Ibn al-Hàytham

Malgrat que es conserva una breu autobiografia seva, no és de gaire ajuda per a conèixer la seva vida, ja que es tracta d'una autobiografia intel·lectual. Per aquesta autobiografia, i per altres fonts,^[6] sabem que de jove va exercir algun càrrec polític a Bàssora, sota el govern dels búyides.

Segons explica al-Qiftí, historiador del segle xiii,^[7] al-Hàkim, califa fatimita d'Egipte, va tenir notícia de la seva saviesa i el va cridar a Egipte perquè portés a terme el projecte de regular les aigües del Nil. Però en veure que no podia dur a terme aquest projecte, el califa li va assignar tasques administratives i al-Hàytham, tement les represàlies reials, es va fer passar per boig. Quan va morir al-Hàkim (1020), va reprendre el seu treball de recerca i de còpia de manuscrits.

Ibn al-Hàytham és considerat un dels fundadors del mètode científic.^[2] Entenia que els coneixements venien de la investigació dels fets, amb recopilació de dades per observació i mesurament, formulació posterior d'hipòtesis, que s'havien de verificar amb una tornada a la investigació dels fets. Es creu que els seus escrits van ser la base per al desenvolupament del mètode científic per Roger Bacon (1220-1292), Francis Bacon (1561-1626), Galileo Galilei (1564-1642) i René Descartes (1596-1650).

Ibn al-Hàytham és considerat com un dels físics més importants de l'edat mitjana. Els seus treballs fonamentals es van referir a l'òptica geomètrica, camp en què al contrari que Claudi Ptolemeu, defensava la hipòtesi que la llum procedia del sol i que els objectes que no posseeixen llum pròpia l'únic que feien és reflectir-la gràcies a la qual cosa és possible veure'ls.

Va escriure el primer tractat ampli sobre òptica i lents, el Kitab al Manazir (traduït al llatí com De aspectibus),^[8] on descriu la imatge formada a la retina humana a causa del cristal·lí. Va portar a terme també diversos estudis referits a la reflexió i la refracció^[9] de la llum, a l'origen de l'arc de Sant Martí i a l'ús de les lents (construint l'anomenada cambra fosca). Així mateix, va defensar la idea de la finitud del gruix de l'atmosfera terrestre.

Ibn al-Hàytham va ser també un avançat en l'ús de les matemàtiques per descriure i provar els fets estudiats. Va descobrir la fórmula de la suma de la quarta potència, utilitzant un mètode que es podia utilitzar generalment per determinar la suma de qualsevol potència integral. Va utilitzar això per trobar el volum d'un paraboloide. Va poder trobar la fórmula integral per a qualsevol polinomi sense haver desenvolupat una fórmula general.^[10]

Una descoberta recent d'escrits seus fa pensar que també va ser el primer a plantejar acuradament els moviments orbitals del sistema solar.