Ministeri de Defensa d'Espanya

El Ministeri de Defensa d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o la ministra de Defensa. S'encarrega de la política de defensa, la policia militar i les forces armades.[1]

Infotaula d'organitzacióMinisteri de Defensa
Ministerio de Defensa

Seu del Ministeri de Defensa
Dades
TipusDepartament ministerial
Història
ReemplaçaMinisteris de l'Exèrcit, de Marina i de l'Aire
Creació1977
Governança corporativa
Seu
MinistraMargarita Robles Fernández
Filial
Part deAdministració General de l'Estat

Lloc webMinisteri de Defensa
Youtube: UCY60RKQDDt_EQcWBomTWz5g Modifica el valor a Wikidata

L'actual titular del ministeri és Margarita Robles Fernández.[2]

Història

Entre els anys 1808 i 1834 existia a Espanya la Secretaria de Despatx de Guerra que convertida llavors en el Ministeri de Guerra va existir amb aquesta denominació fins a l'any 1937. De forma anàloga, existia el Despatx de Marina que el 1851 va convertir-se en el Ministeri de Marina i que es va unir al de Guerra durant el primer any de la Guerra Civil espanyola per formar el Ministeri de Defensa Nacional.

El 1939 amb la instauració de la dictadura del general Francisco Franco es van crear tres departaments per dirigir les Forces Armades: el Ministeri de l'Exèrcit, el Ministeri de Marina i el Ministeri de l'Aire.

El president del Govern d'Espanya, Adolfo Suárez, va crear durant la Transició, l'any 1977, el Ministeri de Defensa que va suposar la fusió dels tres anteriors departaments.

Des de l'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978, es tracta de l'únic ministeri espanyol que ha mantingut la seva denominació original.

Funcions

Al Ministeri de Defensa li corresponen totes les competències i atribucions com a òrgan encarregat de l'ordenació, coordinació i execució de les directrius generals del Govern d'Espanya sobre política de defensa.[3]

Formula el Pla Estratègic Conjunt (PEC) i determina l'Objectiu de Força Conjunt (OFC). L'OFC és enviat al govern espanyol perquè l'aprove.[1]

Segons la Constitució Espanyola de 1978 el rei d'Espanya és el comandant en cap de tots els exèrcits i el qual pot declarar la guerra i fer la pau; però li correspon al poder civil representat pel ministeri de Defensa determinar:

  • Les polítiques de defensa.
  • Les grans aliances militars.
  • La conducció de la guerra.
  • L'assignació dels quantitats destinades pels Pressupostos Generals d'Espanya.

Quatre han estat els eixos que han seguit els diferents ministres:

  • Consolidar la supremacia del poder civil sobre el militar.
  • Integrar als diferents exèrcits en estructures de defensa internacionals, especialment l'OTAN.
  • Escometre la reforma de la professió militar i la reducció d'oficials (no aconseguida encara a principis del segle xxi).
  • Modernitzar el material. Aquest últim apartat ha resultat especialment complicat pels pressupostos destinats a defensa, havent de sol·licitar ajuda a altres ministeris com el d'Indústria i carregant algunes partides a altres programes com el d'investigació i desenvolupament.

Alguns dels grans canvis aconseguits per aquest ministeri ha estat:

  • La integració dels militars espanyols en organitzacions com l'OTAN o la Unió Europea Occidental.
  • La participació d'Espanya en missions de pau de l'ONU, especialment mitjançant la seva participació en els Cascos Blaus de les Nacions Unides.
  • La reforma de les estructures militars.
  • El Programa FACA.
  • El Pla d'Alta Mar.
  • El Programa Tigre.
  • El Programa Leopard.

Estructura

L'estructura orgànica del ministeri està determinada per una sèrie de normes, reials decrets: RD 1/1987 d'1 de gener, RD 408/1988 de 29 d'abril, RD 351/1989 de 7 d'abril, RD 619/1990 de 8 de maig, RD 1145/1990 de 7 de setembre, Rd 764/1992 i RD 839/1996 de 10 de maig.[4]

El ministeri s'estructura en els següents òrgans superiors:[3][5][6]

  • Estat Major de la Defensa[4]
    • Estat Major de l'Exèrcit de Terra
    • Estat Major de l'Armada
    • Estat Major de l'Excèrcit de l'Aire
  • Secretaria d'Estat de Defensa[4]
    • Direcció General d'Armament i Material
    • Dirección General d'Afers Econòmics
    • Direcció General d'Infraestructura
    • Centre de Sistemes i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (CESTIC)
    • Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial Esteban Terradas
    • Institut d'Habitatge, Infraestructura i Equipament de la Defensa
    • Empresa pública Ingeniería de sistemas para la Defensa
    • Junta d'Alienació de Béns Mobles i Productes de Defensa
  • Sotssecretaria de Defensa[4]
    • Secretaria General Tècnica
    • Direcció General de Personal
    • Direcció General de Reclutament i Ensenyament Militar
    • Subdirecció General de Règim Interior
    • Subdirecció General de Serveis Econòmics i Pagadories
    • Assessoria Jurídica General de la Defensa
    • Intervenció General de la Defensa
    • Inspecció General de Sanitat de la Defensa
  • Secretaria General de Política de Defensa
    • Direcció General de Política de Defensa
    • Comissió Interministerial de Defensa
    • Secció Espanyola del Comitè Permanent Hispano-Nord-americà
    • Comissió de Coordinació de l'Activitat Internacional del Ministeri de Defensa

Depenen directament del ministre: la Guàrdia Civil, el Centre Superior d'Informació de la Defensa, la Direcció General de Política de Defensa, l'Oficina de Relacions Informatives i Socials de la Defensa i la Subdirecció d'Acció Cultural i Patrimoni Històric.[4]

Hi ha, a més, els òrgans assessors i consultius: Junta de Caps d'Estat Major, Consell Superior de l'Exèrcit, el Consell Superior de l'Armada, el Consell Superior de l'Exèrcit de l'Aire, la Junta Superior dels Cossos Comuns de les Forces Armades i el Consell de Direcció del Ministeri. Compta amb un Gabinet i un Gabinet Tècnic per assessorar-lo i assistir-lo de manera immediata, ambdós òrgans amb rang de Direcció General.[4]

Llista de ministres

#LegislaturaNomInici mandatFi mandatPartit polític
1Constituent Manuel Gutiérrez Mellado4 de juliol de 19776 d'abril de 1979Militar
2I Agustín Rodríguez Sahagún5 de juliol de 197726 de febrer de 1981Unió de Centre Democràtic
3 Alberto Oliart Saussol26 de febrer de 19813 de desembre de 1982
4II Narcís Serra i Serra3 de desembre de 198226 de juliol de 1986Partit Socialista Obrer Espanyol
III26 de juliol de 19866 de desembre de 1989
IV7 de desembre de 198912 de març de 1991
5 Julián García Vargas12 de març de 199113 de juliol de 1993
V13 de juliol de 19933 de juliol de 1995
6 Gustavo Suárez Pertierra3 de juliol de 19955 de maig de 1996
7VI Eduardo Serra Rexach5 de maig de 199627 d'abril de 2000Partit Popular
8VII Federico Trillo-Figueroa28 d'abril de 200018 d'abril de 2004
9VIII José Bono Martínez18 d'abril de 20047 d'abril de 2006Partit Socialista Obrer Espanyol
10 José Antonio Alonso Suárez7 d'abril de 200614 d'abril de 2008
11IX Carme Chacón i Piqueras14 d'abril de 200822 de desembre de 2011
12X Pedro Morenés Eulate22 de desembre de 201121 de desembre de 2015Partit Popular
XI22 de desembre de 20153 de novembre de 2016
13XII María Dolores de Cospedal4 de novembre de 20167 de juny de 2018
14 Margarita Robles Fernández7 de juny de 201821 de maig de 2019Independent
XIII21 de maig de 201913 de gener de 2020
XIV13 de gener de 2020En el càrrec

Cronologia

  • 1808: Existència de la Secretaria de Despatx de Guerra i el Despatx de Marina.
  • 1834: Es crea el Ministeri de Guerra.
  • 1851: Es crea el Ministeri de Marina.
  • 1936: Es suprimeixen els Ministeris de Guerra i de Marina i es crea el Ministeri de Defensa Nacional.
  • 1939: Se suprimeix el Ministeri de Defensa Nacional i es creen els Ministeris de l'Exèrcit i de l'Aire i es recupera el Ministeri de Marina.
  • 1977: Se suprimeixen els Ministeris de l'Exèrcit, de Marina i de l'Aire i es crea el Ministeri de Defensa.

Vegeu també

Referències

Bibliografia

  • Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998. ISBN 84-930048-0-4. 
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica