Alfredo Di Stéfano Laulhé

futbolista argentino-espanyol

Alfredo Stéfano Di Stéfano Laulhé[1][2] (Barracas, Buenos Aires, 4 de juliol de 1926 - Madrid, 7 de juliol de 2014),[3] més conegut com a Alfredo Di Stéfano va ser un jugador i entrenador de futbol d'origen argentí nacionalitzat espanyol.[n. 1] És considerat un dels més destacats jugadors argentins de tots els temps[4] i una figura cabdal de la història del futbol[3] per la seva velocitat i tècnica amb la pilota. Així mateix, de Di Stéfano cal destacar la seva exquisida qualitat tècnica i la seva polivalència al camp,[5] essent per això qualificat per part d'entesos, exfutbolistes i aficionats com el jugador més complet que ha donat el futbol a nivell mundial.[6][7][8]La Saeta Rubia, com se'l coneixia popularment, va defensar les samarretes de diversos equips sud-americans com el River Plate, el Club Atlético Huracán i el Millonarios de Bogotà i posteriorment a Europa les del Reial Madrid i l'Espanyol de Barcelona. El 5 de novembre del 2000 fou designat President d'Honor del Reial Madrid CF, i ho fou fins a la seva mort.[3]

Infotaula de personaAlfredo Di Stéfano Laulhé

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Alfredo Stéfano Di Stéfano Laulhé Modifica el valor a Wikidata
4 juliol 1926 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juliol 2014 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacementiri de l'Almudena Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsLa Saeta Rubia Modifica el valor a Wikidata
Alçada178 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Activitat15 juliol 1945 Modifica el valor a Wikidata –
Nacionalitat esportivaArgentina
Espanya
Colòmbia Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
 Equip
1945–1949 CA Boca Juniors 66(49)
1946–1946cessió CA Huracán 25(10)
1949–1953 Millonarios FC 102(90)
1953–1964 Reial Madrid CF (davanter)282(216)
1964–1966 RCD Espanyol 47(11) Modifica el valor a Wikidata
 Selecció nacional
  Catalunya
1947–1947   Argentina 6(6)
1949–1952   Colòmbia 4(0)
1957–1961   Espanya 31(23) Modifica el valor a Wikidata
 Entrenador
1967–1968 Elx CF
1969–1970 CA Boca Juniors
1970–1974 València CF
1974–1974 Sporting CP
1975–1976 Rayo Vallecano
1976–1977 CE Castelló
1979–1980 València CF
1981–1982 CA River Plate
1982–1984 Reial Madrid CF
1985–1985 CA Boca Juniors
1986–1988 València CF
1990–1991 Reial Madrid CF Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1947Campionat Sud-americà de 1947 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSara Freites Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0224349 TMDB.org: 1023490
FIFA: 174499 UEFA: 38151 Find a Grave: 132484376 Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Futbol
Competint per Argentina Argentina
Campionat Sud-americà
OrEquador 1947

Com a jugador va ser internacional per dos països, circumstància permesa en l'època, comptabilitzant sis partits amb la selecció argentina i trenta-un amb la selecció espanyola després d'adoptar-ne la nacionalitat el 1956.[9] Malgrat això, es dona la circumstància que mai va disputar una Copa del Món -el torneig més prestigiós a nivell de seleccions- per diferents motius,[10] la qual cosa no ha estat impediment perquè sigui considerat un dels millors jugadors de la història del futbol i com el primer "gran" d'aquest esport.[11][12] El seu major assoliment amb seleccions va ser el Campionat Sud-americà de 1947, actual Copa Amèrica.

A l'hora de la seva retirada era el màxim golejador de la història del Reial Madrid CF -on va militar 11 temporades-, seguit a 65 gols pel seu excompany d'equip Ferenc Puskás, tots dos integrants del recordat «Madrid de Di Stéfano» o «Madrid de les cinc Copes d'Europa», assenyalat per la UEFA com un dels millors equips de la història;[13] a més, era llavors el jugador nascut a l'Argentina amb més títols oficials aconseguits.[14] El seu nom està directament lligat al del club madrileny,[15] ja que el seu fitxatge per l'equip «merengue» va canviar el curs de la història d'aquest equip fins a ser proclamat com el millor club de segle xx, gràcies sobretot a les cinc finals consecutives guanyades de la Copa d'Europa que aquest club va aconseguir durant la seva etapa a Madrid, i en les quals va marcar un total de set gols sent el rècord històric de la competició conjuntament amb Puskás.[16]

Considerat per la FIFA -màxim organisme futbolístic- com un dels quatre millors jugadors de futbol del segle xx conjuntament amb el brasiler Pelé, l'argentí Diego Maradona i el neerlandès Johan Cruyff,[17][n. 2] el 2004 va ser elegit el quart millor jugador del segle XX per la Federació Internacional d'Història i Estadística de Futbol,[18] així com el millor jugador espanyol del segle xx.[19] Va ser també inclòs pel mateix organisme entre les 48 llegendes del futbol,[20] a més de ser guardonat per la revista France Football com el millor de tots els guanyadors de la Pilota d'Or fins al 1989, circumstància per la qual va rebre la "Super Pilota d'Or"",[21] essent l'únic futbolista de la història en posseir aquest guardó.[22][23]

Va ser inclòs per la FIFA al Saló de la Fama del Futbol el 2011.[24][25] Va ser també inclòs en el projecte predecessor, l'International Football Hall of Champions (IFHOC-FIFA) el 1997,[26][27] i el 14 de desembre de 2020 va ser inclòs com a migcampista ofensiu al segon Dream Team històric de la Pilota d'Or.[28]

Arribada a Europa

Alfredo Di Stefano (al centre), 1963.

Di Stéfano tenia l'habilitat de jugar en qualsevol posició, en el futbol dels anys 50 una cosa difícil de trobar. Les actuacions de di Stefano amb el Millonarios de Bogotà, durant una gira de partits amistosos a Espanya l'any 1952, cridaren l'atenció tant del Futbol Club Barcelona com del Reial Madrid. El FC Barcelona inicia contactes amb el Millonarios, un equip que no estava federat, i di Stefano té la fitxa federativa amb el "River Plate", tot i que no hi jugava. El FC Barcelona de Samitier a través de Raimundo Saporta negocia amb el River Plate la cessió del jugador. De fet di Stéfano arriba a jugar alguns partits amistosos amb la samarreta del Barça l'estiu del 1953 (a Palafrugell,[29] el Masnou i Sitges).[30]

Però els directius del Reial Madrid, dirigit per Santiago Bernabeu, amb negociacions amb el Millonarios de Bogotà, asseguraven tenir els drets sobre el seu contracte. La problemàtica es va allargar entre el maig i octubre de 1953. El Governador Civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga, també intervingué en l'assumpte fent cridar a consultes al seu despatx el president del Barcelona i el delegat de Falange al FCB, Azorín.[30] La qüestió probablement fou resolta pocs dies després del Consell de Ministres al pazo de Meirás del 10 de setembre, al que probablement assistí Sancho Dávila, president de la Federació Espanyola de Futbol acompanyant el Ministro Secretario General del Movimiento.[30] Dos dies després la Federació resolgué que jugués una temporada a cada club alternativament, començant pel Reial Madrid, situació que podria qualificar-se d'esperpèntica.[30] Després d'una reunió entre directius de la Federació Espanyola i el president del Barça, Enric Martí, Martí i la resta de la junta directiva van dimitir en bloc i la comissió gestora del club va renunciar al jugador.[30]

Di Stéfano donà els resultats esperats i ajudà a la consecució de diversos títols amb el Reial Madrid, on va aconseguir 5 Copes d'Europa i cinc títols de pichichi de la lliga espanyola. Del 1963 al 1965 va jugar amb l'Espanyol. El 26 de maig de 1955 jugà amb la selecció catalana (dita de Barcelona) que vencé el Bologna FC per 6 gols a 2 en un partit en el qual jugà al costat de Kubala.[31]

L'any 1998, la Federació Internacional de Futbol (FIFA) el va escollir, junt amb altres nou grans jugadors, per a ingressar en l'anomenat Saló de la Fama d'aquest organisme. El 1999 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[32] El novembre de 2003 fou nomenat Golden Player d'Espanya com el futbolista del país més destacat dels darrers 50 anys.[33]

Di Stefano entrenador

Després de retirar-se es va dedicar a la conducció tècnica, dirigint equips com l'Elx, Boca Juniors, València, Reial Madrid, Sporting de Lisboa, Rayo Vallecano, CE Castelló i River Plate.

En la seva carrera com tècnic va aconseguir un Campionat Nacional amb CA Boca Juniors, un Campionat Nacional amb River Plate, una Lliga espanyola i una Recopa d'Europa amb el València i una Supercopa d'Espanya amb el Reial Madrid.

Palmarès

Di Stéfano va guanyar la primera divisió i la Copa Aldao amb el River Plate el 1947.
Di Stéfano va guanyar el Campionat sud-americà amb l'Argentina el 1947.

Club

Selecció

Premis individuals

el Golden Foot de Di Stéfano a “The Champions Promenade" al passeig marítim del principat de Mònaco

Entrenador

Boca Juniors

River Plate

València CF

Reial Madrid

Rècords

  • Gol marcat en més finals de Copa d'Europa: 5.[42]
  • Gols marcats en més finals de Copa d'Europa consecutives: 5.
  • Més gols marcats en finals de Copa d'Europa: 7 (empatat amb Ferenc Puskás)
  • Únic jugador en ser guardonat amb el Super Ballon d'Or[43]

Estadístiques

Club

ClubTemporadaLligaCopaContinentalTotal
PartitsGolsPartitsGolsPartitsGolsPartitsGols
River Plate194510000010
Huracán (cedit)1946251020002710
Total251020002710
River Plate1947302700213228
1948231311643018
19491290000129
Total664911857555
Millonarios1949141600001416
1950292321003124
195134324?4?0038?36?
195224194?5?0028?24?
Total10190101000111100
Reial Madrid1953–54282700002827
1954–55302500203225
1955–56302400753729
1956–573031331094343
1957–583019777104436
1958–59282385764334
1959–60231253683423
1960–61232198413630
1961–622311841074122
1962–63131299212422
1963–64241111953417
Total28221650406452396308
RCD Espanyol1964–652473200279
1965–662344160335
Total471173606014
Total carrera52137670547857669487

Internacional

Argentina
AnyPartitsGols
194766
Total66
Espanya[44]
AnyPartitsGols
195777
195841
195956
196086
196173
Total3123

Vegeu també

Notes

Referències

Enllaços externs


🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica