18 de juny

Països Catalans

• 1836 - Ulldecona (Montsià): els carlins de Ramon Cabrera i Grinyó guanyen la batalla d'Ulldecona causant la baixa d'uns 300 liberals durant la Primera Guerra Carlina.
• 1870 - Barcelona: al Teatre Circ, comença el Primer Congrés Obrer Espanyol, on es constitueix formalment la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors; acaba el dia 25.^[1]
• 1907 - Barcelona: es crea l'Institut d'Estudis Catalans.^[2]
• 1990 - Barcelona: es funda la Universitat Pompeu Fabra.
• 2006 - Catalunya: té lloc el referèndum per l'aprovació de la reforma de l'Estatut de Catalunya.
• 2016 - Barcelona: Convergència i Unió es dissol.

Resta del món

• 1316 - Fexhe-le-Haut-Clocher (Principat de Lieja): es signa el tractat de la Pau de Fexhe entre el príncep-bisbe i els tres estaments.
• 1815 - Waterloo (Ducat de Brabant) (actualment a Bèlgica): les tropes napoleòniques són derrotades per les tropes britàniques a la batalla de Waterloo que marcarà la victòria aliada de la Setena Coalició.^[3]
• 1858 - Es signa el Tractat de Tiajin o Tientsin, entre el govern de la Dinastia Qing (Xina) i els Estats Units, considerat un dels Tractats desiguals entre estats d'Àsia i les potencies occidentals.^[4]
• 1940 - Londres: el General de Gaulle fa, a la BBC, la que ha passat a la història com a crida del 18 de juny
• 1942 - Washington (EUA): el president Franklin D. Roosevelt autoritza que el Cos d'Enginyers de l'Exèrcit, sota la direcció del general Leslie R. Groves, tiri endavant el Projecte Manhattan per a la fabricació de la bomba atòmica.
• 1979 - Viena (Àustria): els presidents de la Unió Soviètica i els Estats Units, Leonid Bréjnev i Jimmy Carter, signen els acords SALT II per limitar la producció d'armament nuclear estratègic.

Països Catalans

• 1904 - Sabadell (Vallès Occidental): Joan Prat i Esteve, Armand Obiols, escriptor, periodista i crític literari català. (m. 1971).^[5]
• 1974 - Caldes de Malavellaː Montserrat Surroca i Comas, advocada i política catalana; comissionada de Convivència del govern Collboni a l'Ajuntament de Barcelona.^[6]

Resta del món

• 1294 - Clermont (Oise), Regne de França: Carles IV de França, rei de França i Navarra (m. 1328).^[7]
• 1511, Settignano (Itàlia): Bartolomeo Ammannati, arquitecte i escultor manierista italià (m. 1592).^[8]
• 1717, Havlíčkův Brod (actual República Txeca): Johann Stamitz, compositor i violinista (m. 1757).
• 1768, Santiago (Xile)ː Paula Jaraquemada, heroïna de la independència de Xile (m. 1851).^[9]
• 1845, París (França): Charles Louis Alphonse Laveran, metge francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1907 (m. 1922).^[10]
• 1872, Watford, Hertfordshire: Katharine Goodson, pianista anglèsa (m. 1958).^[11]
• 1882:
  • Sevilla (Espanya): Carmen Tórtola Valencia, ballarina (m. 1955).^[12]
  • Kovachevtsi (Bulgària): Gueorgui Dimitrov Mikhàilov (en búlgar: Гео̀рги Димитро̀в Миха̀йлов), polític comunista búlgar, Primer Ministre de Bulgària entre 1946 i 1949. (m. 1949).^[13]
• 1883, Nova Yorkː Mary Alden, actriu de cinema mut nord-americana (m. 1946).^[14]
• 1886, Mobberley (Anglaterra): George Mallory, alpinista anglès que va participar en les tres primeres expedicions que es proposaren escalar l'Everest (m. 1924).^[15]
• 1903 - Filadèlfia, Estats Units: Jeanette MacDonald, cantant i actriu estatunidenca. (m. 1965)^[16]
• 1904 - París, França: Manuel Rosenthal, director d'orquestra i compositor francès (m. 2003).^[17]
• 1918:
  • Roma (Itàlia): Franco Modigliani, economista, Premi Nobel d'Economia de 1985 (m. 2003).^[18]
  • Nova York (EUA): Jerome Karle, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1985 (m. 2013).^[19]
• 1932 - San José, Califòrnia (EUA): Dudley Herschbach, matemàtic i químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1986.^[20]
• 1942
  • Liverpool, (Anglaterra, Regne Unit): Paul McCartney, principal compositor de The Beatles.^[21]
  • Mbewuleni, Unió Sud-africana: Thabo Mbeki, president de Sud-àfrica entre 1999 i 2008.^[22]
  • Urbana, Illinois (EUA): Roger Ebert, crític de cinema, periodista i guionista estatunidenc (m. 2013).^[23]
• 1943:
  • Bolonya, Itàlia: Raffaella Carrà, presentadora de televisió, cantant i actriu italiana.^[24]
  • Budapest, Hongria: Éva Marton, soprano hongaresa.^[25]
• 1946:
  • San Canzian d'Isonzo, Itàlia: Fabio Capello, exjugador i entrenador de futbol italià.^[26]
  • Santo Amaro, Brasil: Maria Bethânia, una de les més consagrades intèrprets de la música popular brasilera.^[27]
• 1949 - Varsòvia, Polònia: Lech i Jarosław Kaczyński, advocats i polítics conservadors polonesos.
• 1952:
  • Cleveland, Ohio, USA: Carol Kane, actriu estatunidenca; prové del teatre i ha fet cinema, teatre musical i televisió.^[28]
  • Roma, Itàlia: Isabella Rossellini, actriu, model, i escriptora italiana.
• 1955 - Porto, Portugal: Mísia, cantant portuguesa de fados.^[29]
• 1961 - Billericay, Essex: Alison Moyet, cantant anglesa, compositora i intèrpret reconeguda per la seva veu de contralt.^[30]
• 1962 - Queens, Nova Yorkː Lisa Randall, física teòrica americana experta en física de partícules i cosmologia.^[31]
• 1963 - Hestra, Suècia: Iréne Theorin, soprano dramàtica sueca.^[32]
• 1984 - Sabadell: Mariona Ribas i Deu, actriu catalana que ha desenvolupat una àmplia carrera a la televisió i el teatre.^[33]

Països Catalans

• 1291, Barcelona: Alfons el Franc, sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291) (n. 1265).
• 1424, Ocaña, Toledoː Jordi de Sant Jordi, cavaller i poeta cortesà nascut al Regne de València.^[34]
• 1968, Barcelona: Mercè Nicolau i Cosson, actriu de teatre catalana (n. 1889).^[35]
• 1982, Calonge (Baix Empordà): Pere Caner i Estrany, historiador, escriptor i arqueòleg català. (n. 1922)
• 1986, Sabadell (Vallès Occidental): Joan Oliver i Sallarès, Pere Quart, poeta, dramaturg i escriptor català. (n. 1899)
• 2019,
  • València: Carme Miquel, mestra i escriptora valenciana (n. 1945).^[36]
  • Barcelona: Maria Josep Ragué, crítica i autora teatral, assagista i professora universitària (n. 1941).^[37]
• 2021 - Emma Roca, corredora i esquiadora de muntanya. Era també doctora en bioquímica i bombera professional (n. 1973).^[38]

Resta del món

• 1658, Guangzhou - Canton (Xina): Álvaro Semedo, jesuïta portuguès, escriptor, sinòleg, i traductor, missioner a la Xina durant el final de la Dinastia Ming i principis de la Dinastia Qing (n. 1585).^[39]
• 1928, Mar de Barents: Roald Amundsen, explorador noruec primer a assolir el Pol Sud el 1911 (n. 1872).
• 1936, óblast de Moscou: Maksim Gorki, escriptor rus i soviètic, un dels fundadors del mètode literari del realisme socialista i activista polític (n. 1868).^[40]
• 1937, Aigasvivas, Gard, França: Gaston Doumergue, polític francès, que fou President de la República francesa del 1924 al 1931 (n. 1863).^[41]
• 1945, Williamstown, Massachusettsː Florence Bascom, geòloga cèlebre per les seves aportacions a la petrografia (m. 1862).^[42]
• 1959, Los Angeles (EUA): Ethel Barrymore, actriu estatunidenca (n. 1879).^[43]
• 1964, Bolonya (Itàlia): Giorgio Morandi, pintor italià (n. 1890).^[44]
• 1971, Zúric (Suïssa): Paul Karrer, químic suís, Premi Nobel de Química de 1937 (n. 1889).^[45]
• 1974, Moscou (Unió Soviètica): Gueorgui Júkov, polític i militar soviètic, considerat per molts com un dels comandants més exitosos de la Segona Guerra Mundial.^[22]
• 1982, Nova Yorkː Djuna Barnes, escriptora i il·lustradora estatunidenca (n. 1892).^[46]
• 1983, Kirchberg (Alemanya): Marianne Brandt, pintora, escultora, fotògrafa i dissenyadora, pionera del disseny modern (n. 1893).^[47]
• 1986, Estocolmː Sonja Johnsson, nedadora sueca que va competir als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 (n. 1895).^[48]
• 1996, Montevideo: Amalia Polleri, professora, artista, poeta, periodista i crítica d'art uruguaiana (n. 1909).^[49]
• 2007, L'Havana (Cuba): Vilma Espín Guillois, química i política cubana (n. 1930).^[50]
• 2010, Lanzarote (Espanya): José Saramago, escriptor portuguès, premi Nobel de literatura. (n. 1922).^[51]
• 2011,
  • Florida (EUA): Clarence Clemons, saxofonista nord-americà. Membre de la E Street Band (n. 1942).^[52]
  • Boston, Massachusetts: Ielena Bónner, activista pels drets humans a la Unió Soviètica i Rússia, dona d'Andrei Sàkharov (n. 1923).^[53]
• 2014, Wilmingtonː Stephanie Kwolek, química polonesa-estatunidenca, inventora del Kevlar®, fibra d'alta resistència (n. 1923).^[54]

Dies Internacionals

• Dia Internacional contra el Discurs d’Odi (des de 2022).

Santoral

Església Catòlica^[55]

• Sants al Martirologi romà (2011): Marc i Marcel·lià de Roma, màrtirs (305); Ciríac i Paula, màrtirs (s. IV); Lleonci, Hipaci i Teòdul de Trípoli, màrtirs (segle iv, una tradició els feia fills de Sant Cugat del Vallès); Amand de Bordeus, bisbe (432); Calòger de Monte Cronio, eremita (s. V); Fortunat el Filòsof, bisbe (ca. 569); Elisabet de Schönau, religiosa (1164); Gregorio Barbarigo, bisbe (1697).
  • Beata Osanna Andreasi, dominica (1505).
• Sants: Simplici, Felici i Potentí de Karden, eremites (s. IV); Ateri de Nicomèdia (303); Marina de Bitínia o Marí el Monjo, verge (s. V-VI); Equici de Palese, diaca; Alena de Forest, verge i màrtir; a Turku: sant Enric d'Uppsala, bisbe.
• Beats: Guiu de Baume, eremita (ca. 940); Jeroni de Vallombrosa, eremita (1135); Marina de Spoleto, agustina (ca. 1300).
• Venerable Osmanna de Jouarre, verge eremita (ca. 700); Maria Dolorosa de Brabant, eremita (1290).
• Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Pedro Sánchez.

Església Copta

• 11 Baoni: martiri de Sant Caludi, fill de Ptolemeu; consagració de l'altar dels Quaranta Mârtirs de Sebaste a l'Església del Salvador d'Alexandria.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents a l'1 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del dia 5 de juny del calendari julià:

• Sants Marcià, Nicandre, Hiperequi, Leònides, Apol·loni, Ari, Gòrgies, Selènies, Ireni i Pambus d'Egipte, màrtirs (305-311); Cristòfor i Conó de Roma; Doroteu de Tir, bisbe i martir (362); Il·lidi de Clarmont, bisbe (385); Anubi d'Egipte, confessor i eremita (s. V); Teodor el Taumaturg, ermità del Jordà (s. VI); Bonifaci de Fulda, màrtir; Doroteu de Gaza, eremita (620); Doroteu de Khiliokama, abat (s. XI); translació de les relíquies del príncep Ígor II de Kíev, monjo (1150, m. 1147); Constantí de Kíev, bisbe (1159); mort de Teodor Jaroslàvitx, príncep i germà de Sant Alexandre Nevski (1233); Pere de Sèrbia, monjo (ca. 1350); Agapi i Nicodem de Vatopedi (segle xiv); Basili de Riazan, bisbe; troballa de les relíquies de Sant Bassià de Pertomsk (m. 1561) i Jonàs de Pertomsk, monjos; Marc d'Esmirna, màrtir (1801); Miquel, prevere màrtir (1931); Nonnos, màrtir.

Església Ortodoxa de Geòrgia

• Sant Ilia Ciavciavadze el Just, màrtir.

Església d'Anglaterra

• Sant Bernard Mizeki, apòstol dels MaShona, màrtir (1896).

Església Episcopal dels Estats Units

• Sant Bernard Mizeki, catequista i màrtir a Zimbawe (1896)

Església Evangèlica d'Alemanya

• Albert Knapp, rector i poeta.