29 de juny

Països Catalans

• 1529 - Tractat de Barcelona (1529), posa final a les aspiracions de Francesc I al nord d'Itàlia
• 1707 - el País Valencià: s'hi publica el Decret de Nova Planta, que aboleix el govern polític i administratiu propi. El mateix dia també se'n publica un que afecta el Regne d'Aragó.
• 1794 - Barcelona: Un avalot popular assalta la caserna del Reial Roselló (antic regiment anomenat Català Mazarí), matant centenars de soldats i fent presoners la resta.
• 1837 - Xerta (Baix Ebre): sota la protecció de les tropes del general Cabrera, l'Expedició Reial comandada pel Pretendent carlí Carles Maria Isidre de Borbó creua l'Ebre per Xerta.
• 1989 - L'Audiència Nacional ordena l'alliberament d'Antoní Massaguer, Xavier Barberà i Ferran Jabardo, membres d'EPOCA condemnats pel cas Batista i Roca.
• 1992 - Primeres detencions de l'Operació Garzón contra membres del moviment independentista català.^[1]
• 2017 - El Parlament de Catalunya aprova per unanimitat la llei que declara nuls els judicis franquistes.

Resta del món

• 1739 - Crocetta (Parma, Ducat de Parma): l'exèrcit franco-sard guanya la Batalla de San Pietro contra els austríacs en la Guerra de Successió de Polònia.
• 1976 - Les illes Seychelles s'independitzen del Regne Unit.
• 2004 - Brussel·les (Bèlgica): la Comissió Europea designa president José Manuel Durão Barroso, que succeeix Romano Prodi.
• 2006 - Madrid (Espanya): El president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero confirma l'inici de converses amb ETA.
• 2014 - Iraq: Abu Bakr al-Baghdadi es proclama califa de l'Estat Islàmic d'Iraq i el Llevant i crida els musulmans sunnites a conquerir el món.

Països Catalans

• 1520 - València: Nicolau Factor, frare franciscà, pintor del Renaixement i beat valencià (m. 1583).^[2]
• 1773 - Montmaneu, diòcesi de Vic: Agustí Torres, catedràtic de lletres humanes a la universitat de Cervera (m. 1833).^[3]
• 1881 - Sabadell: Pau Vila i Dinarès, pedagog i geògraf català (m. 1980).^[4]
• 1891 - Sabadell: Miquel Bertran i Oleart, darrer alcalde republicà de Sabadell.
• 1912 - Barcelonaː Emma Alonso, actriu catalana exiliada a Mèxic després de la guerra civil espanyola (m. 2000).^[5]
• 1943 - Barcelona: Asunción Aguadé, destacada ballarina, coreògrafa i professora catalana.^[6]
• 1944 - Barcelona: Andreu Mas-Colell, polític, economista i professor universitari català.^[7]
• 1949 - Parets del Vallès, Vallès Oriental: Joan Clos i Matheu, polític, alcalde de Barcelona des del 26 de setembre de 1997 fins al setembre de 2006. Des del 2006 fins al 2008 fou ministre de Turisme, Indústria i Comerç del govern espanyol.^[8]
• 1953 - Terrassa: Magdalena Heras i Fortuny, cardiòloga catalana (m. 2014).^[9]
• 1959 - Tarragonaː Montserrat Duch i Plana, historiadora i política catalana.^[10]
• 1962 - Barcelona: Joan Laporta i Estruch, advocat, president del Futbol Club Barcelona, diputat per part de SI i membre a les llistes d'ERC.
• 1963 - Perpinyà: Joan-Lluís Lluís, escriptor nord-català.^[11]
• 1978 - Manresa: Jordi Cruz Mas és xef del Restaurant Àbac, conegut per les seves estrelles Michelin i per la seva aparició al programa de televisió espanyola Masterchef.
• 1979 - Palma: Alejo Sauras, actor.
• 1983 - Barcelona: Anna Villar Argente, ciclista catalana, especialitzada en el ciclisme de muntanya.^[12]

Resta del món

• 1205, Verona: Pere Màrtir, fou un frare dominic i inquisidor. És venerat com a sant per l'Església catòlica.^[13]
• 1475, Florència: Beatriu d'Este, noble italiana i duquessa consort de Milà, que fou una mecenes rellevant (m. 1497).^[14]
• 1540, Cifuentes, Guadalajara: Ana de Mendoza, princesa d'Éboli, noble espanyola (m. 1592).^[15]
• 1798, Recanati: Giacomo Leopardi, escriptor i filòsof, el principal poeta del romanticisme italià (m. 1837).^[16]
• 1851, Grycksbo, Suècia: Emma Sparre, pintora sueca (m. 1913).^[17]
• 1865, Madrid: Joaquín Abati y Díaz, llibretista de sarsueles.
• 1868, Chicago, Illinois: George Ellery Hale, astrònom estatunidenc (m. 1938).^[18]
• 1871, Florència: Luisa Tetrazzini, soprano italiana, una de les més cèlebres de la seva generació (m. 1940).^[19]
• 1886, Ciutat de Luxemburg (Luxemburg): Robert Schuman, polític francès, considerat "pare d'Europa", conegut per la Declaració Schuman (m. 1963).^[20]
• 1898, North Attleborough (Massachusetts)ː Cynthia Westcott, patòloga, autora i experta en roses (m. 1983).^[21]
• 1900, Lió, França: Antoine de Saint-Exupéry, escriptor, poeta i aviador francès (m. 1944).^[22]
• 1901, Providence (Rhode Island), Estats Units: Nelson Eddy, cantant d'òpera i actor estatunidenc.^[23]
• 1908, Cambridge (Massachusetts, EUA): Leroy Anderson, compositor, adaptador i director d'orquestra estatunidenc que va ser considerat un dels principals directors d'orquestra de música lleugera (m. 1975).^[24]
• 1910, Nova York, EUA: Frank Loesser, compositor nord-americà d'origen alemany (m. 1969).^[25]
• 1911, Nova York, EUA: Bernard Herrmann ,compositor estatunidenc de música de cinema (m. 1975).^[26]
• 1914, Býchory, Bohèmia: Rafael Kubelík, compositor i director d'orquestra polonès (m. 1996).^[27]
• 1920, Pontestura Monferrato, Itàlia: Aldo Novarese, tipògraf (m. 1995).
• 1929, Florència, Itàlia: Oriana Fallaci, escriptora i periodista italiana (m. 2006).^[28]
• 1945, Colombo: Chandrika Kumaratunga, política de Sri Lanka; n'ocupà la presidència, essent la primera dona en el càrrec.^[29]  
• 1948, Nottingham, Anglaterra: Ian Paice, músic anglès conegut sobretot per ser el bateria del grup de rock Deep Purple.
• 1957, Madrid: Ouka Leele, nom artístic de Bárbara Allende Gil de Biedma, reconeguda fotògrafa espanyola.^[30]
• 1958, Porto: Rosa Mota, atleta portuguesa campiona de marató, medallista olímpica.^[31]
• 1960, Mons, Valònia: Carl Norac, escriptor de poesia i literatura infantil.
• 1963, Rheinfelden, Alemanya: Anne-Sophie Mutter, violinista alemanya.^[32]
• 1973, Queens, Nova York, Estats Units: George Hincapie és un ciclista estatunidenc que fou professional del 1994 al 2012.
• 1978, Honolulu, Hawaii: Nicole Scherzinger, cantant, compositora, ballarina, actriu, exvocalista del grup Pussycat Dolls.^[33]
• 1980, Neath, Gal·les: Katherine Jenkins, mezzo-soprano gal·lesa que interpreta un ampli espectre de gèneres.^[34]
• 1989, Oświęcim: Maciej Sadlok, futbolista polonès.
• 1991, Riverside, Califòrnia, Estats Units; Kawhi Leonard és un jugador de bàsquet nord-americà que juga a la NBA en la posició d'aler.

Països Catalans

• 1892 - Barcelona: Emili Pi i Molist, metge psiquiatre (n. 1824).^[35]
• 1992 - València: María Teresa Andrés Blasco, música i compositora (n. 1910).^[36]
• 2023 - Barcelona: Roger Alier i Aixalà, historiador de la música i musicòleg (n. 1941).

Resta del món

• 1520 - Tenochtitlan (actual Ciutat de Mèxic): Moctezuma II, tatloani dels asteques.
• 1840 - Viterbo, Estats Pontificis: Lucien Bonaparte, príncep de Canino i segon germà de Napoleó I (n. 1775).^[37]
• 1860 - Bristol (Anglaterra): Thomas Addison, científic i metge britànic del segle XIX. Va descobrir diverses malalties, entre les quals es troben la malaltia d'Addison (una patologia degenerativa de les glàndules suprarenals (n. 1793).^[38]
• 1861 - Florènciaː Elizabeth Barrett Browning, destacada poeta en anglès de l'era victoriana (n. 1806).^[39]
• 1907 - Austin, EUA: Elisabet Ney, escultora prussiana (n. 1833).^[40]
• 1933 - Hollywood, Califòrnia: Roscoe Arbuckle, el Fatty, actor i director cinematogràfic nord-americà (n. 1887).
• 1940 - Muralto (Suïssa): Paul Klee, pintor suís (n. 1879).^[41]
• 1941 - Nova York, Estats Units: Ignacy Jan Paderewski, polític, pianista i compositor polonès (n. 1860).^[42]
• 1950 - Holzhausen: Melitta Bentz, emprenedora alemanya, inventora de la cafetera Melitta i del filtre de paper per al cafè (n. 1873).^[43]
• 1955 - Berlín, Alemanya: Max Pechstein, pintor expressionista i grafista alemany (m. 1955).^[44]
• 1979 - Majadahonda, Madrid: Blas de Otero, poeta basc en llengua castellana (n. 1916).^[45]
• 1982 - Mèxicː Graciela Salicrup, matemàtica i arquitecta mexicana, investigadora pionera en topologia (n. 1935).^[46]
• 1995 - Century City, Califòrnia: Lana Turner, actriu estatunidenca de Hollywood (n. 1921).^[47]
• 2000 - Roma: Vittorio Gassman, actor teatral i cinematogràfic i director de cinema italià (n. 1922).^[48]
• 2001 - Londresː Rosemary Biggs, botànica i hematòloga anglesa, que estudià l'hemofília (n. 1912).^[49]
• 2002 - Beverly Hills, California, (EUA): Rosemary Clooney, cantant i actriu estatunidenca (n. 1928).^[50]
• 2003 - Old Saybrook, Connecticut, Estats Units: Katharine Hepburn, actriu estatunidenca (n. 1907).^[51]
• 2009 - Malibú, Califòrnia, Estats Units: Jennifer Jones, actriu estatunidenca.
• 2013 - Triesteː Margherita Hack, astrofísica italiana que va destacar per la seva tasca de divulgació científica (n. 1922).^[52]
• 2018 - Göteborg (Suècia): Arvid Carlsson, metge suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2000 (n. 1923).^[53]
• 2020 - Beverly Hills, Califòrnia, (EUA): Carl Reiner, actor/director Estatunidenc (n. 1922).
• 2021 - Taos, Nou Mèxic (EUA)ː Donald Rumsfeld, polític i empresari nord-americà (n. 1932).^[54]

• Festa major de Sant Pere al Masnou (Maresme), Rubí (Vallès Occidental), Sant Pere de Ribes, (Garraf), Reus, Riudecols, Cambrils i Montbrió del Camp (el Baix Camp).
• Festa Local a Canet de Mar, el Masnou i Premià de Mar a la comarca del Maresme, a Sant Cugat del Vallès a la comarca del Vallès Occidental i a la Molina (Alp), a la Cerdanya, i a Abrera (Baix Llobregat)
• Festa local a Vinaròs, al Baix Maestrat.

Santoral^[55]

Església Catòlica^[56]

• Sants al Martirologi romà (2011): apòstols sant Pere i Sant Pau; Sir de Gènova, bisbe (330); Cassi de Narni, bisbe (558); Emma de Gurk, vídua (1045); Maria Du Tianshi i Magdalena Du Fengju, màrtirs (1900); Pau Wu Juan, Marcel d'Argenton, Joan Baptista Wu Mantang i Pau Wu Wanshu, màrtirs (1900).
• Sants: Beata de Sens, màrtir; Geró de Colònia, bisbe (976).
• Beats: Judit i Salomé de Niederaltaich, recloses (s. XI).
• Venerables Notker III Labeo, monjo (1022); Ramon Llull, franciscà llec (1315).
• Servent de Déu Alcide De Gasperi.

Església Copta

• 22 Baoni: Cosme i Damià, màrtirs; Taosòtia d'Aràbia, la seva mare, màrtir.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 12 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als del 16 de juny del calendari julià:

• Sants Marc el Just d'Apol·lònia, dels Setanta deixebles; Ticó d'Amathus, bisbe (s. V); Tigi i Eutropi de Constantinoble (404); Ismael de Menèvia, bisbe; Ticó de Kaluga (1492); Ticó de Lutxov (1503); Ticó de Krestogorsk; Moisès d'Optina (1862); Feofan de Tambov (1894); Geràssim de Sant Ticó (1898); Hermògenes de Tobolsk, màrtir (1918), amb Efrem, Mikhail, Piotr i Konstantin.

Església de Geòrgia

• Qaikhosro de Geòrgia (1558 o 1612)

Esglésies luteranes

• apòstols sant Pere i Sant Pau.

Església anglicana

• apòstols sant Pere i Sant Pau.