27 de juny

Països Catalans

• 1674 - el Vallespir: els francesos ocupen la comarca en havent sufocat revolta dels angelets de la terra.
• 1880 - Barcelona: Inauguració de la seu social del Centre Catòlic de Sants, amb la constitució d'una companyia de teatre estable.^[1]
• 1976 - Palma, Mallorca: Presentació del Congrés de Cultura Catalana.
• 1998 - Poblet, Conca de Barberà: Josep Alegre Vilas és beneït abat de Poblet per l'arquebisbe de Tarragona Lluís Martínez Sistach.
• 2009 - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès: els Falcons de Barcelona assoleixen per primera vegada l'escala de 8.

Resta del món

• 1709 - Batalla de Poltava ,va ser una batalla entre els exèrcits del tsar Pere I de Rússia i Carles XII de Suècia, Acabà amb la victòria del Tsarat Rus i va iniciar la fi del regne de Suècia com superpotència a Europa.^[2]
• 1743 - Karlstein am Main (Baviera): Victòria del anglesos i austríacs contra els francesos a la Batalla de Dettingen en el curs de la guerra de Successió Austríaca.^[3]
• 1759 - Ticonderoga (Estat de Nova York, EUA): els britànics ocupen el Fort Carillon al final de la batalla de Ticonderoga en el curs de la Guerra Franco-Índia.^[4]
• 1859 - Tractat de Tiajin o Tientsin, entre el govern de la Dinastia Qing (Xina) i el Segon Imperi Francès. També s'ha inclòs com un dels Tractats desiguals entre estats d'Àsia i les potencies occidentals.^[5]
• 1970 - Chicago (EUA): primera Desfilada de l'Orgull Gai; la Chicago Gay Liberation es convocà per recordar els aldarulls que un any abans havien tingut lloc arran d'una batuda de la policia al bar d'ambient gai Stonewall, a Nova York. L'endemà, van fer-se manifestacions similars a Los Angeles i Nova York.
• 1973 - Uruguai: Les forces armades, amb el suport del president constitucional Juan María Bordaberry Arocena, prenen el control del país. Té lloc un cop d'estat i comença la dictadura militar (1973-1985).
• 1977 - Djibouti: declarat país independent sobre França.^[6]

Països Catalans

• 1829 - Terrassa: Josep Vidal i Campaneria, alcalde de Sabadell durant la Primera República.
• 1862 - Valènciaː Manuela Solís i Claràs, metgessa, ginecòloga valenciana, primera llicenciada en medicina a la UV (m.1910).^[7]
• 1884 - Rosesː Maria Pi i Ferrer, mestra, activista política, escriptora catalana.^[8]
• 1894 - la Canonja, Tarragonès: Antoni Brosa i Vives, violinista català (m. 1979).
• 1902 - Sant Petersburgː Marina Noreg –o Marina Gubònina–, ballarina, mestra de ball i coreògrafa establerta a Barcelona (m. 1976).^[9]
• 1952 - Valènciaː Rosángeles Valls Ballester, ballarina i coreògrafa valenciana que va fundar i dirigir la companyia Ananda Dansa.^[10]
• 1980 - Barcelona: Amèlia Mora, guionista i escriptora en castellà i català, especialitzada en literatura infantil i juvenil.^[11]
• 1993 - Eivissa: Miriam Alarcón Torres, arquera eivissenca d'arc recorbat.^[12]
• 1999 - Sant Climent de Llobregat: Aitana, cantant catalana.^[13]

Resta del món

• 1806 - Madurai, Raj britànic: Augustus De Morgan, matemàtic i lògic britànic (m. 1871).^[14]
• 1846 - comtat de Wicklow (República d'Irlanda): Charles Stewart Parnell ,polític irlandès (m. 1891).^[15]
• 1859 - Louisville, Kentuckyː Mildred J. Hill, compositora estatunidenca autora de la melodia de «Good Morning to All», més tard utilitzada per a «Happy Birthday to You» (m. 1916).^[16]
• 1864 - Brussel·les: Berthe Cabra, exploradora belga que va recórrer l'Àfrica central d'est a oest entre 1905 i 1906 (m. 1947).^[17]
• 1867 - Burcheid: Ewald Straesser, compositor.
• 1869
  • Stuttgart, Regne de Württemberg: Hans Spemann, metge alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1935 (m. 1941).^[18]
  • Kaunas (Imperi Rus, avui Lituània): Emma Goldman, anarquista i feminista coneguda pel seu activisme, escrits i discursos (m. 1940).^[19]
• 1871 - Bebington, Merseyside, Anglaterra: Lottie Dod, esportista anglesa (m. 1960).
• 1878 - Hong Kong: He Xiangning, revolucionària, feminista, política, pintora i poeta xinesa (m. 1972).^[20]
• 1880 - Tuscumbia, Alabama (EUA): Helen Keller, activista, escriptora i professora nord-americana sordcega (m. 1968).^[21]
• 1885 - Porto: Guilhermina Suggia, violoncel·lista portuguesa (m. 1950).^[22]
• 1891 - Sydney, Nova Gal·les del Sudː Mina Wylie, nedadora australiana, medallista olímpica el 1912 (m. 1984).^[23]
• 1908 - Cordisburgo, estat de Minas Gerais, Brasil: João Guimarães Rosa, escriptor brasiler (m. 1967).
• 1913 - Mont-real (Canadà): Philip Guston, pintor nord-americà. Primer va destacar com a muralista (m. 1980).^[24]
• 1920 - Santiago de Xile: Fernando Riera Bauzá, jugador i entrenador de futbol xilè, de pares mallorquins (m. 2010).^[25]
• 1931 - Waalwijk, Països Baixos: Martinus J.G. Veltman, físic neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1999.^[26]
• 1932 -
  • Esmirna: Magali Noël, actriu i cantant francesa nascuda a Turquia (m. 2015).^[27]
  • Wayne, Pennsilvània: Anna Moffo, soprano estatunidenca (m. 2006).^[28]
• 1942 - Buenos Aires: Jérôme Savary, actor, director de teatre, autor dramàtic, trompetista, expert en arts escèniques (m. 2013).^[29]
• 1944 - Rio de Janeiro, Brasil: Zezé Motta, actriu i cantant brasilera.^[30]
• 1951 - Belfast, Irlanda del Nordː Mary McAleese, advocada, periodista i política irlandesa que ha estat presidenta d'Irlanda.^[31]
• 1955 - Gennevilliers: Isabelle Adjani, actriu i cantant francesa.^[32]
• 1958 - Hèlsinki (Finlàndia): Magnus Lindberg és un compositor i pianista finlandès.
• 1961 - Gombe, Nigeria: Amina J. Mohammed, especialista en desenvolupament, ha estat Ministra de Medi ambient de Nigèria.^[33]
• 1966 - Nova York, Estats Units: J. J. Abrams, productor i director de televisió i cinema.
• 1967 - Mont-realː Sylvie Fréchette, nedadora canadenca de natació sincronitzada, campiona als JJOO de Barcelona 1992.^[34]
• 1976 - Sjølund, Dinamarca: Susanne Georgi, cantant danesa que va assolir l'èxit musical amb el duet Me & My.^[35]
• 1977 - Madrid, Espanya: Raúl González Blanco, futbolista espanyol.
• 1984 - Heidelberg, Alemanya: Kai Herdling, futbolista alemany.
• 1988 - Long Island: Alanna Masterson, actriu nord-americana.
• 1993 - Kroměříž, República Txeca: Gabriela Gunčíková, cantant txeca.^[36]
• 1996 - Miami, Florida, EEUU: Lauren Jauregui, cantant americana, membre del grup femení Fifth Harmony.^[37]
• 1999 - Atlanta: Chandler Riggs, actor estatunidenc

Països Catalans

• 1864 - València: Pascual Pérez Gascón, pedagog, organista i compositor valencià (n. 1802).
• 1917 - París: Blai Maria Colomer, compositor, pianista i professor valencià establert a París (n. 1833).^[38]
• 1978 - València: Rosa Estruch Espinós, mestra i política valenciana, regidora republicana i alcaldessa de Vilallonga, a la Safor (n. 1915).^[39]
• 2001 - Bella Dorita, vedet andalusa instal·lada a Barcelona, referent del Paral·lel barceloní (n. 1901).^[40]
• 2006 - Barcelona: Marta Mata i Garriga, pedagoga i política catalana, militant del PSC-PSOE.

Resta del món

• 1194 - Pamplona: Sanç VI de Navarra, fou rei de Navarra succeint son pare al tron de Navarra (n. 1150).^[41]
• 1296 - Muiderberg: Florenci V d'Holanda, Comte d'Holanda, de Zelanda i de Frísia.
• 1574 - Florència, Itàlia: Giorgio Vasari, pintor, arquitecte i historiador de l'art italià (n. 1511).^[42]
• 1729 - París: Élisabeth Jacquet de la Guerre, clavecinista i compositora francesa (n. 1665).^[43]
• 1831 - París: Sophie Germain, matemàtica francesa (n. 1776).^[44]
• 1836 - Choisy-le-Roi, França: Rouget de Lisle, autor de la Marsellesa, himne estatal de França (n. 1760).^[45]
• 1876 - Ambleside (Anglaterra): Harriet Martineau, teòrica social britànica i escriptora Whig, sovint citada com la primera dona sociòloga (n. 1802).^[15]
• 1889 - París: Carlotta Patti, cantant italiana de la corda de soprano (n. 1835).^[46]
• 1895, Ström: Sophie Adlersparre, activista sueca pels drets de les dones, editora (n. 1823).^[47]
• 1907 - Arlington, Massachusetts: Elizabeth Cabot Agassiz, educadora i naturalista nord-americana (n. 1822).^[48]
• 1953 - Monteagle, Tennessee: Mary Anderson, promotora immobiliària, ranxera i viticultora, inventora de l'eixugaparabrisa (n.1866).^[49]
• 1987 - Barcelona: Felipe Lafita Babío, enginyer naval basc, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (n. 1902).^[50]
• 1996 - Beverly Hills, Califòrnia (EUA): Albert R. Broccoli, productor de cinema estatunidenc.
• 2001 - Los Angeles, Califòrnia (EUA): Jack Lemmon, actor de cinema estatunidenc (n. 1925).^[51]
• 2013 - Saint-Mandé, França: Alain Mimoun, atleta francès (n. 1921).^[52]
• 2017 - París (França): Pierre Combescot, escriptor, periodista i crític musical francès, Premi Goncourt de l'any 1991 (n. 1940).^[53]

Santoral^[54]

Església Catòlica^[55]

• Sants al Martirologi romà (2011): Gudenes de Cartago, màrtir (203); Zoil de Còrdova, màrtir (ca. 304); Ciril d'Alexandria, bisbe (444); Sampsó l'Hospitaler (530); Joan de Chinon, reclòs (s. VII); Ariald de Como, diaca màrtir (1066); Tomàs Toan, màrtir (1840); a Eslovàquia: Ladislau I d'Hongria, rei; a Praga: troballa de les relíquies de Sant Venceslau de Bohèmia.
  • Beats: Benvingut de Gubbio, franciscà (1232); Marguerite Bays, terciària (1879); Louise-Thérèse Montaigne de Chauvance, fundadora (1885); Maria Pia Mastena, monja (1951).
• Sants: Anicet de Cesarea, màrtir (303); Salustià de Blanes, màrtir llegendari (s. IV?); Majorí d'Acqui, bisbe (s. IV); Crescenci, Justí, Màxim, Teonest, Tabra i Trabrarta de Magúncia, màrtirs (s. V); Deodat de Nàpols, bisbe (473); Hadelí de Crespin, abat (ca. 700); Jordi del Mont Atos, monjo (1065); Epó de Mallersdorf, abat (1143); Gerhoh de Reichersberg, canonge (1169); Ferran d'Aragó, bisbe llegendari de Caiazzo; Josep Do Quang Hien, màrtir (1840); en algunes diòcesis: Set Dorments d'Efes.
• Beats Davanzato de Poggibonsi, bisbe (1295).
• Venerables: Guillem de Sann, laic (1036); Daniel de Schönau, abat (1218)
• Servent de Déu Ettore Vernazza, laic fundador de l'Oratori de l'Amor Diví.
• Venerats a l'Orde Servita: beat Tommaso Corsini.

Església Copta

• 20 Baoni: Eliseu, profeta.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 10 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen al del 14 de juny del calendari julià:

• Sants Eliseu, profeta; Ciril de Gortina, bisbe; Josep de Tessalònica, bisbe (830); Metodi I de Constantinoble, patriarca (847); Joan d'Ivíron, príncep i monjo (1009); Joan d'Eucaita, bisbe (1100); Mstislav de Novgorod, príncep (1180); Nifó del Mont Atos (1330); Metodi de Peixnoixa, abat (1392); Sabas de Vatopedi (1349); Eliseu de Sumsk, monjo (s. XV); Julita de Tabenna; Grigorij Nikol'skij, prevere màrtir (1918); Josif, prevere màrtir (1918); Aleksandr, Nikolai, Pavel i Nikolai, màrtirs (1938).

Església Ortodoxa de Sèrbia

• Justin Popović, teòleg.

Esglésies luteranes

• Eliseu, profeta; Basili el Gran, Gregori de Nazianz i Gregori de Nissa, pares de l'Església, i Macrina la Major, teòloga; Godescalc dels Vends, màrtir.

Església anglicana

• Richard Baxter, prevere (1691).

Diades

• Dia do Mestiço, al Brasil