Legislació sobre drets LGBT en el món

Les dades arqueològiques més antigues on es pot interpretar connotacions homoeròtiques apunten cap al 12.000 aC. Civilitzacions antigues de l'Índia, Egipte, Grècia o Amèrica ens han deixat restes de períodes on l'homosexualitat es retratava a la ceràmica, l'escultura, la pintura… S'entén que en diversos períodes de la història l'homosexualitat va ser admesa en algunes civilitzacions. El primer codi penal que punia l'homosexualitat va ser editat a l'Imperi de Gengis Khan, i prohibia la sodomia amb la pena de mort.^[1] A Occident les primeres promulgacions de lleis que punien la sodomia daten de1533 a través de la publicació pel Rei Enric VIII d'Anglaterra del codi "Buggery Act" o a través dels canvis en el Codi Penal de Portugal, també el 1533, per influència de la Inquisició.^[2] Lleis que prohibien la sodomia, sobretot a les relacions homosexuals, s'aniran promulgant a molts països occidentals. Si tenim en compte que tant Anglaterra, Portugal com Castella eren grans potències colonials en aquella època, les lleis que prohibien les relacions homosexuals també es varen imposar a les seves colònies.^[3] En aquest mateix sentit a Alemanya s'edita el Paràgraf 175 el 1871; aquest paràgraf, tot i les temptatives de treure'l del codi penal el 1907 i 1929, va ser emprat pel nazisme per a castigar també els homosexuals. Després de la caiguda del règim de Hitler els homosexuals condemnats varen deixar els camps de concentració però varen haver de complir les penes previstes pel Paràgraf 175.

A poc a poc els moviments gais varen començar a desemmascarar els pressuposts erronis sobre la seva vida, els seus sentiments i les seves accions. Una de les protestes pioneres pels drets dels homosexuals es va celebrar a Nova York el 1976. El 15 de desembre de 1973 l'American Psychiatric Association ja havia retirat l'homosexualitat de la llista de malalties mentals. L'exclusió de l'homosexualitat com a malaltia mental fou revisada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el dia 17 de maig de 1990 i ratificada el 1992.

El canvi de considerar l'homosexualitat com una malaltia mental a considerar-la un comportament sexual possible entre éssers humans va ser fonamental perquè diversos països poguessin canviar les lleis que castigaven l'homosexualitat, garantint en qualcuns casos els mateixos drets oferts als heterosexuals.

Els drets reivindicats varien d'un país a l'altre i fins i tot entre segments de les comunitats LGBT. Als països que preveuen la pena de mort per a les relacions homosexuals és normal que els defensors dels drets LGBT hi demanin una revisió de la rigidesa de les penes aplicables. De la mateixa manera, homosexuals de qualcuns països poden ser més propensos a defensar drets civils com el dret al matrimoni o a l'herència de béns, mentre que les persones transgènere poden ser més propenses a defensar drets com la llibertat d'expressió de gènere, els tractaments quirúrgics de reassignació de sexe, hormonals i la modificació de nom i sexe legals als registres civils. Simplificant, aquestes reivindicacions podem resumir:

• El dret a la vida, independentment de l'orientació sexual, la identitat de gènere, la identitat sexual…
• El dret a la integritat social, refusant totes les formes de prejudicis entre homes, dones, gais, lesbianes, bisexuals, transgènere, etc.
• Els drets civils, inclòs el dret al matrimoni civil i a la parella de fet entre persones del mateix sexe, incloent els drets de pensió, herència, adopció, etc. que ordinàriament són garantits a les unions heterosexuals.
• El dret de tractament mèdic, amb què persones transgènere cerquen ser ateses pels organismes de salut públics per a realitzar els tractaments hormonals i/o quirúrgics que condicionin les seves identitats.
• El dret a revisar el nom i el sexe en els registres civils per el col·lectiu transgènere.

Lluita contra la discriminació

Molts països occidentals han legalitzat l'homosexualitat, seguint recomanacions del Parlament Europeu i del Consell d'Europa.

Equiparació de drets amb els heterosexuals

Unió civil

La unió civil és un dels diversos termes (en la Ciutat de Mèxic existeixen, des del 9 de novembre del 2006, les denominades societats de convivència, concepte que s'aplica no només a parelles home-home i dona-dona, sinó a qualsevol altre parell de persones que, per raons fins i tot no relacionades amb la seva preferència sexual, viuen juntes) usats per a un estat civil similar al matrimoni, creats sobretot per permetre l'accés de les parelles homosexuals als avantatges de les quals gaudeixen els matrimonis heterosexuals. En alguns llocs es disposa també d'unions civils per als heterosexuals que no desitgen formalitzar la seva relació en un matrimoni. Aquestes unions heterosexuals reben el nom legal d'unió lliure. Aquestes unions arriben a ser, en alguns estats, idèntiques al matrimoni, del que només es diferencien en el nom. Les unions civils es troben regulades en Israel, Hongria, França, Portugal, Croàcia, Luxemburg, Regne Unit, Andorra, Nova Zelanda, República Txeca, Xile, Colòmbia, en alguns estats dels Estats Units (estats de Hawaii, Califòrnia, Districte de Columbia, Maine, Nova Jersey, Washington, Maryland, Oregon, Colorado, Nevada i Illinois, així com en diversos comtats), Itàlia, San Marino, Suïssa (cantons de Ginebra, Zuric, Neuchâtel, Friburg), en part d'Austràlia (estat de Tasmània), en part de Mèxic (Ciutat de Mèxic i l'estat de Coahuila) i al Brasil.

Matrimoni homosexual

El matrimoni homosexual és el reconeixement social, cultural i jurídic que regula la relació i convivència de dues persones del mateix sexe, amb iguals requisits i efectes que els existents per als matrimonis entre persones de diferents sexes. Aquest és el pas més avançat per al total equiparamiento de drets i deures entre els ciutadans homosexuals i heterosexuals, i s'ha aprovat en els Països Baixos (2001), Bèlgica (2002), Espanya (2005), Canadà (2005), Sud-àfrica (2006), Noruega (2008), Suècia (2009), Portugal (2010), Islàndia (2010), Argentina (2010), Dinamarca (2012), Uruguai (2013) Estats Units (2015) i, com ja es va esmentar en la secció prèvia, a Mèxic existeix, també des de 2006, la trucada Llei de Societat de Convivència. En altres estats l'assumpte està en debat.

Aquest és un debat vigent en la resta dels països occidentals, com Estats Units.^[4] En aquests debats, habitualment solen estar a favor els sectors progressistes de la societat, és a dir, aquelles organitzacions que estan en pro dels drets de la comunitat LGBT (lèsbic-gai-bisexual-transgènere) i els partits polítics progressistes (la qual cosa no és sinònim d'esquerres, necessàriament), entre els quals es troben majoritàriament els socialdemòcrates, els ecologistes, els centristes i els liberals. En contra del plantejament de canvis en la legislació es troben els sectors conservadors de la societat (les esglésies catòlica com protestant i ortodoxa, principalment), així com dels partits polítics que defensen els seus ideals i/o les maneres de vida tradicionals (els d'ideologies conservadores, nacionalistes o d'extrema dreta) i organitzacions del mateix entorn.

• Arguments a favor: principalment, els qui tenen una postura a favor de la reforma al·leguen que regularitzant el matrimoni homosexual es concedeixen nous drets a un grup de ciutadans (els homosexuals i bisexuals) que fins a aquest moment no tenen/tenien, incomplint d'aquesta manera en alguns casos la Constitució o la legislació vigent (en condemnar la desigualtat i la discriminació, mentre que alguns dels ciutadans no es poden casar amb la persona que volen, mentre una altra part sí que ho poden fer). Amb aquesta extensió de drets, argumenten, no es veuen afectades les llibertats d'altres ciutadans.
• Arguments en contra: solen afirmar que existeix únicament un tipus de família i no diversos tipus, i la seva definició de família diu que es tracta d'una unitat destinada a la procreació i, atès que una parella d'homes, el mateix que una parella de dones, no poden procrear a través dels mitjans "naturals" (els tradicionals), per tant la família queda restringida a la unió d'un home amb una dona. Un altre argument posat en la palestra durant aquests debats és l'arrel etimològica de la paraula matrimoni, que prové del llatí, matri-monium, i significa "unió d'home i dona concertada mitjançant determinats ritus o formalitats legals"^[5] Aquest segon argument està especialment orientat en no acceptar que aquestes unions siguin anomenades matrimoni sinó més aviat d'una altra manera, mantenint no obstant això la major part dels drets que això implica.

Adopció de fills per part de parelles homosexuals

L'adopció de fills per part de parelles homosexuals està autoritzada per llei en un reduït nombre de territoris europeus, nord-americans, i països com Argentina. Dona l'oportunitat a les parelles d'homosexuals de tenir fills, reconeixent-los a tots dos com a pares o mares legals. Aquesta ampliació de drets no sol tenir tant suport popular com altres mesures d'ampliació de drets als membres d'aquest col·lectiu (tals com el matrimoni homosexual), malgrat la qual cosa més del 50 per cent (més de la meitat) de la població de Suècia i dels Països Baixos està d'acord amb aquesta mesura.Eurobarómetro. «Eurobarómetro setembre-octubre de 2006» (en anglès). Eurobarómetro, tardor de 2006. Arxivat de l'original el 2007-01-19. [Consulta: 26 juliol 2007].

L'opinió mèdica està dividida sobre aquest tema: per exemple, alguns consideren que l'important per a un correcte creixement dels menors no és el sexe dels pares, sinó l'afecte donat als seus fills. Importants associacions d'especialistes, com l'Associació Nord-americana de Pediatria o el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Madrid, es mostren a favor, i diversos estudis científics sobre aquest tema no han trobat que hi hagi cap desavantatge ni deterioració en el desenvolupament psicològic (ni intel·lectual ni emocional) en els nens o nenes criats per una parella d'homes o per una parella de dones.^[6] No obstant això, persones com Dona-li O'Leary, escriptora i investigadora de l'Associació Mèdica Catòlica dels Estats Units, consideren que existeixen riscos per a un nen el ser adoptat per parelles homosexuals.^[7]

Nota:La categorització per colors en els esquemes de més avall només s'ha de prendre com una guia ràpida, de cap manera com a fruit d'un estudi rigorós. Els criteris emprats són els següents:

• Vermell intens: Països que castiguen l'homosexualitat amb la pena de mort o la cadena perpètua.
• Vermell clar: Països que castiguen l'homosexualitat amb penes que no són ni la pena de mort ni la cadena perpètua.
• Verd clar: Països que compleixen almanco una de les tres dades analitzades considerades positives cap al col·lectiu LGBT (aprovació d'algun tipus d'unió homosexual, adopció o lleis contra l'homofòbia).
• Blau cel: Països que compleixen almanco dues de les tres dades analitzades considerades positives cap al col·lectiu LGBT (aprovació d'algun tipus d'unió homosexual, adopció o lleis contra l'homofòbia).
• Blau cel intens: Països que equiparen les unions homosexuals amb les heterosexuals, a més de tenir lleis contra l'homofòbia.

Τambé cal tenir present que hi ha països on tot i no haver-hi una legislació punitiva o contrària als homosexuals aquests són víctimes d'una persecució consentida pel poder; de la mateixa manera hi ha països on es conserva una legislació contra el col·lectiu LGBT que tanmateix no s'aplica.

Menció especial mereixen els països federals, on potser hi ha disparitat de criteris depenent de l'estat (per exemple els EUA, Austràlia, l'Argentina, el Brasil o Mèxic). En aquest cas s'ha optat per reflectir el criteri general.

Àfrica

Amèrica del Nord i Amèrica Central

Amèrica del Sud

Estat	Lleis contra l'homosexualitat	Pena	Unions homosexuals	Lleis en contra de l'homofòbia	Adopció	Ampliació
Argentina	No	-	Matrimoni homosexual	Sí	Sí	Va ser el primer país d'Amèrica Llatina en legalitzar el matrimoni homosexual i el segon del continent americà després del Canadà
Bolívia	No	-	-	Sí	No	-
Brasil	No	-	Matrimoni homosexual	Sí*	Sí[23]	*Protecció constitucional a l'orientació sexual a alguns estats del Brasil.
Xile	No	-	Matrimoni homosexual[24]	Sí	Sí	-
Colòmbia	No	-	Matrimoni homosexual	Sí	Sí	-
Equador	No	-	Unions Civils	Sí	No	-
Guyana	Només masculina	Cadena perpètua	-	En consideració	No	La protecció de l'orientació sexual va estar a punt de ser inclosa a la Constitució de la Guyana, però el "Consell d'esglésies" va aturar i bloquejar aquesta reforma el 2003.[25]
Paraguai	No	-	No	No	No
Perú	No	-	-	Sí	No	-
Surinam	No, 18 anys per consentir activitats homosexuals, 16 per a heterosexuals[26]	-	No	No	No	-
Uruguai	No	-	Matrimoni homosexual/Unions Civils	Sí	Sí[27][28][29][30][31]	-
Veneçuela	No	-	No	Sí	No	El 1999 la Llei Orgànica Laboral va atorgar protecció al col·lectiu LGBT.

Àsia

Europa

Nota: els membres de la Unió Europea no només exigeix als seus membres no tenir lleis contra l'homosexualitat, sinó que pel Tractat d'Amsterdam els exigeix una legislació en contra de la discriminació a aquest col·lectiu.^[43]

Estat	Lleis contra l'homosexualitat	Pena	Unions homosexuals	Lleis en contra de l'homofòbia	Adopció	Ampliació
Alemanya	No	-	Matrimoni	Sí	No	Lleis anti-discriminació a nivell federal. Protecció constitucional a l'orientació sexual a alguns lands alemanys.
Albània	No	-	-	Sí*	No	*[44]
Andorra	No	-	Unions civils	Sí*	Sí	* World legal wrap up survey Arxivat 2007-09-25 a Wayback Machine.
Armènia	No	-	-	No	No
Àustria	No	-	Matrimoni	Sí	No	*Sense registre 2003, el registre es va introduir el març del 2008.
Azerbaidjan	No	-	-	No	No
Bèlgica	No	-	Matrimoni	Sí	Sí
Belarús	No	-	-	No	No
Bòsnia i Hercegovina	No	-	-	Sí	No
Bulgària	No	-	-	Sí	No
Ciutat del Vaticà	No*	-	No	Sí**	No	*L'homosexualitat és tècnicament legal, però de fet està fora del sistema per ser contrària als ensenyaments de l'Església Catòlica.
Catalunya	No		Matrimoni	Sí	Sí
Croàcia	No	-	Parelles de fet	Sí	No	L'any 2013 es va votar per referèndum a petició d'una associació catòlica l'afegiment a la constitució d'un article que prohibeixi la creació d'una llei favorable als matrimonis homosexuals. El 9% del cens electoral hi va participar, tanmateix, havent tingut una majoria favorable, la constitució ha estat modificada amb dits canvis.
Dinamarca	No	-	Matrimoni	Sí	No	Va ser el primer país que reconegué les parelles homosexuals el 1989.
Eslovàquia	No	-	-	Sí	No
Eslovènia	No	-	Parelles de fet	Sí	No
Espanya	No	-	Matrimoni	Sí	Sí
Estònia	No	-	Unions Civils	Sí	No
Finlàndia	No	-	Matrimoni	Sí	No
França	No	-	Matrimoni	Sí	Sí
Geòrgia	No	-	-	Sí	No
Gibraltar	No[45]	-	Matrimoni (2016)[46]	Sí	No	World Legal wrap up survey.
Grècia	No	-	Unions civils	Sí	No
Hongria	No	-	Parelles de fet sense registrar; registre a partir de l'1 de gener de 2009[47]	Sí	No
Islàndia	No	-	Matrimoni	Sí	Sí
Irlanda	No	-	Parelles de fet	Sí	No
Itàlia	No	-	Unions civils	Sí (des de 2003)	No
Kosovo	No	-	-	Sí*	No	*Des de 2001 i en el borrador de la Constitució (efectiva a partir de l'abril de 2008).
Letònia	No	-	-	Sí	No	Els matrimonis homosexuals estan prohibits.
Liechtenstein	No	-	En consideració	En consideració	En consideració
Lituània	No	-	-	Sí	No
Luxemburg	No	-	Matrimoni	Sí	No
Macedònia del Nord	No	-	-	Sí (des de 2005)	No
Malta	No	-	Unions Civils	Sí	No
Moldàvia	No	-	-	En consideració	No
Mònaco	No	-	No	No	No
Montenegro	No	-	Unions civils	No	No
Noruega	No	-	Matrimoni	Sí	Només en acollida
Països Baixos	No	-	Matrimoni	Sí	Sí	Va ser el primer país del món a legalitzar el matrimoni homosexual el 2001.
Polònia	No	-	En consideració	Sí	No
Portugal	No	-	Matrimoni	Sí	Sí	Protecció constitucional des de 2004.
Regne Unit	No	-	Matrimoni	Sí	Sí*	* Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord des de 2005, Escòcia des de 2006.
República Turca del Nord de Xipre (no reconeguda internacionalment)	No	-	No	No	No	Il·legal fins l'1 de gener de 2009, per un nou codi criminal que rebutja la prohibició.
República Txeca	No	-	Parelles de fet	Sí	No
Romania	No	-	-	Sí	No
Rússia	No	-	-	Sí	No
San Marino	No	-	-	No	No
Sèrbia	No	-	-	Sí*	No	*Sèrbia prohibeix la discriminació basada en l'orientació sexual a la Llei Laboral des de 2005.
Suècia	No	-	Matrimoni	Sí	Sí	Protecció constitucional per a l'orientació sexual des de 2003; les parelles de fet tenen els mateixos drets que el matrimoni heterosexual, inclosa l'adopció, però són legalment diferents.
Suïssa	No	-	Matrimoni	Sí	Sí	Protecció constitucional per a l'orientació sexual des de 2000. Matrimoni, adopció i accés a reproducció assistida aprovat per referèndum el 2021.[48]
Turquia	No	-	-	No	No
Ucraïna	No	-	No	En consideració	No
Xipre	No*	-	-	Sí	No	*Il·legal a Xipre del Nord fins l'1 de gener de 2009, per un nou codi criminal que rebutja la prohibició. Veure més amunt.

Oceania

Estat	Legalitat de les relacions del mateix sexe	Pena	Unions homosexuals	Lleis en contra de l'homofòbia	Adopció	Ampliació
Austràlia	1997 a nivell federal	-	Matrimoni a nivell federal (2017). Unions civils al Territori de la Capital Australiana, Nova Gal·les del Sud, Queensland, Tasmània, Victòria i Austràlia Meridional	Sí	Sí	El matrimoni homosexual fou prohibit per la legislació comuna el 2004. El 2017 es va modificar la legislació per legalitzar-lo a nivell federal.
Micronèsia		-	-	-	No	-
Fiji	2010	-	-	-	-	La Constitució il·legalitzà la discriminació contra l'orientació sexual.
Illes Marshall	2005	-	-	No	No	Vegeu «Criminal Code [31 MIRC Ch 1]». Arxivat de l'original el 2012-03-22. [Consulta: 31 març 2008]..
Salomó		Multa-14 anys (sense aplicació)	-	No	No	-
Nauru	2016	No	-	-	No
Nova Zelanda	1986	-	Matrimoni (2013)	Sí	Sí
Palau	2014	-	Prohibició constitucional	-	No	-
Papua Nova Guinea	/ Només femenina	Multa-14 anys (sense aplicació)	-	No	No	-
Samoa	/ Només femenina	Multa-7 anys (sense aplicació)[49]	-	No	No	[35]
Tonga	/ Només femenina	Multa-10 anys (sense aplicació)	-	No	No	-
Tuvalu	/ Només femenina. Legalització proposada	Multa-14 anys (sense aplicació)	-	No	No	-
Vanuatu	Mai fou il·legal. Edat de consentiment igualada el 2007[50]	-	-	No	No	-