Và al contegnud
De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 73 891 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

El campanin de la Gesa Veggia

Bagg (Baggio in italian) l'è on quarter de Milan, sit in la perifaria occidental del capploeugh lombard, ministrativament dent al Municipi 7, finna al 1923 comun autònom.

Stòria

I primm testimonianz stòrich de Bagg hinn de insediament molto antigh, che partegniven a popolazion celtich. L'origin del sò nòmm l'ha dividuu i studios: quaivun el pensa che 'l vegna de ona torr romana militar ciamada Badalocum, che la gh'aveva dominà i campagn e la strada per Novara; alter inveci le fann derivà de on'abbadia denominada badia aggeris, nòmm che poeu el s'è evoluu in Badagio, Badaglo, Badaxio e al nòmm attual.

In del 221 prima de Crist, tutt el territòri identificaa in di center de Trenn, Quart, Quint e Segur l'è staa conquistaa di Roman. De 'sto temp la gh'avaria de vess la torr che fòrsi l'ha daa el nòmm al loeugh.
Tra i primm notizzi che a gh'emm de Bagg ghe n'è voeuna del 881, quand che 'l nòbil Tazon l'ha promòss la recostruzion del borgh (dòpo i distruzion di Barbar) sora i ruvinn de l'antiga torr de guardia (trada giò del tutt). Duranta l'epoca longobarda l'è stada sed de ona fara, cioè de ona cort agricola fortificada; in del 1162 l'ha ospitaa a on quai milanes scappaa de la città invaduda del Federigh Barbarossa.

El moment pussee radios per Bagg l'è staa pròppi tra el IX e 'l XII secol, quand che la famiglia de Bagg n'ha faa on center politich e militar important. Vun di member de la famiglia l'è staa quell Anselmo che poeu l'è diventaa papa cont el nòmm de Lissander II. anca el nevod, l'Anselmo de Lucca, l'è staa 'n important cardinal. Cont el perd de importanza di de Bagg anca el quarter el perd de importanza, per poeu ciappalla indree quand che in tra el 1300 e 'l 1400 el deventa feud del Balzarin Pusterla e l'è faa su anca on Monestee che in di agn el deventa proppi gross, cont la benedizion di Viscont e cont di donazion del Pusterla.

(Innanz)

Te 'l savevet che ...

El denanz de la gesa in del 1911.

La Gesa de San Vitor di Legnamer (italian: San Vittore al Teatro, on temp voltad anca 'me San Vittore dei Legnamari) l'era vuna di ges catolegh del center de Milan.

La tradizzion la diseva che l'eva stada fada de San Galdin, che l'ha dedicad la gesa a San Vitor. La gesa la se trovava arent al vegg teater roman, là indove se diseva che San Vitor el s'era scondud ai temp de la persecuzzion. La gesa l'è citada comè capella a la fin del secol XIV: un para de secol adree, l'è regordada tant 'me vuna di tanti paroqui del sester de Porta Verzellina.

(Va inanz)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Waray, Basch, Bass azer, Minangkabau, Tamil, Latin, Asturian, Ladin dolomitegh, Marathi, Ocitan

Un proverbi a cas

"L'è mej en cativ credet che 'n bon dèbet"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Vittorio De Sica

Cossa se po fà?