Llingües algonquines

Les llingües algonquinas conformen la mayor subfamilia de la familia álgica de Norteamérica (les demás son la wiyot y la yurok).La familia llingüística algonquina inclúi idiomes como'l ojibwa, el cree, el kikapú, el fox, el shawnee, el menominee, el mohicanu, el potawatomi, el cheyenne, el blackfoot, el sauk y el micmac. El términu español algonquino fai referencia a toles llingües d'esta familia.

Llingües algonquines
Distribución xeográficaNoreste y centru d'América del Norte
Falantes Canadá
 Estaos Xuníos d'América
Bandera de Méxicu Méxicu
~95.000 (1979)[1]
~216.000 (2009)[2]
Filiación xenética

Álgico

  L. Algonquinas
SubdivisionesAlg. central
Alg. de les Llanures
Alg. oriental
ISO 639-2alg
Códigu Glottologalgo1256


En colloráu, la zona onde se concentren los habitantes de les llingües algonquinas.

Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Clasificación interna

La siguiente información inclúi tamién el númberu averáu de falantes (ente paréntesis la fecha en que se realizó'l cálculu):

I. Llingües algonquinas de les llanures

1. Idioma siksiká (pies negros) 5.000-8.000 (1990);[3] 4.600 (2001);[4] 4.000 (2012)[5]
2. Idioma cheyenne 2.000 (1980);[6] 1.720 (1990)[7]
a. Arapaho
3. Idioma arapaho 1.000 (1980);[6] 1.040 (1990)[8]
4. Idioma gros ventre c. 10 (1977)[9]
5. Idioma nawathinehena †[10]

II. Llingües algonquinas centrales

6. Idioma cree c. 97.230 (2001);[11] 117.410 (2006)[12]
a. Cree 99.950 (2006)[12]
b. Montagnais-Naskapi 8.400 (2002);[13] 11.815 (2006)[12]
c. Atikamekw 5.645 (2006)[12]
7. Idioma menomini c. 39 (2000)[14]
A. Llingües del oriente de los Grandes Llagos o nucleares centrales
a. Ojibwe-Potawatomi
8. Idioma ojibwa (ojibwe) 50.000 (1991);[15] 40.000-50.000 (1998);[16] c. 79.360 (2001)[17]
a. Ojibwa central
b. Ojibwa oriental
I. Algonquino 2.000 (2002);[13] 2.680 (2006)[12]
c. Ojibwa nortizu
d. Oji-cree :::::::::y.

Ojibwa occidental (saulteaux)

9. Idioma potawatomi c. 1.300 (1995-1996)[18]
10. Idioma fox-sauk-kikapú 1.500 (1980);[6] 1.120 (1992-2000)[19]
11. Idioma meskawaki 250 (2001)[20]
12. Idioma shawnee c. 200 (2002)[21]
13. Idioma miami-illinois † (mediaos s. XX)

III. Llingües algonquinas orientales

14. Idioma micmac 4.000-8.000 (1996);[22] 9.290 (1998)[23]
A. Llingües abnaki
15. Idioma abnaki oriental † (1990)
16. Idioma abnaki occidental c. 5 (2006)[24]
17. Idioma malecite-passamquody 1.000 (1980);[6] 2.060 (2001)[25]
18. Idioma etchemin † (s. XVIII)
B. Llingües del sur de Nueva Inglaterra
19. Idioma massachusett † (fines s. XIX)
20. Idioma narragansett †
21. Loup A † (s. XVIII)
22. Loup B † (s. XVIII)
23. Idioma mohegan-pequot †
24. Idioma quiripi † (1900)
C. Llingües delawereanas
25. Idioma mohicanu † (1940)
i. Llingües delawere o lenape
26. Idioma munsee c. 7 (1991);[26] <100 (2012)[5]
27. Idioma unami †
28. Idioma nanticoke †
29. Idioma piscataway †
30. Idioma algonquino de Carolina † (1790)
31. Idioma powhatan † (1790)
32. Idioma shinnecock †

Descripción llingüística

La familia algonquina ye una de les families de llingües americanes meyor estudiaes. La reconstrucción de proto-algonquino foi estensamente revisada por Leonard Bloomfield y otros importantes llingüistes norteamericanos na primer metá del sieglu XX.

Fonoloxía

L'inventariu consonánticu reconstruyíu por Bloomfield (1925) pal proto-algonquino a partir de la comparanza de namái cuatro llingües (Fox, Cree, Menomini y Ojibwa) namái precisó reaxustes menores (Siebert 1941, Bloomfield 1946) y según la meyor evidencia disponible ye:[27]

LlabialAlveolarPalatalVelarGlotal
[+obs][-cont]*p*t*k()
fricativa*s(*x)*h
nasal*m*n
llateral*θ, *l()
semivocal*w*y

Los signos usaos pa los fonemes na trescripción anterior son los más frecuentemente usaos polos americanistes, en concretu polos especialistes en llingües algonquinas. Les correspondencies colos signos convencionales del AFI son:

  • /č/ = AFI /ʧ/
  • /š/ = AFI /ʃ/
  • /θ/ = AFI /ɬ/[28]
  • /y/ = AFI /j/

Los segmentos /ʔ,x,ç/ son archifonemes que namái apaecen en grupos consonánticos, y esisten ciertes duldes sobre qué soníos representen. Por casu, // nos grupos consonánticos /*ʔC/ podría ser la neutralización de /*pC/ o /*kC/. Ya igualmente el par /*çk, *xk/ podía ser fonolóxicamente /*lk, *sk/, ensin que los detalles tean claros por culpa de les neutralizaciones.

Pal proto-algonquino reconstruyéronse dellos grupos consonánticos complexos (clusters). Considerando les consonantes xenuines, esto ye, toes sacante /w/ y /y/, el siguiente cuadru resume cualos d'ellos son posibles. Na columna de la izquierda indiquen la primer consonante y na primer fila la segunda consonante del grupu:

pktčsšθl
ʔ++++++
h++++++++
m/n++++++++
x++
š+++
θ++
č++
ç+

L'inventariu de vocales estrema ente vocales curtios /i, y, a, o/ y llargues /ī, ē, ā, ō/.

Morfosintaxis

La familia de llingües algonquinas ye reconocida pola so complexa morfoloxía polisintética y pol so sofisticáu sistema verbal. Frases que riquen munches pallabres n'español pueden espresase nuna sola pallabra, p.ej. en menómini, paehtāwāēwesew 'poderes cimeros oyer' (paeht- 'oyer', -āwāē 'espíritu', -wese pasivu, -w suxetu en tercer persona), o en cree de les llanures, nisēkihikonān 'asústanos' (nin- 1a persona, sēkih- 'asustar', -iko inversu, -nān 1a persona plural esclusiva). Les llingües nesta familia marquen siquier dos terceres persones distintes (la próxima y la obviativa).

Los sustantivos algonquinos tienen dos xéneros gramaticales: animáu ya inanimáu. Como regla xeneral, los sustantivos que representen seres animaos (y dellos oxetos tradicionales vistos como posesores de poderes espirituales) clasifíquense como animaos, ente que tolos demás son inanimaos.

Los pronomes personales estremen trés persones (1a, 2a y 3a) y dos númberos (singular y plural). Amás, tienen formes de primera de plural inclusives (falante + oyente(s)) y esclusives (falante y otru(s) más, ensin incluyir al oyente). Los verbos estremar en cuatro clases: verbos transitivos con oxetu inanimáu, verbos transitivos con oxetu animáu, verbos intransitivos con suxetu animáu, y verbos intransitivos con suxetos inanimaos. Les llingües algonquinas amuesen una oposición ente diátesis direuta/inversa.

Comparanza léxica

La pallabra pa 'muyer' en diverses llingües algonquinas.

Leonard Bloomfield (1946) fixo una reconstrucción del proto-algonquino basándose en cuatro llingües: el meskuakie, el cree, el menómini y l'oyibwa, de siguío preséntense dellos términos usaos por Bloomfield y la reconstrucción del términu proto-algonquino:

GLOSAMeskuakieCreeMenóminiOyibwaPROTO-
ALGONQUINO

ineniwa || iyiniw || enniw || inini || *elenyiwa

anemwa || atim || anm || anim || *aθemwa

pemātesiwa || pimātisiw || pemātesew || pimātisi || *pemātesiwa

tarrezsēkesiwasēkisiwskesewsēkisi*sēkesiwa
tomarotenamwaohtinamohtnamontinank*wentenamwa

pōsiwa || pōsiw || pōsew || pōsi || *pōsiwa

estazarkīškahamwakīšakamkēskahamkīškaqankkīškahamwa

wīyami || wiyaw || wēyaw || wīyaw || *wīyawi

piedresasenyēninasiniyaaqsnyakassinīn*aqsenyali

neničānesa || || nenīčianeh || ninīčāniss || *nenīčyanehsa

esconderkyātamwakātāwkiatawkātōt*kyātāwa
traerpyētōwapītaawpītōt*pyētāwa

pītikēwa || pīhtokēw || pīhitkew || pīntikē || *pīntwikēwa

kesīpesowkišītrío*kešyīpisowa
naguar# porkwīnomēwakīnomwkwīnomāt*kwīθomēwa

Como se dixo, la reconstrucción /*θ/ ye problemática, y el mesmu Bloomfield suxurió que podría tratase d'una llateral sorda /*ɬ/. Per otra parte el fonema reconstruyíu como /*l/ por Bloomfield ye reconstruyíu por otros autores como /*ɾ/.[29]

El meskuakie (meskwaki o sauk) paez una llingua bien conservadora acordies cola reconstrucción de Bloomfield. Per otra parte, la llingua más diverxente (sobremanera en cuanto al vocabulariu) ye'l siksiká (Blackfoot).

Los numberales comparaos en diversos subgrupos algonquinos son:

GLOSAAlgonquino de les LlanuresAlgonquino CentralPROTO-
ALG. OR.
PROTO-
ALGONQUINO
PROTO-ATSINA
ARAPAHO
CheyennePROTO-
MIAMI-
ILLINOIS
PROTO-
FOX-SAUK-
KIKAPÚ
PROTO-
CREE-
NASKAPI
'1'*kyō-šeynõʔka*nin-koti*nekoti*pēy(ʌ́)kw*ne-kuti /
*peškwi
*ne-kot /
*pēšekwi
'2'*nīsonèxa*nīšwi*nīšwi*nīšw*nīš- / *tāpu*nīšwi
'3'*nēsonaʔhai*nihswi*neθwi*ninθtw*nexsw-*neʔθwi
'4'*yēn-nèva*nīwi*nyēwi*nēyw*nyewa*nyēwi
'5'*yōθon-nóhona*nyālanwi*nyānanwi*nin-yālàn*napalensk-*nyāɬanwi
'6'*ne-kyō-toskɪnaesóhtoha*kākāthswi*ne-kot-wāšika*-kʊ́twās*(ne-)kuttask-*ne-kot-wāšika
'7'*nīso-toskɪnéso̊htoha*swāhtēthswi*nōhika*nīšw-
tḗpʌ-kʊ̀hp
'8'*nēso-toskɪnaʔnóhtoha*palā-*neθwāšika*yḗnā-nḕyw*neʔθ-wāšika
'9'sōhtoha*nin-koti
menēhki
*šāka*pēykw-staw*peškʷ- /
*noliwi
'10'*betō-toskɪmåhtóhtoha*metāthswi*metāθwi*mɪtāt-*metāɬa /
*payok-
*metātahθy


Préstamos algonquinos n'otres llingües

Como les llingües algonquinas fueron unes de les primeres en tener contactos colos europeos, la familia llingüística dio munches pallabres al inglés. Dellos estaos norteamericanos del sur y del mediu oeste tienen nomes d'orixe algonquino (Massachusetts, Connecticut, Illinois, Michigan, Wisconsin), al igual que delles ciudaes (Milwaukee, Chicago) y dellos ríos (Mississippi).

N'español atopen préstamu algonquinos que primero pasaron pol inglés o'l francés, p.ej. caribú (v. micmac qalipu 'que palea (nieve)'), mocasín (v. ojibwa makizin y powhatan makasin, dambos 'zapatu') y tótem (v. ojibwa -doodem 'pariente').

Referencies

Bibliografía

  • Ives Goddard (1979): "Comparative Algonquian" en The languages of native America: Historical and comparative assessment, Campbell, Lyle; & Mithun, Marianne (Eds.), Austin: University of Texas Press.

Enllaces esternos