Pagina principala

(Rimandad de Pagina prinçipala)
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 73 903 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

Afresc de l'assede ind el Castell de Malpaga

L'assede de Bergem del 1437 l'è stait un fait bellig dei guerre de Lombardia.

Ol contest

Bergem, a causa dei lote intra i fazion citadine ind el Liber Cumun, ind el 1331 la s'era daita a'l Joann I de Lussemburg, re de Boemia e Polonia. Ma jamò l'ann daspò, l'Azon Viscont l'ha vencid i trœpe reai e conquistad la citaa. Insé Bergem l'è part dei domini viscontei (a part i agn de Pandolf Malatesta, 1407-1421) fina a'l 1428. Anc se a'l prencepe i ha provad a tegnir-s sora i parts, plu inants i s'è pojads su la fazion gibellina.

Ind el 1428, con la fraca dei milanes ind la bataia de Maclode, Bergem (per iniziativa de la fazion guelfa) la ciapa l'ocasion per dar-s a la Republega de Venezia, e la citaa la sarà desbœtada intra i do stats fina a la pax de Ferrara del 1433

(Va inanz)

A l' savivet qe ...

Panell coi sacrament del batesim e de la cresma fad in Lombardia

La cresma o anca confermazzion a l'è un sacrament de la gesa catolega, ortodossa, ortodossa orientala e gesa anglicana che 'l marca el vegnì del Spirit Sant in su quei che vegnen cresmad, a travers del dà el crisma e de l'imposizzion di man, despess de un vescov o de un prevet de lu delegad. Anca di confession protestante la prateghen, però senza recognossegh el valor de sacrament, ma domà de rit che 'l mena a un cresser in la vita de fed, ma quelle evangeleghe de solet la prateghen no e la veden 'me anti-biblega.

A l'è ligad in manera intima al batesim: in del cristianesim ocidental che el pratega el pedobatesim a l'è dada quand che el fioeul el riva a l'età de la reson, inscì de confermà la soa fed, e per tradizzion la preced el prim comunegàss. In del cristianesim oriental, inveci, l'è dada subit dopo del batesim e quella roba chi l'è stada ciapada anca de la gesa catolega nazzional polaca, che la riva a tacà insema i du sacrament de la cresma e del batesim.

(Va inanz)

Ind i oltre lengue...

Un proverbe a cas

"O ta mangiet la minestra o ta saltet da la finestra"
Sqiça qé per atualizar la pajina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nost Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?