom (fá d'Ambô ) Creul angolar (Ngola ) Forró Creul de Príncipe (lunguyê ) Creul de Daman (Língua da casa) Creul de Diu (Língua dos velhos ) Creul kristi (no ling ) Creul del Sri Lanka Creul Kristang (criztán ) Creul de Macao (patuá ) Grüp uriental Grüp galuretighFrancupruvenzal (Arpetan )Dialet valdustan (valdotèn )Dialet arpitan piemuntes Dialet de Bresse (bressan ) Dialet burgugnun (burgondês ) Dialet del Delfinaa Dialet forézien Dialet di Giüra Dialet de Liun (lyonè ) Dialet savuiard (savoyârd )Dialet de Chamblais Dialet de Chambéry Dialet de la Muriana Dialet de Annecy Dialet de Thônes Dialet savorêt Dialet ginevrin Dialet fribürghes Dialet de Neuchâtel Dialet del Vales (valêsan ) Dialet del Vaud (vôdouês ) Dialet de Mâcon (mâconês ) Dialet de Faet (faetar ) Lenguv d'oïl (Langues d'oïl )Frances (Français )Québecois Frances acadian (français cadien ) Frances cajun (cajun ) Lenguv creul frances (créoles )Creul de la Lüisiana (kréyol la Lwizyàn ) Haitian (Ayisiyen )Creul de la Guadalüpa Creul de la Martiniga Creul de la Duminiga Creul de Santa Lüzia Creul de Trinidad Creul de la Guyana Lanc-patuá Creul bourbonnaisCreul di Seychelles Creul di Isul de la Réunion Creul maurizian (morisyen ) Creul rodriguais Nurman (Nouormand )Dialet de Jersey (jèrriais ) Dialet de Guernsey (guernésiais ) Dialet de Sark (sèrtchais ) Dialet del Cotentin (cotentinais ) Dialet brayon Dialet cauchois (caôcheis ) Dialet augeron Dialet percheron (peurch'ron ) Dialet del Roumois Lengua anglu-nurmana' Ingles (insema a l'Ingles antigh)Picard (Picard )Dialet de Laon Dialet vermandois (vermindoé ) Dialet de Noyon Dialet vimeu (vimeu ) Dialet amiénois (anmiénoé ) Dialet marquenterre Dialet boulonnais-paysan Dialet boulonnais-marin Dialet de Calais Dialet ternois Dialet arrageois Dialet ch'timi Dialet hennuyer Valun (Walon )Valun central (Walon do Mitan ) Valun ucidental (Walo-picard ) Valun uriental (Walon do Levant ) Valun meridiunal (Walon nonnrece ) Angiuin (Angevin )Berrichon Burgugnun (Bregognon )Burbunes (Bourbonnais )Champenois (Champaignat )Francu-Cuntees (Frainc-Comtou )Gallo Lurenes (Lorin )Dialet di Argonn Dialet de Longwy Dialet de Gaume Dialet de Metz Dialet de Nancy Dialet d'Épinal Dialet de Saint-Dié Manceau Mayennais Poitevin-Saintongeais Pitavin (Poitevin ) Saintongeais (Saintonjhais ) Grüp ucitanUcitan (Occitan )Guascun (Gascon )Grüp setentriunal Grüp meridiunal Catalan (Català )Catalan ucidental (Català occidental )Catalan nord-ucidental (Català nord-occidental )Dialet ribagorçà Dialet pallarès Dialet fragatí Catalan-Valenzan (Valencià de transició )Dialet matarranya Dialet maestrat Dialet ebrenc Valenzan (Valencià )Dialet castellonenc Dialet apixiat Valenzan meridiunal Valenzan d'Alicant Dialet de Tàrbena Catalan uriental (Català oriental )Catalan setentriunal (Català septentrional )Dialet capcinès Catalan setentriunal de transiziun Catalan central (Català central )Dialet salat Dialet de Barcelona (barceloní ) Dialet de Taragona (tarragoní ) Dialet xipella Catalan balearigh (balear )Dialet maiurchin (mallorquí )Dialet minurchin (minorquí ) Dialet de Ibiza (eivissenc ) Dialet algheres (alguerès ) Grüp returumanz Rumancc (Rumantsch )Ladin Grüp atesin Grüp trentin Grüp agurdinDialet de Livinallongo (fodom ) Dialet ruchesan Dialet agurdin (de transiziun cunt el Venetu) Dialet ampezzan Grüp cadurinDialet cadurin Dialet de Comelico Dialet del Vajont (de transiziun cunt el Furlan) Grüp ucidental Furlan Dialet central (furlan centrâl ) Dialet de la Carnia (cjargnel ) Dialet cuncurdies (furlan cuncuardiês ) Dialet gurizian (gurizan ) Dialet tergestin (estint)Dialet de Muggia Grüp muzarabighMuzarabigh' ( Muzarab )Aragunes (Aragonés ) Grüp urientalGrüp italigh Grüp tuscanLengua tuscana (Toscano )Dialet senes (senese ) Dialet tuscan ucidentalDialet pisan (pisano ) Dialet livurnes (livornese ) Dialet elban (elbano ) Dialet d'Arezz (aretino ) Dialet de Grussee (grossetano ) Dialet fiurentin (Fiorentino ) Lengua corsa (Corsu )Dialet cismuntan Dialet ultramuntan Galüres (Gadduresu )Sassares (Sassaresu )Grüp medianGrüp marchesanDialet ancunetan Dialet de Macerata Grüp ümberDialet ümber setentriunal Dialet viterbes Dialet ümber meridiunal Grüp lazialDialet lazial setentriunal Dialet rumanesch antigh Dialet sabin Dialet aquilan Lengua napuletana (Nnapulitano )Grüp campanDialet lazial meridiunal Dialet napuletan (Nnapulitano ) Dialet de Salernu Dialet de Benevent Dialet irpin Grüp püjesDialet fugian Dialet mulisan Dialet bares Grüp abrüzzesDialet abrüzzes adriatigh Dialet abrüzzes ucidental Dialet teraman Dialet marchesan meridiunal Dialet calabres setentriunal Dialet tarantin (tarandìnë ) Dialet lücan (lucànë )Dialet lücan peninigh Dialet materes (Matarràsë ) Dialet metapuntin (Metapondìnë ) Dialet de l'Area Lausberg Dialet cilentan de sura (Cilindànë ) Lengua siciliana (Sicilianu )Dialet salentin (Salentinu )Dialet leces Dialet brindisin Dialet calabres meridiunal (Calabbrisi ) Dialet cilentan de sota (Cilindanu ) Grüp balcanighDalmatigh Dialet de Veglia (Viklasun ) Dialet de Ragüsa Valach Grüp rumenIstrurumen (Vlăşeşte )Arumen (Armãneashce )Meglenurumen (Vlaheste )Rumen (Română ) Tavula de cunfrunt tra vari lenguv rumanz modifica 'l sorgent Chì de sota la ven pruposta l'istessa frase prima in Latin e pœu in d'un quai parlà rumanz da ovest a est .
Latin : Illa claudit semper fenestram antequam cenat .Purtughes antigh : Ela encerra sempre a janela antes de cear .Purtughes : Ela fecha sempre a janela antes de jantar .Sarvarian : Eia siampri ciarra la finiastra antis di cenari .Galizian : Ela fecha sempre a xanela/fiestra antes de cear .Estremegn : Ella sempri afecha la ventana antis de cenal .Astürian : Ella pieslla siempre la ventana/feniestra enantes de cenar Leunes : Eilla pecha siempre la ventana primeiru de cenare .Mirandes : Eilha cierra siempre la bentana/jinela atrás de jantar .Spagnœu : Ella siempre cierra la ventana antes de cenar .Giüdee-spagnœu : Eya siempre serra la ventana antes de senar .Muzarab : *"Èlla cloudet sempre la fainestra abante de cenare".Aragunes : Ella tranca/zarra siempre la finestra antes de zenar .Catalan : Ella sempre tanca la finestra abans de sopar .Ucitan : Ella barra sempre/totjorn la fenèstra abans de sopar .Frances : Elle ferme toujours la fenêtre avant de souper/dîner .Magoua : (Elle) à fàrm toujour là fnèt àvan k'à manj. Maurizian : Li touzur pou ferm lafnet avan (li) manze. Nurman : Lli barre tréjous la crouésie devaunt de daîner .Gallo : Ol terjou la couésée avant qe de hamer .Picard : Ale frunme tojours l' creusée édvint ed souper .Perziscan : Ena cerovâ suempre la velustra atratès dî zzenar .Valun : Elle sere todi li finiesse divant di soper .Francucuntees : Lèe çhioûe toûedge lai f'nétre d'vaïnt loù dénaie .Burbunes : Alle farme terjou la croisée devant de souper .Burgugnun : All farme tôjor lai fenétre aivan de dîgnai .Arpitan : Le sarre toltin/tojor la fenétra avan de sopar .Rumancc : Ella serra/clauda adina la fanestra avant ch'ella tschaina .Ladin : Ëra stlüj dagnora la finestra impröma de cenè .Sulander : La sèra sempro/sèmper la fenèstra prima/danànt da cenàr .Nones : Ela la sera semper la fenestra inant zenar .Furlan : Jê e sere simpri il barcon prin di cenâ .Venet : Eła ła sara sempre la fanestra vanti de disnar .Trentin uriental : Èla la sera sèmpre la finèstra prima de zenàr .Lumbard uriental : Lé la sèra sèmper sö la fenèstra prìma de senà .Lumbard ucidental : Lee la sara semper sü la fenestra inans de disnà Emilian piasentin : Lee la sära sëimpar sö la finestra prima da disnä Emilian bulugnes : Lî la sèra sänper la fnèstra prémma ed dṡnèr .Rumagnœu fanes : Lìa chìud sèmpr la fnestra prema 'd c'nè Piemuntes : Chila a sara semper la fnestra dnans ëd siné .Piemuntes canaves : Chilà a sera sémper la fnestra doant ëd seinar .Ligür : A særa senpre o barcon primma de çenâ .Tuscan : Ella la hiude sèmpre la finèstra pria ddi scenare .Italian : Ella chiude sempre la finestra prima di cenare Curs cismuntan : Ella chjude sempre u portellu primma di cenà .Curs ultramuntan : Edda chjudi sempri u balconu prima di cinà .Sassares : Edda sarra/tanca sempri lu balchoni prima di zinà .Galüres : Idda ciudi sempri lu balconi prima di cinà .Italian central : Essa cchiude sèmpre la finéstra pprima de ccenà .Rumanesch : Quélla chiude zèmpre 'a finéstra prima de magnàNapolitan : Essa 'nzerra sempe 'a fenestra primma 'e magnà .Salentin : Edda chiuti sempri la fineštra mprima cu cena .Calabres : Idda sempi chiudi a finestra ant'a cina Sicilian : Idda chiudi sempri la finestra avanti ca cena .Sardagnœu : Issa serrat semper sa bentana antes de chenare .Istriota : Gila insiera senpro lo balcon preîma da senà .Arumanian : Ea nkidi totna firidi ninti di tsinâ .Rumen : Ea închide totdeauna fereastra înainte de a cina .