Imran Khan
Imran Khan, nascut com a Imran Ahmad Khan Niazi, (Lahore, Panjab, Pakistan, 5 d'octubre de 1952) és un polític pakistanès, Primer Ministre del Pakistan des del 2018 fins a l'abril de 2022.[1]
Nascut en el si d'una família paixtu de classe acomodada de Lahore, va rebre una bona formació a escoles d'elit del Pakistan i el Regne Unit, com la Royal Grammar School de Worcester i l'Aitchison College de Lahore. En els seus anys de joventut es va fer un nom per l'esport i la vida nocturna, flirtejant amb els mitjans de la premsa groga. Sent adolescent, jugà al criquet a Pakistan i al Regne Unit i continuà jugant mentre estudiava filosofia, política i economia a la Universitat d'Oxford. Khan va jugar el seu primer partit amb la selecció nacional del Pakistan el 1971, però no ocupà un lloc permanent a l'equip fins després de graduar-se a Oxford el 1976. A principis dels vuitanta, es distingí com un jugador de bitlles, i fou nomenat capità de l'equip pakistanès el 1982. El 1992 Khan aconseguí el seu major èxit atlètic quan va dirigir l'equip pakistanès al seu primer títol de Copa del Món, derrotant Anglaterra a la final. Es va retirar aquell mateix any, després d'haver aconseguit la reputació com un dels millors jugadors de cricket de la història.El talent atlètic i la bona aparença de Khan el van convertir en una celebritat al Pakistan i a Anglaterra i les seves aparicions habituals a la moda.[2][3][4]
Després del 1992, Khan va capgirar el seu estil de vida, experimentant un despertar religiós, abraçant el misticisme sufí, i dedicant-se a la filantropia, mentre abandonava la seva imatge de playboy anterior. Així, es convertí en el principal recaptador de fons per a l'hospital de càncer Memorial Shaukat Khanum, un hospital especialitzat en càncer de Lahore, que s'inaugurar el 1994.[2]
Després de retirar-se del criquet, Khan es va convertir en un crític declarat de la mala gestió del govern i la corrupció al Pakistan. El 1996 va fundar el seu partit, el 'Pakistan Tehreek-i-Insaf' (PTI), amb el qual va aconseguir un sol escó als comicis de 2002, controlats pel règim militar de Pervez Musharraf.[4] L'octubre de 2007, Khan formava part d'un grup de polítics que van renunciar a l'Assemblea Nacional, protestant contra el president Pervez Musharraf i candidat a les següents eleccions presidencials. Un mes després, Khan fou empresonat breument durant la repressió contra els crítics de Musharraf, que havia declarat l'estat d'emergència. Tehreek-e-Insaf va condemnar l'estat d'emergència, que finalitzà el desembre, i boicotejà les eleccions nacionals del 2008 per protestar contra el govern de Musharraf.[2] El seu missatge populista va anar prenent forma en la dècada següent, i el PTI i Imran Khan van anar creixent en seguidors i les seves promeses de lluita contra la corrupció i crítiques al govern de les elits van anant calant, especialment entre els joves. Malgrat la seva creixent popularitat, la resta de forces no van prendre seriosament a Khan fins que a finals de 2011 va reunir desenes de milers de persones en un míting a Lahore, anunciant que arrasaria als següents comicis.[4]
En les eleccions de 2013 se li va considerar l'únic rival capaç de fer front a la Lliga Musulmana del Pakistan (N) (PML-N) de Nawaz Sharif. El PTI va aconseguir només 28 escons, enfront dels 126 de la PML-N i els 33 del Partit Popular del Pakistan, però es va imposar a la província nord-occidental de Khyber Pakhtunkhwa, a la frontera amb l'Afganistan, poblada per paixtus. El 2016 liderà les protestes després de l'aparició dels Papers de Panamà que van revelar que tres dels quatre fills del primer ministre Sharif tenien propietats a Londres adquirides de forma poc clara. El Tribunal Suprem inhabilità a Sharif el juliol de 2017 i, posteriorment, un tribunal anticorrupció el va condemnar a deu anys de presó.[4]
Khan s'ha casat tres vegades, la primera el 1995 amb la filla del multimilionari britànic James Goldsmith, Jemima, amb la qual va tenir dos fills en nou anys de matrimoni. El gener de 2015 va contreure núpcies amb una periodista britànic-pakistanesa amb la qual va durar tot just nou mesos. Posteriorment, a principis del 2018 es va casar amb la seva consellera espiritual, Bushra Maneka, que va acudir a la cerimònia totalment coberta amb un vel.[4]
A les eleccions del 2018, finalment, aconseguí el seu objectiu, convertint-se en primer ministre del Pakistan.[3][4] Va mantenir el càrrec fins al 2022, quan durant la crisi política pakistanesa de 2020-2022, Shehbaz Sharif va ser elegit primer ministre l'11 d'abril de 2022.