Festival de la Cançon d'Eurovision

Cal melhorar l'escritura d'aquel article.
L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari, la sintaxi o autres aspèctes lingüistics incorrèctes son a verificar. Podètz corregir o crear la discussion.

Vejatz l'edicion anteriora: Festival de la Cançon d'Eurovision 2021

Vejatz l'dicion seguenta: Festival de la Cançon d'Eurovision 2022

El Festival de la Cançon d'Eurovision es un concors musical televisiu, que debana annalament, dempuèi la siá creacion l'an 1956 e qu'es produsit per la Union Europèa de Ràdio e Television (EBU - UER), a travèrs de las entitats publicas de television que i agisson coma membres actius d'aquela organizacion. En lo festival i participan los païses d'Euròpa, Austràlia e Israèl.

Cada television escuelh un artista o grop que la represente amb una cançon, que li caldrà èsser interpretada en dirècte pendent lo concors per totes los canals de television que i participan. Un còp an agit totes los representants, se dona un periòde per'mor que los telespectadors vòten la siá accion preferida; dempuèi de l'an 2009 los païses emplegan tanben jurats que decidisson 50% de la votacion finala. Los vòts se recomptan dins cada país de forma independenta, e s'organizan en 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 e 12 ponches, correspondents a dètz oras accions mai votadas dins cada país per l'ensems de lo sieu jurat e lo sieu televot.

Lo concors s'es celebrat ininterrompudament dempuèi 1956, de sòrta que pòrta ja mai de seissanta edicions (per aquò, en complir los 60 ans se convidèt a Australia a participar). En lo concors, i an participat de cantaires e de grops reconeguts nacionalment o internacionalament coma los grops ABBA, t.A.T.u e AWS e cantaires coma lo Arsenie Todiraș (del grop O-Zone), que participèt al bòrd de la Natalia Gordienco e lo Connect-R, la Lena e la Sirusho.

Reglaments del Festival

Cada entitat publica estatala que siá membre actiu de l'UER pòt i participar. L'unic requisit prealable e indispensable es que cada television en participant se comprometa a retransmètre en dirècte la semifinala ont participa e/o vòta, e la granda finala. Cada television interessada a participar envia la siá preinscripcion a l'UER pendent la tardor prealabla al Festival, amb l'opcion de la retirar abans del tèrme establit, que sòl se fixar pels environs de Nadal. Un còp passat aquel tèrme, l'UER fa publica la lista definitiva de participantas; quina retirada que siá après aquel ponch compòrta una multa per la television implicada, e pòt, quitament, significar lo veto a futuras participacions dempuèi tres a cinc ans, segon las circonstàncias.

La reglamentacion basica del Festival se pòt resumir a l'ora d'ara en:

  • Las cançons participantas lor cal aver una durada maximala de tres minutas.
  • En lo moment de l'accion, la cançon poirà èsser interpretada amb un maximal de sièis personas sul scenari.
  • Cap de persona que siá al scenari pendent l'accion pòt èsser mendre de setze ans. Se permet tanpauc la preséncia d'animals vius.
  • Las cançons pòdon pas conténer de messatges de tipe politic o comercial, ni que se considèren ofensius de cap de manièra.
  • La letra de las cançons pòdon èsser escrichas en quin idiòma que siá (dempuèi 1999), en i comprenent d'idiòmas imaginaris, mas en cap de cas s'accèptan cançons entièrament instrumentalas (sens letra).
  • La musica li cal èsser grauada prèviament (dempuèi l'an 1999; s'emplegava abans una orquèstra en dirècte).
  • Las voses, tant dels cantaires principals coma dels corus, lor cal èsser obligadament en dirècte.
  • Cal elaborar prèviament un videoclip per poder promòure la cançon pendent las setmanas prealablas al concors, als desparièrs mejans europèus (televisions, ràdios, internet, èca.)
  • Cada entitat es obligada a l'ora d'ara a consacrar una seccion a las siás paginas web oficiala als desparièrs aspèctes de la siá participacion, ont farà conéisser los detalhs de la siá candidatura.

Per assegurar que totes los requisits se compliscan, las cançons passan un contraròtle a la television publica e un de final e en ligant, de la man de la meteissa UER. Lo fach de ganhar lo Festival implica que la television triomfadora se cargarà d'organizar la seguenta edicion dins lo sieu país, malgrat que pòt i renonciar per motius economics. Aquel fach, compòrta un important impuls economic pel país; d'aicí que cada an se celèbre una autentica competicion entre païses, qu'es estat tradicionalament tildada de politizada.

Per edició

AnGanhantInterprètCançon
1956 SoïssaLys AssiaRefrain
1957 Païses BassesCorry BrokkenNet Als Toen
1958  FrançaAndré ClaveauDors Mon Amour
1959 Païses BassesTeddy ScholtenEen Beetje
1960  FrançaJacqueline BoyerTom Pillibi
1961 LuxemborgJean-Claude PascalNous Les Amoureux
1962  FrançaIsabelle AubretUn Premier Amour
1963 DanemarcGrethe i Jørgen IngmannDansevise
1964  ItàliaGigliola CinquettiNon Ho L'età
1965 LuxemborgFrance GallPoupée De Cire, Poupée De Son
1966 ÀustriaUdo JürgensMerci Chérie
1967 Reialme UnitSandie ShawPuppet On A String
1968  EspanhaMassielLa, la, la
1969  FrançaFrida BoccaraUn Jour, Un Enfant
Païses BassesLenny KuhrDe Troubadour
Reialme UnitLuluBoom Bang-a-bang
 EspanhaSaloméVivo Cantando
1970 IrlandaDanaAll Kinds Of Everything
1971 MónegueSéverineUn Banc, Un Arbre, Une Rue
1972 LuxemborgVicky LeandrosAprès Toi
1973 LuxemborgAnne-Marie DavidTu Te Reconnaîtras
1974  SuèciaABBAWaterloo
1975 Païses BassesTeach-InDing-A-Dong
1976 Reialme UnitBrotherhood of ManSave Your Kisses For Me
1977  FrançaMarie MyriamL'oiseau Et L'enfant
1978  IsraèlIzhar Cohen and the AlphabetaAbanibi
1979  IsraèlMilk and HoneyHallelujah
1980 IrlandaJohnny LoganWhat's Another Year
1981 Reialme UnitBucks FizzMaking Your Mind Up
1982 AlemanhaNicoleEin Bißchen Frieden
1983 LuxemborgCorinne HermèsSi La Vie Est Cadeau
1984  SuèciaHerrey'sDiggi-loo Diggy-ley
1985 NorvègiaBobbysocksLa Det Swinge
1986  BelgicaSandra KimJ'aime La Vie
1987 IrlandaJohnny LoganHold Me Now
1988 SoïssaCéline DionNe Partez Pas Sans Moi
1989 IogoslaviaRivaRock Me
1990  ItàliaToto CutugnoInsieme: 1992
1991  SuèciaCarola HäggkvistFångad Av En Stormvind
1992 IrlandaLinda MartinWhy Me
1993 IrlandaNiamh KavanaghIn Your Eyes
1994 IrlandaPaul Harrington and Charlie McGettiganRock 'n' Roll Kids
1995 NorvègiaSecret GardenNocturne
1996 IrlandaEimear QuinnThe Voice
1997 Reialme UnitKatrina and The WavesLove Shine A Light
1998  IsraèlDana InternationalDiva
1999  SuèciaCharlotte NilssonTake Me To Your Heaven
2000 DanemarcOlsen BrothersFly On The Wings Of Love
2001 EstòniaTanel Padar, Dave Benton & 2XLEverybody
2002 LetòniaMarie NI Wanna
2003 TurquiaSertab ErenerEveryway That I Can
2004 UcraïnaRuslanaWild Dances
2005 GrèciaÉlena PaparizuMy Number One
2006 FinlàndiaLordiHard Rock Hallelujah
2007 SerbiaMarija ŠerifovićMolitva
2008 RussiaDima BilanBelieve
2009 NorvègiaAlexander RybakFairytale
2010 AlemanhaLenaSatellite
2011 AzerbaitjanEll & NikkiRunning scared
2012  SuèciaLoreenEuphoria
2013 DanemarcEmmelie de ForestOnly teardrops
2014 ÀustriaConchita WurstRise Like a Phoenix
2015  SuèciaMåns ZelmerlöwHeroes
2016 UcraïnaJamala1944
2017 PortugalSalvador SobralAmar pelos dois
2018  IsraèlNettaToy
2019 Païses BassesDuncan LaurenceArcade
2021  ItàliaMåneskinZitti e buoni
2022 UcraïnaKalush OrchestraStefania (Стефанія)
2023  SuèciaLoreenTattoo

Vejatz tanben

  • Festival d'Eurovision de Joves Dançaires
  • Festival d'Eurovision de Joves Músics
  • Festival de la Cançon d'Eurovision Junior
  • Festival de Balh d'Euròpa
  • Eurovision Magic Circus Show
  • Còr de l'an d'Euròpa
  • Festival de la Cançon d'Eurovision Asia
  • Festival American de la Cançon
  • Festival de la Cançon de Turkvisión
  • Festival de la Cançon de Turkvisión Bala