10 de juliol

Països Catalans

• 1760, Barcelona: s'estrena al Teatre de la Santa Creu Antigono de Josep Duran i Pejoán, primera òpera d'autor català estrenada a Catalunya.
• 1880: es publica el primer número de la revista La Ilustració Catalana, la primera revista gràfica en català, amb l'objectiu de donar a conèixer el moviment artístic, literari i científic de Catalunya.^[1]
• 1910, Barcelona: se celebra una de les primeres manifestacions feministes de la història, convocada per la Sociedad Progresiva Femenina
• 1982, País Valencià: amb la seva publicació en el BOE, entra en vigor l'Estatut d'Autonomia.^[2]
• 2003, Catalunya: l'Institut Català del Voluntariat crea Xarxanet.org.^{[cal citació]}
• 2003, Països Catalans: es crea Viquillibres.^{[cal citació]}
• 2009, Parlament de Catalunya: s'aprova la Llei 12/2009, coneguda com la Llei d'Educació, que blinda la immersió lingüística.^[3][4]
• 2010, Barcelona: massiva manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" rebutjant la sentència que el TC havia fet sobre l'Estatut, amb caràcter marcadament independentista.

Resta del món

• 1478, Lieja: reconstrucció del perron, després del seu exili a Bruges.
• 1517, Alcalá de Henares, Regne de Castella: s'acaba d'imprimir l'últim volum de la Bíblia Poliglota Complutense.
• 1940, Vichèi, França: El mariscal Pétain, heroi de la Primera Guerra Mundial com a vencedor de la batalla de Verdun, darrer primer ministre de la Tercera República Francesa, va dissoldre el parlament i va instaurar un règim dictatorial aliat del Tercer Reich.^[5]
• 1985, Auckland, Nova Zelanda: els serveis secrets francesos col·loquen dues bombes al Rainbow Warrior, vaixell insígnia de Greenpeace i l'enfonsen. En l'atemptat, Hi mor el fotògraf Fernando Pereira.
• 2003: Es crea Wikibooks a nivell mundial.

• 1746, Barcelona: Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà, autor d'un dietari en 60 volums amb el títol de Calaix de sastre
• 1845, Barcelona: Dolors Monserdà i Vidal, escriptora catalana i pionera del feminisme.^[6]
• 1887, Cornellanaː Maria Majoral, coneguda com la Tamastima, trementinaire de la Vall de la Vansa ^[7]
• 1910, Lleida: Agnès Gregori Prunera, atleta catalana, pionera de l'esport lleidatà (m. 2007).^[8]
• 1913, Santa Coloma de Farners, província de Girona: Salvador Espriu, escriptor català ^[9]
• 1917, Barcelona: Joan Capri, actor i humorista català
• 1919, Sabadell, província de Barcelona: Maty Mont, artista de varietats catalana.^[10]
• 1933, Gironella, província de Barcelona: Maur Esteva i Alsina, monjo cistercenc català, abat del Monestir de Poblet (1970-1998) i abat general de l'Orde Cistercenc (1995-2005).
• 1936, Barcelona: Aurora Pons, destacada ballarina catalana, que fou primera ballarina del Teatre del Liceu ^[11]
• 1943, Barcelona: Albert Boadella, actor, dramaturg i director català.
• 1947, Bellreguard (la Safor: Joan Pellicer, metge i etnobotànic valencià
• 1970, Centelles: Maria Carme Sayós i Motilla, advocada i política catalana; ha estat regidora i diputada al Congrés dels Diputats.^[12]

Resta del món

• 1509, Noyon, Picardia, França: Joan Calví, teòleg francès reformista
• 1724, Estocolm, Suèciaː Eva Ekeblad, agrònoma, científica, amfitriona de salons literaris^[13]
• 1819, Zaanstad, Regne Unit dels Països Baixos: Pieter Bleeker, metge i ictiòleg neerlandès
• 1830, Illa de Saint Thomas, llavors colònia danesa: Camille Pissarro, pintor impressionista francès ^[14]
• 1856, Smiljan, Imperi Austríac, actual Croàcia: Nikola Tesla, enginyer elèctric serbo-estatunidenc ^[15]
• 1862, Hèlsinki, Finlàndiaː Helene Schjerfbeck, pintora finlandesa, l'artista més important de Finlàndia^[16]
• 1867, Baden-Baden, Karlsruhe, Gran Ducat de Baden, Confederació Alemanya: Maximilià de Baden, gran duc de Baden, darrer canceller imperial d'Alemanya
• 1871, París, França: Marcel Proust, escriptor francès ^[17]
• 1877, Tournai, França: Hélène Dutrieu, pionera de l'aviació ^[18]
• 1883, Filadèlfia, Pennsilvània, Estats Units: Sam Wood , director de cinema estatunidenc.
• 1888, Volos, Grècia: Giorgio de Chirico, pintor, escultor i escenògraf italià ^[19]
• 1891, Rockford, Illinoisː Edith Quimby, investigadora en medicina i física, pionera en medicina nuclear ^[20]
• 1895, Múnic, Alemanya: Carl Orff, compositor alemany ^[21]
• 1899, Marchienne-au-Pont, Hainaut, Bèlgica: André Souris, compositor i director d'orquestra belga^[22]
• 1902, Chorzów, Silèsia, Alemanya: Kurt Alder, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1950 ^[23]
• 1903, Knowle, Warwickshire: John Wyndham, escriptor anglès.
• 1914, Toronto, Canadà: Joe Shuster, dibuixant de còmic canadenc, co-creador, amb l'escriptor Jerry Siegel del personatge de còmic Superman
• 1919, Tolosa de Llenguadoc: Pierre Gamarra, poeta i novel·lista
• 1920, San Francisco, EUA: Owen Chamberlain, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1959 ^[24]
• 1921, Brooklineː Eunice Kennedy Shriver, filantropa estatunidenca, fundadora dels Special Olympics ^[25]
• 1923, Michoacán: Amalia Mendoza, cantant mexicana de ranxera i mariachi (m. 2001).^[26][27]
• 1930, Peckham, Anglaterra: Josephine Veasey, mezzosoprano britànica, associada a papers d'òperes de Wagner i Berlioz.^[28]
• 1931, Wingham, Ontario,(Canadà: Alice Munro, escriptora de contes, Premi Nobel de Literatura del 2013.^[29]
• 1940, Corpus Christi, Texas, EUA: Helen Donath, soprano estatunidenca amb una carrera artística d'uns 50 anys.^[30]
• 1941, Bugia, Algèria: Wassyla Tamzali, advocada i escriptora, feminista i laïcista algeriana.^[31]
• 1942 - Detroit: Sixto Diaz Rodríguez cantautor estatunidenc (m. 2023).
• 1943, Richmond, Virgínia (EUA: Arthur Ashe ,fou un jugador afroamericà de tennis dels Estats Units ^[32]
• 1954, Lancaster, Pennsilvània, Estats Units: Martha De Laurentiis, productora estatunidenca de cinema.
• 1957, Sant Sebastià, Guipúscoa: Luisa Etxenike, escriptora basca que escriu en castellà.^[33]
• 1974, Dublín, Irlanda: Imelda May, cantant i compositora de rockabilly.
• 1976:
  • Taquaritinga, Brasil: Jose Edmílson, jugador de futbol brasiler.
  • Lió, França: Ludovic Giuly, jugador de futbol francès.
• 1980, São Gonçalo, Brasil: Cláudia Leitte, cantant brasilera d'axé, que fou vocalista del grup musical Babado Novo.^[34]
• 1982, París, França: Leila Alaoui, fotògrafa i videoartista franco-marroquina, assassinada en un atac terrorista^[35]
• 2020, Budapest: Olga Tass, gimnasta artística hongaresa, medallista olímpìca.^[36]  

Països Catalans

• 1099 - València: Rodrigo Díaz de Vivar, conegut com El Cid, aventurer castellà.
• 1603 - Barcelona: Joan Terès i Borrull, virrei de Catalunya.
• 1973 - Barcelona: Montserrat Alberich i Escardívol, artista mecanògrafa.^[37]
• 2013 - València: Concha García Campoy, periodista catalana (n. 1958).^[38]
• 2017 - l'Escala: Magdalena Sureda i Pascual propietària de l'empresa conservera Anxoves de l'Escala SA.
• 2023 - Barcelona: Núria Sales i Folch, historiadora catalana (n. 1933).

Resta del món

• 1086, Odense: Canut IV de Dinamarca, rei i sant.
• 1480, Ais de Provença: Renat I, dit el Bo, comte de Barcelona i rei de Nàpols
• 1559, París: Enric II de França, duc de Bretanya i rei de França
• 1584, Delft: Guillem I d'Orange-Nassau, governador dels Països Baixos.
• 1851, Bry-sur-Marne, Val-de-Marne, França: Louis-Jacques-Mandé Daguerre, més conegut com a Louis Daguerre, va ser un pioner de la fotografia amb la invenció i difusió del sistema del daguerreotip ^[39]
• 1860, Damasc: Manuel Ruiz i 10 companys màrtirs de Damasc, franciscans missioners, venerats com a beats.
• 1863, Nova York, EUA: Clement Clarke Moore, professor estatunidenc de literatura oriental i grega^[40]
• 1653, Abbeville (França): Gabriel Naudé, bibliotecari francès
• 1910, Potsdam, Alemanya: Johann Gottfried Galle, astrònom alemany que va descobrir el planeta Neptú amb l'ajuda de l'estudiant Heinrich Louis d'Arrest
• 1919, Nova York: Edward Abeles, actor estatunidenc.
• 1983, Inning, Alemanya: Werner Egk, nascut com a Werner Mayer, compositor i director d'orquestra alemany^[41]
• 2000, Darmstadt: Gertrud Arndt, fotògrafa i artista tèxtil associada a la Bauhaus (n. 1903).^[42]
• 2015, el Caire, Egipte: Omar Sharif, actor egipci ^[43]

• Festa major de La Granada, Alt Penedès)
• Festa major de Premià de Mar (el Maresme)

Santoral^[44]

Església Catòlica^[45]

• Sants i beats al Martirologi romà (2011): Sant Cristòfol, patró dels automobilistes (només a Espanya; al Martirologi romà, el 25 de juliol); Januari i Marí, màrtirs (s. I); Set Sants Germans, màrtirs, llegendaris fills de Felicitat de Roma (166); Anatòlia i Victòria de Roma, màrtirs (250); sant Apol·loni de Sardes, màrtir; Rufina i Segunda de Roma, màrtirs (s. III); Bianor i Silvà de Pisídia, màrtirs (segle iv); Lleonci, Maurici, Daniel, Antoni, Anicet, Sisinni i companys de Nicòpolis, màrtirs (segle iv); Pascari de Nantes, bisbe (s. VII); Amalberga de Temse, monja mística (772); Pietro Vincioli, abat (1007); Canut IV de Dinamarca, rei (1086); Antoni Nguyen Hu'u Quinh, Pere Nguyen Khac Tu, màrtirs (1840).
  • Beats: Marie Gertrude de Ripert d'Alauzin, i Agnès de Romillon, monges màrtirs (1794); Manuel Ruiz i 10 companys màrtirs de Damasc (1860).
• Sants no inclosos al Martirologi: Amalberga de Maubeuge, monja (690); Landfrid, Waltram i Elinant de Benediktbeuren, abats (s. VIII-IX); Antoni de les Coves de Kíev, abat (1073); als països germànics: Eric IX de Suècia i Olaf II de Noruega, reis.
• Beats Pacífic de la Marca, franciscà (ca. 1234).
• Venerables Etó de Bèlgica, bisbe (670); Anton Kowalczyk, missioner (1947).
• Venerats a l'Orde del Cister: Bertran de la Gran Selva, abat (1149).
• Venerats a la família franciscana: santa Veronica Giuliani; beat Bernat de Quintavalle (segle xiii).
• Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Arnau de Camerino.

Església d'Armènia

• 4 Hrotits: Aristocles, Demetrià i Atanasi de Tamassos, màrtirs; Concili d'Efes (431).

Església Copta

• 3 Abib: sants Celestí I, bisbe de Roma; Ciril d'Alexandria, patriarca i Pare de l'Església.

Església Ortodoxa Síria

• Sants Eliseu, profeta; Ciril d'Alexandria, patriarca; Simeó el Foraster.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 23 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 27 de juny del calendari julià.

• Sants: Joana la Miròfora, seguidora de Jesús (s. I); Anicet de Cesarea, màrtir (284-305); Sampsó l'Hospitaler, monjo (530); Sever d'Interocrea, prevere (s. VI); Marcel·lí; Martí de Turov (1146); Serapió de Kozheezersk, monjo (1611); Victòria russa en la batalla de Potava (1709); Alekandr i Vladimir, preveres màrtirs (1918); Ambros, Leonid, Makarij, Anatolij I i II, Barnasufij i Hilarion d'Optina; Grigorij Nikolskij, prevere màrtir (1918); Piotr, prevere màrtir (1938); Sinaxi de Tots els Sants de Novgorod, Belarús, Pskov i Sant Petersburg.

Església Ortodoxa Grega

• Sants: Lluc, Joan i Sever, eremites (s. V); Marci, Màrcia i Pieri d'Antioquia, màrtirs; Lluc de Jerusalem, màrtir (1273).

Església Ortodoxa de Geòrgia

• Sant Jordi del Mont Atos, monjo; Cirió II de Geòrgia, patriarca màrtir (1918).

Església Evangèlica d'Alemanya

• Guillem I d'Orange-Nassau, governador i promotor de la Reforma (1584).