18 de febrer

Països Catalans

• 1837, La Panadella, Montmaneu, l'Anoia): els carlins del general Benet Tristany vencen a la batalla de la Panadella durant la Primera Guerra Carlina.
• 1923, Barcelona: s'inaugura l'estadi de Sarrià amb el partit RCD Espanyol 4 - UE Sants 1.
• 1980, Barcelona: s'hi presenta el primer volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines.
• 2006, Barcelona: Una manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir recorre Barcelona sota el lema Som una nació i tenim el dret de decidir, per demanar que es respecti el text de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya

Resta del món

• 1885 - EUA: Mark Twain publica Les aventures de Huckleberry Finn.
• 2010, Níger: cop d'estat contra el president Mamadou Tandja.

Països Catalans

• 1872, Sabadell, província de Barcelona: Francesc Izard i Bas, enginyer industrial català.
• 1873, Barcelona: Xavier Nogués, pintor, dibuixant, gravador, ceramista i ninotaire català.^[1]
• 1887, Paterna, Horta Oest: Joan Peiró i Belis, sindicalista anarquista, secretari general de la CNT en els anys 20 i ministre d'Indústria durant la II República.
• 1916, Barcelona: Julio Muñoz Ramonet, empresari barceloní.
• 1951, Mataró, Maresme: Joaquima Cot i Codony, jugadora de basquetbol catalana.^[2]
• 1956, Castelló de la Plana: Soledad Sorribes Martínez, mestra, llicenciada en geografia i historia, política valenciana.
• 1957, Xinzo de Limia, Ourense: Carmen Agulló, pedagoga i professora universitària experta en la història de l'educació de les dones.^[3]
• 1970, Barcelona: Núria Cadenes i Alabèrnia, periodista, editora, escriptora i activista independentista catalana.^[4]
• 1973, Badalona, Barcelonès: Melanie Olivares, actriu de cinema, teatre i televisió catalana.
• 1985, Barcelona: Laia Costa i Bertrán, actriu de cinema, teatre i televisió catalana.^[5]

Resta del món

• 1516, Greenwich, Anglaterra: Maria I d'Anglaterra, reina d'Anglaterra i Irlanda ^[6]
• 1632, Bolonya, Itàlia: Giovanni Battista Vitali, compositor italià ^[7]
• 1642, Rouenː Marie Champmeslé, actriu francesa del segle xvii ^[8]
• 1714, El Puerto de Santa Maria, Cadis: Beatriz Cienfuegos, editora del setmanari La Pensadora Gaditana, pionera del periodisme espanyol.^[9]
• 1734, Thizy-les-Bourgs, França: Jean-Marie Roland de La Platière, polític francès
• 1745, Como, Llombardia: Alessandro Volta, físic italià
• 1799, Hamburg: Alexis de Chateauneuf, arquitecte i urbanista.
• 1825, Komárom, Regne d'Hongria: Mór Jókai, escriptor en hongarès i periodista hongarès
• 1826, Estocolm: Lea Ahlborn, gravadora de medalles sueca ^[10]
• 1844, París, Victorine Meurent va ser una pintora francesa i també una model de pintors ^[11]
• 1890, Pittsburgh, Pennsilvània, Estats Units: Adolphe Menjou, actor estatunidenc.
• 1898, Mòdena, Regne d'Itàlia: Enzo Ferrari, pilot de carreres italià i fundador de la fàbrica de cotxes Ferrari.
• 1911, Madrid: Julián Grimau, polític espanyol afusellat pel franquisme.
• 1912, Sevilla: Antoñita Colomé, actriu, cantant i ballarina.^[12]
• 1919, Lattimer Mines, Pennsilvània, Estats Units: Jack Palance, actor estatunidenc.
• 1925, Nova York, Estats Units: George Kennedy, actor estatunidenc.
• 1926, Budapest: Susanna Egri, ballarina hongaresa, coreògrafa i professora de dansa.^[13]
• 1931, Lorain, Ohio, EUA: Toni Morrison, escriptora afroamericana, Premi Nobel de Literatura de l'any 1993 ^[14]
• 1931, Sevilla: Laura Valenzuela, actriu espanyola.^[15]
• 1932, Cáslav, Txecoslovàquia: Milos Forman, cineasta estatunidenc.
• 1933, Tòquio, Japó): Yoko Ono, artista japonesa.^[16]
• 1934, Trincherpe, Euskadi: Paco Rabanne, modista espanyol.
• 1950, Memphis, Tennessee, EUA: Cybill Shepherd, actriu estatunidenca.
• 1954, Englewood, Nova Jersey, EUA: John Travolta, actor estatunidenc.
• 1957: Wismar, Alemanya Oriental: Marita Koch, atleta especialista en proves de velocitat, que va batre 14 rècords del món a l'aire lliure.^[17]
• 1967, Caldogno, Itàlia: Roberto Baggio, futbolista italià.
• 1968, Roseville (Califòrnia), EUA: Molly Ringwald, actriu estatunidenca.
• 1969, Carvin, Pas de Calais: Hermeline Malherbe, política que ha estat presidenta del Consell General dels Pirineus Orientals.^[18]
• 1974, Mount Vernon: Julia Lorraine Hill, activista ambiental estatunidenca i defensora de l'objecció fiscal.^[19]
• 1994, Gwangju, Corea del Sud: Jung Hoseok, conegut com a J-Hope, raper i ballarí de la coneguda banda BTS.

Països Catalans

• 1913 - Barcelona: Dolors Aleu i Riera, metgessa, primera dona llicenciada en medicina a l'Estat espanyol i la segona a assolir el doctorat.^[20]
• 1944 - Barcelona: Emília Coranty Llurià, pintora i professora de dibuix ^[21]
• 1954 - Sabadell, Vallès Occidental): Joan Vilatobà i Fígols, fotògraf i pintor català.
• 1983 - Valènciaː Vicenta Matalí Bayona, mestra, escriptora, política i oradora valenciana del segle xx, vinculada al valencianisme conservador i catòlic (n. 1894).^[22]
• 1987 - Elx, El Baix Vinalopó: Josefina Manresa, modista i curadora de l'obra del seu marit, Miguel Hernández.^[23]
• 1991 - Palma, Mallorca): Francesc de Borja Moll i Casasnovas, filòleg i lingüista menorquí.
• 2007 - Barcelona: Rosa Granés i Noguer, bibliotecària catalana (n. 1913).^[24]
• 2024 - Barcelona: Maria Eugènia Aubet i Semmler, arqueòloga catalana (n. 1944).^[25]

Resta del món

• 1218, Friburg de Brisgòvia, Sacre Imperi Romanogermànic)ː Bertold V de Zähringen, darrer duc de Zähringen
• 1294, Cambaluc, Xina): Khublai Khan, cinquè i últim kan de l'Imperi Mongol ^[26]
• 1535, Grenoble, França: Agrippa de Nettesheim, escriptor, filòsof, alquimista, cabalista, metge i ocultista, considera una figura important del feminisme de la seva època
• 1564, Roma: Miquel Àngel, escultor, pintor, poeta i arquitecte renaixentista.
• 1679, Londresː Anne Conway, filòsofa anglesa ^[27]
• 1807, Offenbach, Hessen: Sophie von La Roche, escriptora alemanya^[28]
• 1885, Londresː Charlotte Sainton-Dolby, contralt, professora i compositora anglesa^[29]
• 1905, Anvers, Bèlgica: Julius De Geyter, escriptor i nacionalista flamenc.
• 1909, París: Céleste Mogador, ballarina, cortesana i escriptora francesa, comtessa de Chabrillan ^[30]
• 1939, Madrid: Julia Alcayde Montoya, pintora espanyola.^[31]
• 1967, Princeton (N. Jersey, EUA): Robert Oppenheimer, físic estatunidenc, director del projecte Manhattan, que donà lloc a la bomba atòmica
• 1985, Ixelles, Bèlgica: Marcel Pesch, ciclista luxemburguès.
• 2008, Caen, França); Alain Robbe-Grillet, escriptor i cineasta francès ^[32]

• Dia de la independència de Gàmbia, 1965

Santoral^[33]

Església Catòlica^[34]

• Sants al Martirologi romà (2011): Sadot de Seleúcia i 128 companys màrtirs (342); Eladi de Toledo o Hel·ladi, bisbe (632); Tarasi de Constantinoble, bisbe (806); Angilibert de Centula, abat (814); Teotoni de Coïmbra, abat i fundador dels Canonges Regulars de la Santa Creu (1162); François-Régis Clet, prevere màrtir a la Xina (1820); Geltrude Comensoli, fundadora (1903).
  • Beats al Martirologi romà: fra Angelico, pintor dominic (1455); William Harrington, prevere màrtir (1594); John Pibush, prevere màrtir (1601); Jean-Pierre Néel, prevere, Martí Wu Xuesheng, Joan Zhang Tianshen, i Joan Chen Xianheng, màrtirs (1862); Georg Kaszyra, prevere màrtir (1943).
• Sants que no figuren al Martirologi romà: Simeó I de Jerusalem, bisbe (107?); Lleó i Paregori de Patara, màrtirs (ca. 260); Luci, Silvà, Tòtil i màrtirs d'Àfrica; Màxim, Claudi, Prepedigna, Alexandre i Cútia d'Ostia, màrtirs (295); Constança, Àtica i Artèmia, màrtirs a Caeni Gallicani (354, venerades fins al s. XVI); Colman de Lindisfarne, abat (676); Hildebert de Saint-Wandrille, abat (700); Iniorok de Vannes, bisbe (s. VIII); Legunci de Metz, bisbe; Gwingurian de Rhuy, monjo (segle ix). A França: Bernadette Soubirous, verge (1879).
• Beats que no figuren al Martirologi romà: Agnès De, verge màrtir a Vietnam (1841); Andreu Nam-Thung, màrtir (1855); Àgata Lin, verge màrtir a la Xina (1858).

Església Copta

• 11 Meixir: Fabià I, bisbe de Roma (250); Abraham d'Arbela, bisbe (245).

Església Apostòlica Armènia

• 29 Arac': Àgata de Catània, verge i màrtir; Inas, Rimas i Pinnas, escites conversos per l'apòstol Andreu.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 2 de març del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 5 de febrer del calendari julià.

• Sants: Àgata de Catània, verge i màrtir; Bassilisa de Nicomèdia, màrtir (300); Teodúlia, Hel·ladi, Macari, Boetos i Evagri d'Anabarze, màrtirs (ca. 304); Teodosi de Skopelos (ca. 421); Polieucte de Constantinoble, arquebisbe (970); Teodosi de Txernigov, arquebisbe (1696); Antoni d'Atenes, màrtir (1774); Mihail, metropolità de Sèrbia (translació de les relíquies, 1897); Matuixka Agata de Belarús, màrtir (1938); Evgenij, monjo màrtir (1939); Paramon, màrtir (1941); Mihail, màrtir (1942)

Esglésies luteranes

• Martí Luter (commemorat al calendari litúrgic luterà i episcopalià).