10 de febrer

Països Catalans

• 1808 - La Jonquera (l'Alt Empordà): amb el pretext d'atacar Portugal, d'acord amb el Tractat de Fontainebleau, sota les ordres del general Duhesme, entren a Catalunya les primeres tropes franceses (Guerra del Francès).
• 1879 - Barcelona: Comença a publicar-se el diari El Diluvio, transformació del que havia estat fins aleshores el diari El Telégrafo.^[1]
• 1930 - Barcelona: Josep Sunyol i Garriga funda el setmanari (i, més tard, diari) La Rambla (subtitulat Esport i Ciutadania). El primer número va sortir el 14 de febrer.
• 1939 - Catalunya: l'exèrcit franquista arriba a la frontera francesa: la Catalunya del sud ja està del tot ocupada.
• 1970 - Barcelona: Armand de Fluvià remet una carta al director de la revista madrilenya Mundo, felicitant-lo per haver criticat la Ley sobre Peligrosidad y Rehabilitación Social , llavors en discussió i que decretava greus penes contra les persones homosexuals; cap a aquesta data, Fluvià, amb el pseudònim Roger de Gaimon, i Francesc Francino, amb el de Mir Bellgai, funden l'Agrupación Homófila para la Igualdad Sexual (AGHOIS), primera associació a Espanya de defensa dels drets dels homosexuals, que el 1971 prendrà el nom de Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH).

Resta del món

• 1258 - Bagdad (Califat Abbàssida): L'Imperi Mongol conquereix i saqueja la ciutat.^[2]
• 1763 - París (França): s'hi signa la pau que posa fi a la Guerra dels Set Anys.^[3]
• 1805 - Espanya: s'hi prohibeixen per decret les corregudes de toros.
• 1873 - Espanya: Amadeu de Savoia abdica de la Corona, l'endemà es proclamarà la Primera República Espanyola.
• 1881 - París: S'estrena a l'Opéra-Comique Les Contes d'Hoffmann, òpera amb música de Jacques Offenbach i llibret en francès de Jules Barbier, basada en tres contes d'E.T.A. Hoffmann.^[4]
• 1910 - Espanya: José Canalejas ocupa per primera vegada la presidència del Consell de Ministres.
• 1930 - Espanya: Miguel Primo de Rivera abandona el país.
• 1942 - els Estats Units: RCA Records atorga a Glenn Miller el primer disc d'or de la història per "Chattanooga Choo Choo".
• 1958 - Sidi Ifni (el Marroc): l'exèrcit espanyol hi inicia una ofensiva per expulsar-ne els rebels.
• 1965 - Vietnam: L'Exèrcit dels Estats Units comença a bombardejar amb napalm les selves de Vietnam.
• 1996 - Filadèlfia, Pennsilvània: La computadora d'IBM Deep Blue derrota a Garri Kaspàrov en una partida d'escacs i esdevé la primera computadora de la història en derrotar a un campió del món d'aquesta disciplina.^[5]
• 2005 - l'Aràbia Saudita: s'hi comencen a celebrar unes eleccions municipals sense que hi puguin participar les dones i sense cap garantia democràtica.

Països Catalans

• 1875:
  • Barcelona: Maria Lluïsa Ponsa, escriptora, compositora i pianista catalana (m. 1919).^[6]
  • Barcelona: Eduard Calvet i Pintó, empresari i polític català (m. 1917).
• 1901 - Eaux-Vives, Ginebra: Ninon Collet, joiera, orfebre, pintora i ceramista suïssa afincada a Barcelona (m. 1973).^[7]
• 1909 - Penàguila: Patrocini Agulló i Soler, activa defensora dels necessitats (m.1966).^[8]
• 1920 - Figueres: Josep Pallach i Carolà, polític i pedagog català (m. 1977).
• 1934 - Barcelona: Salvador Giner i de San Julián, sociòleg català, que fou president de l'Institut d'Estudis Catalans entre 2005 i 2013 (m. 2019).
• 1946 - Sabadell: Isabel Castañé i López, nedadora catalana, primera nedadora olímpica espanyola als Jocs de Roma.^[9]
• 1947 - L'Argentera, Baix Camp: Maria Teresa Cabré, lingüista i filòloga catalana, ̹presidenta de la Secció Filològica de l'IEC.^[10]
• 1957 - Sa Pobla: Lourdes Aguiló Bennàssar, advocada i política mallorquina.^[11]
• 1966 - Palma, Mallorca: Margalida Pons i Jaume, filòloga, poetessa i professora universitària mallorquina.^[12]
• 1973 - Lleida: Núria Añó, escriptora catalana.
• 1975 - Lleida: Carme Acedo Jorge, gimnasta rítmica catalana, campiona del món de maces i 4^a en els JJOO de Barcelona 92.
• 1976 - Girona: Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano catalana.

Resta del món

• 1717, Crécy-la-Chapelle (França): Pierre de La Garde, compositor francès (m. 1792).
• 1767, Sevilla, Espanya: Luis Daoíz y Torres, militar destacat per la seva participació en l'aixecament del 2 de maig de 1808 de la Guerra del Francès.
• 1831, Nadejda von Meck, dona de negocis i mecenes de les arts, independent i culta, procurà suport financer a molts artistes (m. 1894).
• 1842, Skibbereen, comtat de Cork, Irlanda: Agnes Mary Clerke, astrònoma irlandesa (m. 1907).
• 1843, Madrid: Adelina Patti, soprano italiana (m. 1919),
• 1848, Saint-Vaast, Hainaut: Anna Rosalie Boch, pintora belga (m. 1936).^[13]
• 1851, Amsterdam, Països Baixos: Clasine Neuman, pintora i dibuixant holandesa (m. 1908).^[14]
• 1852, Kanzach, Baden-Württemberg: Carl Braig, filòsof i teòleg alemany.
• 1859, París, França: Alexandre Millerand, advocat, periodista, President de la República Francesa
• 1868, Verviers: Jean Haust lingüista belga i militant del moviment való. Era l'autor d'un diccionari de la llengua valona.
• 1881, Estocolm, Suècia: Pauline Brunius, actriu i directora teatral i cinematogràfica de nacionalitat sueca (m. 1954).
• 1886, Tòquio, Japó: Raichō Hiratsuka, activista social, escriptora i pionera del femenisme al Japó (m.1971).
• 1888, Alexandria (Egipte): Giuseppe Ungaretti, poeta italià (m. 1970).
• 1890, Moscou, Imperi Rus: Borís Pasternak, escriptor rus, Premi Nobel de Literatura del 1958 (que refusà)
• 1894, Londres, Anglaterra: Harold Macmillan, polític anglès, 65è Primer Ministre del Regne Unit
• 1895, Ourense: Emilio Novoa González, radiotelegrafista i polític gallec, governador civil durant la Segona República Espanyola.
• 1897, West Hartford, Connecticut, EUA: John Franklin Enders, bacteriòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1954
• 1898
  • Adelaida, Austràlia: Judith Anderson, actriu de teatre i cinema australiana (m. 1992).^[15]
  • Augsburg, Alemanya: Bertolt Brecht, escriptor alemany
• 1902, Xiamen, Fujian, Xina: Walter Houser Brattain, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1956.
• 1907, Chicago, Estats Units: Ethel Lackie, nedadora nord-americana, guanyadora de dues medalles olímpiques (m. 1979).^[16]
• 1909, Londres, Regne Unit: Leslie Hurry, artista i escenògraf de ballet, teatre i òpera
• 1910,
  • Chișinău (Moldàvia), llavors Bessaràbia: Maria Cebotari, soprano romanesa molt cèlebre en l'àrea germànica (m. 1949).
  • Dinant, Bèlgica: Dominique Pire, religiós dominic belga, Premi Nobel de la Pau de 1958.
• 1917, Bogotá: Elvira Dávila Ortiz, infermera colombiana, pionera de la infermeria i la transfusió de sang a Iberoamèrica (m. 2008).^[17]
• 1927, Laurel, Mississipi: Leontyne Price, soprano estatunidenca, reconeguda per la seva interpretació dels rols verdians.^[18]
• 1936, Cambrigde, Massachusetts, Svetlana Alpers, historiadora de l'art estatunidenca, professora, escriptora i crítica d'art.^[19]
• 1940, Wells, Regne Unit: Mary Rand, atleta anglesa, ja retirada, guanyadora de tres medalles olímpiques.
• 1945, Ferrol: Maria Jesús Viguera Molins, filòloga i historiadora gallega, acadèmica de la Reial Acadèmia de la Història.^[20]
• 1972, Rheinfelden, Baden-Württemberg: Hans-Dieter Dreher, genet de salt a cavall alemany.
• 1974 - Pittsfield, Massachusetts (EUA): Elizabeth Banks, actriu estatunidenca.^[21]
• 1987, Pequín: Yuja Wang, pianista xinesa.

Països Catalans

• 2005:
  • Barcelona: Miquel Bauçà, poeta mallorquí.
  • Manhattan, Nova York: Jordi Casals i Ariet, biòleg català, descobridor del virus Lassa.^[22]
• 2022 - Sencelles, Pla de Mallorcaː Maria Antònia Oliver, escriptora, premi d'Honor de les Lletres Catalanes del 2016.^[23]
• 2023 - Palma: Andreu Muntaner i Darder, geòleg, fotògraf, col·leccionista i divulgador de la història de la imatge a les Illes Balears (n. 1926).

Resta del món

• 1242, Martirano, Calàbria: Enric VII d'Alemanya, Rei d'Alemanya, Rei dels Romans, rei de Sicília i duc de Suàbia.
• 1660, Heemstede, Països Baixos: Judith Leyster (també Leijster), pintora de l'edat d'or holandesa.
• 1755, París, França: Montesquieu, filòsof francès.
• 1836, París: Marie-Anne-Pierrette Paulze, o Marie-Anne Lavoisier, sovint anomenada "la mare de la química moderna" pels seus assoliments científics en química.
• 1837, Sant Petersburg, Imperi Rus: Aleksandr Puixkin, poeta i novel·lista rus de l'era del romanticisme.^[24]
• 1891, Estocolm, Suècia: Sófia Kovalévskaia, matemàtica russa.^[25]
• 1912, Kent, Anglaterra: Joseph Lister, metge cirurgià anglès.^[26]
• 1918: Ernesto Teodoro Moneta, pacifista italià Premi Nobel de la Pau el 1907.
• 1923, Lennep, Prússia: Wilhelm Röntgen, físic alemany, Premi Nobel de Física l'any 1901.
• 1926, Zwickau: Reinhard Vollhardt, compositor alemany.
• 1956, Milà: Tina Poli-Randaccio, soprano italiana.^[27]
• 1957, Mansfield, Missouriː Laura Ingalls, escriptora estatunidenca autora de la col·lecció Little House of the Prairie.^[28]
• 1958, Istanbul, Turquia: Nezihe Muhiddin, sufragista, pionera del moviment feminista a Turquia (n. 1889).
• 1975, Leningrad, Unió Sovièticaː Elisabet Kozlova, ornitòloga russa que va treballar en l'avifauna de l'altiplà tibetà (n. 1892).^[29]
• 2000, Ciutat de Mèxic: Elvira Gascón, pintora i professora de l'exili republicà espanyol.^[30]
• 2005, Nova York (els EUA: Arthur Miller, escriptor i guionista nord-americà.
• 2008, Saint Louis, Missouri, EUA): Steve Gerber, escriptor de còmics, creador de Howard the Duck.
• 2014, Woodside (Califòrnia): Shirley Temple, actriu i diplomàtica estatunidenca.^[31]
• 2021, Los Angeles, Califòrniaː Larry Flynt, editor. Productor principalment de material pornogràfic.^[32]
• 2023, Madrid: Carlos Saura Atarés, director de cinema espanyol (n. 1932).

• Dia de la Mare a Noruega

Santoral^[33]

Església Catòlica^[34]

• Sants al Martirologi romà (2011): Escolàstica de Núrsia, verge (547); Guillem de Malavalle, inspirador dels Eremites de Sant Guillem (1157); Caralamp, Porfiri i Bapte de Magnèsia, màrtirs (202); Zòtic, Jacint, Ireneu i Amanci de Roma, màrtirs (segle iv); Protadi de Besançon, bisbe; Silvà de Terracina bisbe (s. V); Trojà de Saintes, bisbe (ca. 500); Austreberta de Pavilly, abadessa (704).
  • Beats al Martirologi romà: Hug de Fosses, abat (1164); Chiara Agolanti de Rimini, clarissa (1329); Pierre Fremond i màrtirs d'Avrilly (1794); José Sánchez del Río, màrtir (1928); Eusebia Palomino Yenes, religiosa (1933); Alojzije Viktor Stepinac, bisbe i màrtir (1960).
• Sants que no figuren al Martirologi romà: Sotera de Roma, màrtir (304) i Sotera de Palamós, santa llegendària; Andreu i Aponi de Betlem, màrtirs (s. I); Zenó d'Antioquia, màrtir (418); Desideri de Clarmont, bisbe (s. VI); Baldegunda de Poitiers, abadessa (ca. 580); Trumwin de Withby, bisbe (ca. 700); Erlulf de Verden, màrtir (830); Salvi d'Albelda abat (962); Brun de Minden, bisbe (1055); Merwinna de Romsey, abadessa.
• Beats que no figuren al Martirologi romà: Pagà de Sicília, eremita (1423); Eusebi de Murano, eremita (1501); Alessandro Baldrati de Lugo, monjo i màrtir a Quios (1645).

Església Copta

• 3 Meixir: Efraïm de Síria, diaca (373); Jaume l'Asceta, eremita (s. VI).

Església Apostòlica Armènia

• 21 Arac': Valerià, Càndid, Àquila i Eugeni de Trebisonda, màrtirs (ca. 304); Efraïm de Síria, diaca (373).

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 23 de febrer del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 28 de gener del calendari julià.

• Sants: Festivitat de tots els sants eremites; Efraïm de Síria, diaca (segle iv); Pal·ladi d'Antioquia, eremita (segle iv); Marciana, emperadriu; Esteve de Quirsa, monjo (s. VI); Isaac el Sirià, bisbe de Nínive (s. VII); Efraïm i Jordi de Novotorzhk, monjo (1053); Efraïm de Petxersk, bisbe de Pere'aslavl (ca. 1098); Teodosi de Totemsk, monjo (1568); Benjamí de Romanov, màrtir, i Fiodor el Confessor, prevere (1933); Hilari, pare de Joan de Réome; Ignatz de Belev, bisbe i Vladímir, Bartomeu i Olga, màrtirs (1938); Pavel, prevere màrtir (1940); Leontij el Confessor, monjo (1972).

Església Ortodoxa de Grècia

• Carissa, màrtir; Jaume l'Asceta, eremita.

Esglésies luteranes

• Friedrich Christoph Oetinger, prevere (1780) (Església Evangèlica d'Alemanya).
• Silas, deixable de Pau de Tars (Lutheran Church, Missouri Synod).

Església d'Anglaterra

• Santa Escolàstica de Núrsia, germana de Sant Benet, abadessa de Plombariola (ca. 543)