Pagina principala
|
Vos in vedrinaL'Union di Republegh Socialist Sovietegh (in russ Союз Советских Социалистических Республик), cognossuda anca cont el nomm de Union Sovietega, Сов́етский Со́юз, l'è stada ona republega federala comunista del Eurasia. L'è nassuda el 30 de december del 1922 da la Russia Zarista e la borlada sgiò el 26 de december del 1991, despoeu de vess stada ona superpotenza. Al moment del sò deslenguament, la gh'aea 15 republegh che la feven su. La pussee granda l'era la RSSF Russa, che incoeu l'è la Russia. L'URSS l'era on paes monopartitegh: l'unegh partii accetaa l'era el Partii Comunista del Union Sovietega, traa innanz de on Segratari General e del Politburo. In del febrar del 1917, a Pietrograd, la gent la s'è volzaa su contra 'l Regim Zarista e l'è gnuu faa su on governa traa innanz del princip Georgij Evgen'evič L'vov e anch ona Duma. El 15 de marz el Zar Nicola II el s'è traa seruch, dopo che la gent l'ha volzaa i pugn. El 7 de magg i Bolsevich fan la parposta de dà 'l poder ai soviet di lavorador, e 'l se met insemma on governa provvisori traa innanz del Aleksandr Fëdorovič Kerenskij. (innanz) Te 'l savevet che ...El Cors Venezzia a l'è un stradon central de Milan, che 'l conliga Piazza San Babila a Porta Venezzia. Vist 'me vun di sit pussee sciori e elegant de la cità, l'è part de quell che l'è ciamad el Quadrilater de la moda. El va poeu inanz in sul Cors Buenos Aires. Un temp el serviva soratut a conligà Milan con Berghem, e donca Venezzia, e Monscia: quand che 'l Ferdinand, fioeul de la Maria Teresa d'Austria, el va a Milan 'me governador el fa fà pussee belle i mure spagnoeule del Giuseppe Piermarini e 'l met i giardin publegh, roba che la mena i sciori milanes a fà su i so palazzi in su la noeuva strada: inscì, la deventa el center de la soa vita social, inveci del Cors de Porta Romana. (Va inanz) In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Normand, Arpitan, Mirandes, Romancc, Ladin sgiudee-spagnoeul, Estremegn, Avar, Colognasch, Gagauz, Tatar de Crimeja Un proverbi a cas"Tromba de cul, sanitaa de còrp" | Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriverFiction Cossa se po fà?
|