Explosió del port de Beirut
L'explosió del port de Beirut es va produir el 4 d'agost del 2020 a la capital libanesa de Beirut.[1] Segons el ministre d'Interior del Líban, l'explosió fou deguda a la detonació accidental de 2.750 tones de nitrat d'amoni, un fertilitzant amb aplicacions com a explosiu que havia estat confiscat anys abans. L'explosió va causar 218 morts i més de 7000 ferits.[2] S'estima que unes 300.000 persones van quedar sense llar.[3] El ministre de Salut feu esment de «nombrosos ferits i danys importants». Testimonis dels fets declararen al canal de televisió LBC que «com a mínim hi havia dotzenes de ferits i els hospitals estaven plens».
| |||||
| |||||
| Tipus | accident industrial explosió incendi industrial  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Data | 4 agost 2020 (10.08:18. Horari d'estiu de l'Europa Oriental) | ||||
| Localització | Port de Beirut (Líban) , governació de Beirut (Líban) | ||||
| Estat | Líban | ||||
| Causa | explosió focs artificials explosió nitrat d'amoni incendi industrial | ||||
| Víctimes | Nazar Najarian víctima de desastre Jean-Marc Bonfils víctima de desastre | ||||
| Morts | 218 | ||||
| Ferits | 7.000 | ||||
| Desapareguts | ≥ 32 | ||||
| Cost dels danys | dany a la propietat: 10.000 M$ | ||||
| Mitjà de comunicació | |||||
| Hashtag | #لا-نريدها i #BeirutExplosion | ||||
.jpg)
L'explosió sacsejà el centre de Beirut i generà un núvol de bolet fet de pols. Segons testimonis, la detonació danyà cases situades a una distància de fins a 10 km. Seguidament, un gran núvol de fum negre va cobrir la zona, mentre que un gran nombre de ferits estaven a terra. Les oficines del diari libanès The Daily Star foren destruïdes per l'explosió, que provocà l'esfondrament de parts del sostre, en rebentà les finestres i en malmeté els mobles. L'explosió també provocà danys a la seu de la delegació al Pròxim Orient de TV3, encapçalada per Txell Feixas.[4]
La terminal del port de Beirut destruïda per l'accident era la via d'entrada d'un 80% de les importacions de blat al país, que importa el 90% del blat que consumeix (principalment de Rússia). Aquest fet ha suscitat el temor d'una crisi alimentària com a conseqüència directa de l'explosió.
El secretari general del partit Falanges Libaneses (Kataeb), Nazar Najarian, morí a causa de l'explosió.[5]
Context
L'economia del Líban estava en crisi abans de les explosions, amb el govern incomplint el seu deute, la lliura libanesa caient en picat i un índex de pobresa que havia augmentat a més del 50%.[6] A més, la pandèmia de COVID-19 al Líban havia aclaparat a molts hospitals del país, amb múltiples informes d'escassetat de subministraments mèdics, ja que estaven a punt de veure's envaïts per pacients de COVID, i molts hospitals no podien pagar al personal a causa de la crisi financera.[7]
El port de Beirut serveix com el principal punt d'entrada marítima al Líban i com una peça vital d'infraestructura per a importar mercaderies escasses.[8][9] Propietat del govern libanès, el port inclou quatre conques, 16 molls i 12 magatzems.[9] Allotjava una sitja de gra que servia com a reserva estratègica de blat per al país.[8] La Base Naval de Beirut és part del port.[9]
MV Rhosus
El 23 de setembre de 2013, el vaixell de càrrega de propietat russa i amb bandera moldava MV Rhosus va salpar de Batumi (Geòrgia) amb destinació a Beira (Moçambic), portant 2.750 tones de nitrat d'amoni.[10][11] Durant el viatge, es va veure obligat a atracar a Beirut amb problemes de motor.[12] Després de la inspecció del Control Estatal del Port, el Rhosus va ser trobat innavegable i se li va prohibir salpar.[12][13] Vuit ucraïnesos i un rus estaven a bord, i amb l'ajuda d'un cònsol ucraïnès, cinc ucraïnesos van ser repatriats, deixant a quatre membres de la tripulació per a cuidar del vaixell.[14]
Conseqüències
L'endemà, el govern del Líban va acordar arrestos domiciliaris a tots els funcionaris del port de Beirut que havien supervisat l'emmagatzematge i la seguretat des de l'any 2014, quan es va confiscar el material inflamable de la segona explosió.[15]
El 10 d'agost, després de tres dies de fortes protestes, el govern encapçalat per Hassan Diab va dimitir en bloc després que diversos ministres renunciessin al càrrec,[16] i en 1 d'agost es va nomenar Mustafà Adib com a Primer Ministre.[17]
Investigació
Un any després de l'explosió, amb el país immers en una greu crisi econòmica, el primer jutge instructor va ser apartat del cas i el segon va patir l'obstruccionisme polític i la immunitat dels alts càrrecs a interrogar, a més, molts testimonis no volen parlar i altres relacionats amb els fets han aparegut morts, com un militar, un coronel de duanes, un intel·lectual i un fotògraf.[18] No hi ha cap responsable identificat ni empresonat.[19]
Reaccions internacionals
Respostes immediates
Poc després de la doble explosió, diversos organismes internacionals i països van oferir ajuda i/o assistència humanitària al Líban
- Nacions Unides[20]
- Unió Europea: Equips de recerca i rescat de 100 bombers altament entrenats, gossos, vehicles i equipament.[21] Ajuda a través del sistema europeu de satèl·lits.[22]
Alemanya: Equip de recerca i rescat de 47 persones.[22][23]
Aràbia Saudita: Equips mèdics i de transport mèdic.[22][24]
Austràlia: Donació de 2 milions de dòlars australians (1.214.779 €).[22]
Azerbaidjan: Ajuda econòmica.[25]
Bèlgica: Assitència B-FAST.[26]
França: Personal d'emergència, unitat mèdica mòvil i 20 tones de material.[27][28] Equip de rescat i recerca de 55 persones.[29] El president Macron visitarà Líban i es reunirà tant amb el seu homòleg Michel Aoun com amb els principals líders polítics del país.[30]
Grècia
Iraq: Sis camions de subministraments mèdics urgents i un equip mèdic d'emergència.[22]
Iran[31]
Israel (indirectament): Ofereix, mitjançant intermediaris, ajuda humanitària.[21][32]
Jordània: Tot el material necessari per instal·lar un hospital de campanya i personal.[21]
Kuwait: Equipament mèdic[33]
Països Baixos: Equip de recerca i rescat de 67 persones.[34]
Polònia: Equip de recerca i rescat de 50 bombers.[22]
Qatar: Tot el material necessari per instal·lar dos hospitals de campanya (amb 500 llits i 50 respiradors cada un) i altres subministraments mèdics.[35]
Rússia: Equip de rescat, equipaments, medicaments, especialistes mèdics[36]
Regne Unit[37]
República Txeca: Equip de recerca i rescat de 37 persones.[38]
Tunísia: Equipaments mèdics.[39]
Turquia: Equips de recerca i rescat, un hospital de campanya, ajuda humanitària, subministraments mèdics i medicaments.[22]
Xipre: Equip de rescat i recerca de 10 persones i 8 gossos. També paramèdics i enviarà aliments no peribles, alumini i vidre.[22]
Aquests països si bé han ofert assitència a Líban, de moment, no s'ha materalitzat pas.
Donacions
Poc després de les explosions a Beirut, el president francès Emmanuel Macron va organitzar una conferència internacional virtual (a causa de la pandèmia) per buscar donacions.[43] L'Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris va elaborar un "Marc de resposta d'emergència" i va estimar que en els propers tres mesos calia invertir-hi 116.9 milions de dòlar per "poder salvar el màxim possible de vides, protegir als més vulnerables i preparar el terreny per la recuperació i la reconstrucció posterior".[44] El govern libanès ha estimat les pèrdues entre 10 i 15 mil milions de dòlars. La conferència de Macron que ha aconseguit reunir representants de 28 països i d'organitzacions internacionals com la Unió Europea i la Lliga Àrab ha recaptat 252.7 milions d'euros.[45] Les principals donacions són; la Comissió Europea amb 68.4 milions €, Qatar amb 42.2 milions €, Kuwait amb 33.7 milions €, Gran Bretanya amb 27,7 milions €, Dinamarca amb uns 20 milions €, EEUU amb 12.6 milions €, Noruega amb 6.5 milions € i Suïssa amb 3.7 milions €, entre altres. Alguns d'aquests països donants també han ajudat de manera material enviant materials necessaris com hospitals de campanya o subministraments com és el cas de Qatar. Altres, han optat per ajudar a Líban sobretot de manera material com és el cas d'Espanya o Brasil en que donaran subministraments mèdics i tones d'aliments com blat o arròs.[45]
