Pagina principala
|
Vox ind la vedrinaL'assede de Bergem del 1437 l'è stait un fait bellig dei guerre de Lombardia. Ol contestBergem, a causa dei lote intra i fazion citadine ind el Liber Cumun, ind el 1331 la s'era daita a'l Joann I de Lussemburg, re de Boemia e Polonia. Ma jamò l'ann daspò, l'Azon Viscont l'ha vencid i trœpe reai e conquistad la citaa. Insé Bergem l'è part dei domini viscontei (a part i agn de Pandolf Malatesta, 1407-1421) fina a'l 1428. Anc se a'l prencepe i ha provad a tegnir-s sora i parts, plu inants i s'è pojads su la fazion gibellina. Ind el 1428, con la fraca dei milanes ind la bataia de Maclode, Bergem (per iniziativa de la fazion guelfa) la ciapa l'ocasion per dar-s a la Republega de Venezia, e la citaa la sarà desbœtada intra i do stats fina a la pax de Ferrara del 1433 (Va inanz) A l' savivet qe ...La cresma o anca confermazzion a l'è un sacrament de la gesa catolega, ortodossa, ortodossa orientala e gesa anglicana che 'l marca el vegnì del Spirit Sant in su quei che vegnen cresmad, a travers del dà el crisma e de l'imposizzion di man, despess de un vescov o de un prevet de lu delegad. Anca di confession protestante la prateghen, però senza recognossegh el valor de sacrament, ma domà de rit che 'l mena a un cresser in la vita de fed, ma quelle evangeleghe de solet la prateghen no e la veden 'me anti-biblega. A l'è ligad in manera intima al batesim: in del cristianesim ocidental che el pratega el pedobatesim a l'è dada quand che el fioeul el riva a l'età de la reson, inscì de confermà la soa fed, e per tradizzion la preced el prim comunegàss. In del cristianesim oriental, inveci, l'è dada subit dopo del batesim e quella roba chi l'è stada ciapada anca de la gesa catolega nazzional polaca, che la riva a tacà insema i du sacrament de la cresma e del batesim. (Va inanz) Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes. Un proverbe a cas"O ta mangiet la minestra o ta saltet da la finestra" | Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nost Cinq Pilaster i è:
Una vox de scriverCossa s'pœl far?
|