Esdeveniments
- Països Catalans
- Resta del món
- 309 - Roma: Eusebi I és escollit papa.
- 1025 - Gniezno (Regne de Polònia): Boleslau I de Polònia és coronat rei de Polònia.
- 1491 - Còrdova (Regne de Castella): Ferran el Catòlic inicia una marxa contra el Regne de Granada, en poder dels musulmans.
- 1506 - Roma (Estats Pontificis): el papa Juli II col·loca la primera pedra de la basílica de Sant Pere del Vaticà.
- 1857 - París (França): publicació d'El llibre dels esperits, que marca l'inici de l'Espiritisme.
- 1904 - París (França): fundat per Jean Jaurès, hi ix el primer número del diari L'Humanité, que l'any 1920 esdevindrà de tendència comunista.[2]
- 1906 - San Francisco (Estats Units): el major terratrèmol de la història de la regió, d'una magnitud estimada de 7,9 de l'escala de Richter causa 3000 morts.[3]
- 1909 - París (França): Joana d'Arc és beatificada a la catedral de Notre-Dame de París pel papa Pius X.
- 1912 - Nova York (Estats Units): arriben uns 700 supervivents de l'enfonsament del Titànic, rescatats pel vaixell britànic Carpathia.
- 1938 - Estats Units: es publica el primer número d'Action Comics que inclou la primera aparició de Superman, per Jerry Siegel (guió) i Joe Shuster (dibuix i tinta).
- 1942 - Tòquio (Japó): l'aviació estatunidenca bombardeja aquesta ciutat en la incursió Doolittle com a resposta de l'Atac a Pearl Harbor.
- 1942 - Vichèi (França): Pierre Laval és nomenat Primer Ministre de França pel Govern de Vichy.
- 1946 - Ginebra (Suïssa): es dissol la Societat de Nacions per la creació de l'Organització de les Nacions Unides (ONU).
- 1947 - Heligoland (petita illa Frisona Alemanya) - L'Armada Reial Britànica fa detonar 6.800 tones d'explosius ("Big Bang" o "British Bang"), creant la detonació única no nuclear més gran de la història. L'impacte va ser tan gran que va canviar la forma de l'illa.[4]
- 1949: La República d'Irlanda abandona la Commonwealth.
- 1951 - París (França): se signa el Tractat de París que constitueix la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA), que donarà lloc, més tard a la Comunitat Econòmica Europea.[5]
- 1958 - Estats Units: Un tribunal declara que el poeta Ezra Pound sigui alliberat de l'hospital psiquiàtric on havia estat internat durant dotze anys (des del 1946) per salvar-lo de la pena de mort per traïció.
- 1976 - Nicolás Redondo Urbieta és escollit Secretari General de la UGT.
- 1978 - Washington (els Estats Units): el Senat estatunidenc ratifica -per un estret marge de vots- els Tractats del Canal de Panamà, signats entre Jimmy Carter i Omar Torrijos.[6]
- 1980 - Zimbàbue: aquest país adopta el nou nom (abans era Rhodèsia) i la nova bandera.
- 1983 - Beirut (Líban): Un suïcida destrueix l'ambaixada dels Estats Units, matant 63 persones.[7]
- 1993 - Roma: Joan Pau II beatifica Paula Montal i Fornés.
- 1994 - Cándido Méndez és nomenat Secretari General de la UGT.
- 1996 - Qana (Líban): L'exèrcit d'Israel bombardeja la base dels cascos blaus de l'ONU, matant almenys a 102 civils que s'hi refugiaven.[8]
- 2004 - Madrid (Espanya): Zapatero ordena la retirada immediata dels mil tres-cents soldats espanyols destacats a l'Iraq.
- 2004 - Sud-àfrica: Dani Pedrosa debuta en la cilindrada de 250 cc amb una victòria al circuit de Welcom.
- 2005 - Lance Armstrong anuncia la seva retirada del món del ciclisme després de participar en el Tour de França.
Naixements
- Països Catalans
- 1480, Subiaco (actual Itàlia): Lucrècia Borja, noble de la casa Borja que fou governadora de Spoleto, filla de Roderic de Borja (després papa Alexandre VI) (m. 1519).[9]
- 1867, El Masnou, Maresme: Lluís Millet i Pagès, músic català, fundador de l'Orfeó Català.[10]
- 1881, Agullana, Alt Empordà: Francesca Torrent, escriptora catalana (m. 1958).[11]
- 1913, Cervera: Isabel Solsona i Duran, poetessa i traductora catalana (m. 2011).[12]
- 1926, Barcelona: Carmen Sánchez de Torre, antropòloga i traductora mexicana d'origen català, exiliada durant el franquisme.
- 1956, Barcelona: Carmen de Rivera i Pla, advocada laboralista, professora i política catalana, ha estat diputada al Parlament de Catalunya.
- 1969, Valls: Dolors Batalla i Nogués, política, ha estat diputada i alcaldessa de Valls.[13]
- 1983, Sort, Pallars Sobirà: Anna Azamar i Capdevila, infermera i política catalana, ha estat senadora per Lleida.
- 1985, La Roca del Vallès, Vallès Oriental: Maria Fernández Vidal, periodista esportiva catalana.
- 1987,
- Resta del món
- 1666, París, França: Jean-Féry Rebel, violinista i compositor francès (m. 1747).[16]
- 1772, Londres, Anglaterra: David Ricardo, economista anglès (m. 1823).[17]
- 1773, Varese, Llombardia: Giuseppina Grassini, soprano italiana, que fou amant de Napoleó i del Duc de Wellington (m. 1850).[18]
- 1819, Split, Dalmàcia, Croàcia: Franz von Suppé, compositor austrohongarès. d'origen belga (m. 1895).[19]
- 1853, Aguadilla, Puerto Rico: Ana Roqué de Duprey, mestra, escriptora, científica, editora, sufragista i una de les fundadores de la Universitat de Puerto Rico (m.1933).[20]
- 1864, Nàpolsː Ernestina Bendazzi Garulli, soprano italiana (m.1931).[21]
- 1875, (Haeju (ara a Corea del Nord): Syngman Rhee o bé Yi Seung-man,president del Govern Provisional de la República de Corea, a l'exili (1919-1925), i també el primer de la República de Corea o Corea del Sud (1948-1960)(m. 1965).[22]
- 1896, Segré, França: Job de Roincé, periodista i escriptor en bretó.
- 1905,
- 1907, Budapest, Imperi Austrohongarès: Miklós Rózsa, compositor de cinema austrohongarès (m. 1995).[25]
- 1917, Blankenburg am Harz, Alemanya: Frederica de Hannover, aristòcrata alemanya, reina consort de Grècia.
- 1927, Nova York, Estats Units: Samuel Phillips Huntington, politòleg i professor universitari estatunidenc (m. 2008).[26]
- 1937,
- 1940, Kingstree, Estats Units: Joseph Leonard Goldstein, bioquímic i genetista estatunidenc.[27]
- 1948, Nova York: Catherine Malfitano, soprano estatunidenca.[28]
- 1949:
- 1956, Biloxi, Mississipi, Estats Units: Eric Roberts, actor estatunidenc.
- 1959, Nova Yorkː Susan Faludi, periodista i autora estatunidenca, Premi Pulitzer 1991.[30]
- 1961, Parísː Élisabeth Borne, alta funcionària i política francesa que ha ocupat diversos ministeris.[31]
- 1963, Newton (Massachusetts), Estats Units: Mike Mangini, músic estatunidenc.
- 1963, Brookline (Massachusetts), Estats Units: Conan O'Brien, còmic estatunidenc.
- 1964, Boulogne-Billancourt, Françaː Zazie, cantant i compositora francesa.[32]
- 1979, Hemel Hempstead, Anglaterra: Anthony Davidson, pilot de Fórmula 1.
- 1980, Kassel: Martina Müller, antiga futbolista alemanya nomenada millor jugadora d'Alemanya del 2013.
- 1981,
- 1983, Wilton, Connecticut: Katherine "Kate" Maher, especialista en tecnologia, desenvolupament i democràcia estatunidenca.
- 1986: Denice K., actriu pornogràfica i productora danesa.
Necrològiques
- Països Catalans
- Resta del món
- 1054 - Roma: Lleó IX, papa (n. 1002).[39]
- 1731 - Florènciaː Giovanna Fratellini, pintora barroca (n. 1666).[40]
- 1859 - Verneuil-sur-Seine, Illa de França, Alexis Henri Charles de Clérel, vescomte de Tocqueville, pensador, jurista, polític i historiador francès (n. 1805).[41]
- 1873 - Darmstadt (Ducat de Hesse, actual Alemanya): Justus von Liebig, químic alemany (n. 1803).[41]
- 1898 - París (França): Gustave Moreau, pintor francès (n. 1826).[42]
- 1905 - Madrid (Espanya): Juan Valera y Alcalá Galiano, diplomàtic, polític i escriptor espanyol.
- 1936 - Roma (Itàlia): Ottorino Respighi, compositor, musicòleg i violinista italià (n. 1879).[43]
- 1942 - Nova Yorkː Gertrude Vanderbilt Whitney, escultora i filantropa nord-americana n. 1875).[44]
- 1945 - Predeal (Romania): Guillem Frederic de Wied, aristòcrata romanès, príncep d'Albània.
- 1951 - Lisboa (Portugal): António Óscar de Fragoso Carmona, polític i militar portuguès, fill i net de militars, va ser l'onzè president de la República portuguesa (n. 1869).[45]
- 1954 - Lier (Bèlgica): Denis Verschueren, ciclista belga.
- 1955 - Nova Jersey, Estats Units: Albert Einstein, Premi Nobel de Física l'any 1921 (n. 1879).[46]
- 1977 - Cardiff, Gal·les: Irene Steer, nedadora gal·lesa
- 1985 - Broadway, Anglaterra: Gertrude Caton-Thompson, arqueòloga anglesa (n. 1889).[47]
- 1991 - Madrid: Gabriel Celaya, poeta basc en llengua castellana (n. 1911).[48]
- 1998 - Austin, Estats Units: Linda Schele, epigrafista i iconografista de la cultura maia.
- 1999 - Madrid (Espanya): Vicente Escrivá Soriano, productor, guionista i director de cinema i televisió valencià.
- 2002 - Larvik (Noruega): Thor Heyerdahl, explorador noruec (n. 1914).[49]
- 2003 - Williams Island, Estats Units: Edgar F. Codd, informàtic i teòric de la informació estatunidenc (n. 1923).[50]
- 2019 - Derry, Irlanda del Nord: Lyra McKee, escriptora i periodista nord-irlandesa (n. 1990).[51]
Festes i commemoracions
Referències