Influenza spagnoeula

Domà ‘n quàj ann dòpo de la pandemìa, l’è stàa reconossùu el vìrus che la càosava.

I sìntom principàj de l’infezión i éren compàgn de quèj di alter influénz:

• El saltà volter subitani de la malattìa.
• 'Na Sensazión fòrta de malattìa in tutt el còrp: mal de coo e dolór muscolár, mal de s'cèna, el vèss stràcch e l'esaurimént, incapacitàa de concentrazión, apatia, sgrìsor.
• Toss sècca che la tormenta o toss convulsa, di vòlt con grave irritazión in la zòna de la gola.
• Féver, cont ona temperatura de oltra i 40°C per vun o du dì.
• La Freguenza del coeur ridòtta a 60 palpitazión al minùt o de men.
• Diarrea, ingòssa e insufficienza respiratoria acuta.
• Durada de la malattia in media trii dì, men despèss cinch o pussée.
• In di cas pussée gravi, la polmonite l’è capitada come polmonite primaria caosàda del vìrus de l’influenza o in forma de polmonite segondaria coasada de sorainfezión batterich, di vòlt compagnada de fever emorragica a svilùpp svèlt e ‘na coloridura bloastra-negra (cianòsi) de la pell, come risultàa de la mancaza de l'ossìgen.

• De sòlit la mòrt la capitava l’ottàv o ‘l nòno dì de la malattìa, soratùtt per via de l’infezión batterica segondaria.

I autopsij hann fàa vedè che despèss i vij aèrej hinn stàa infettàa, e di vòlt el mediàstin. L'infiammazión l’è strada trovada soratùtt in di lòbi de sòta di polmón, con molti incàv pleùrich slargàd. De spèss la nilza l’era ingrossida. Men despèss anca el fìdegh l’era ingrossìi e insèma ai rènn l'era stàa danneggiàa. De spèss anca i meningi i éren infiammàd.^[20]

Quèj ch 'i 'n éren scampà hinn andà adrée a ‘vègh on grav sfatigamént e esaurimént crònich per setimànn, e l’era minga rar che la depressión ‘l se manifestàss. Quèj ch’a hinn scampàa a la polmonite, de spèss gh’hànn avùu de andà incontra a ‘na convalescenza longa e minga fàcil .

Per via de l’infezión de l'influenza, tanti persònn hànn soffrìi de desfonzión neorològich per el rèst de la soa vita, comprés on aumént notévol di casi de encefalite letargica che l’è ‘na forma de infiamazión del cervèll che la pròvoca letargìa, o ben di attàcch de sògn minga controllàa e’n destùrb temporani compàgn de la malattia del Parkinson, di vòlt, Parkinsonismo postcefalitich permanént.^[21] De tucc i manér, l’è stàa nò dimostràa on rappòrt dirètt intra l’encefalite letargica e l’influenza spagnoeula. In di campion de tessùu tòlt in esàmm in del 2003 hinn stàa minga trovà di preouv del virus de l’influenza.^[22]

El virus

Per savenn pussee, varda l'articol Influenzavirus A sottotipo H1N1.

L’agént che 'l càosa la Spagnoeula el partén a la famiglia di virus de l’influenza A, la stèssa che la pròvoca la classica influenza stagionál. A gh’è nò el plàcet universál sora l’orìgin e l’infettività del virus. ^[23][24] I studi condòtt in su di campión di temp de la spagnoeula i hànn fàa vedè che el virus H1N1 del 1918 l’è stàa nò originàa d'on riassortimént intra i vìrus umàn e quèj animàj. El virus pandémich del 1918 el sarìss stàa originàa in del 1918, quand che ’n virus H1 umàn l’hà quistàa la neuraminidasi di usèj N1 e i gen di proteìnn intèrni.^[1][25][26]

Tucc i 8 segmént genétich i sarìssen vegnìi d'on virus di usèj che, a fà on ‘’salt de specie’’, el se sarìss adattàa a l’òmm, quistànd anca 'na capacità eccezionál de trasmèttes de persòna a persòna. Di indàgin sora i colùr di tessuu e di esperimént sora i ratt i hànn ancasì rilevàa almànch àlter dò caratteristich ùnegh: la possibilità de replicàss in assenza d'ona proteasi, de la quàl de nòrma gh’è besògn per attivà l’emoagglutininna e dagh l’inviada a l’infezión di tessùu in coltura, e la letalità in del ratt 100 vòlt tant quèlla di alter vìrus de l’influenza umana. Quèsti particolaritàa chì contribuìssen a spiegà la gravità straordinaria de la primma granda pandemia del sècol quèll di vint. ^[27] El virus H1N1 del 1918, ancasì, l'è stàa protagonista d'on alter fenòmen strani: a l'istèss temp de la pandemia umana, lu la tacca a 'ndà in gir e a spàndess anca infra i porscèj. quèsta specie chì l'era in precedenza salva de l'Influenza.^[28]

La discendenza de l'H1N1 di porscèj derivàa del virus umàn de la spagnoeula, la sarìss poeu vegnùda foeura de noeuv in de l’òmm per riassortimént dòpo el 1922, comenzando ona noeuva discendenza de vìrus H1N1 de l’òmm.^[29][30]

Di esperimént i hànn insegnàa che el gen HA del virus de la Spagnoeula el gh'hà contribuìi de bon a la soa gravità.

Ipotesi sora l'origin

L'orìgin geografega de la Spagnoeula a l’è 'n oggètt de verténza. ^[31] El stòrich Alfred W. Crosby l’ha sostegnùu che l’influenza la gh’abìa avùu orìgin in del stat americán del Kansas^[32] e lo scricciàtt popolár John Barry el gh’è vegnùu adrée con l’insegnà la contea di Haskell come pont de partenza del someneri^[33], ancabén giamò a la fin del 1917 la fudèss stada registrada 'na primma ondada in almànch 14 camp militár statunitènsi.^[34]

El lavorà de ricerca condòtt in del 1999 d’on grupp britànnich comandàa eel viròlogh John Oxford^[35] del St Bartholomew's Hospital e del Royal London Hospital l’ha reconossùu come center de la pandemìa de inflouenza del 1918 el camp militár e ospedál de Étaples, in Francia. A la fin del 1917 i patòlogh militár i hann rapportàa la sortida de ‘na noeuva malattìa, caratterizzada d’on alta morìa, reconossuda in séguit come influenza. El camp e l’ospedál strapién, adrée a curà di miàr de soldàa ch'éren vìttim de attàcch chimegh e di alter ferìd de guèrra, i éren di sit ideál per la diffusión d'on virus respiratòri: ògni dì ghe passaven denter circa 100000 soldàa. L’Oxford e ‘l sò grupp i hann sostegnùu che on vìrus precursór, loggiàa in di usèj, el fudèss riessìi a mudà, tant de infettà i porscèj ch’i éren tegnùu prèss al front. ^[36][37]

A gh’è stàa, comunque, in precedenza, divèrsi ipòtesi in su l’orìgin de l’epidemìj. On quajvun l’hà fàa lìipòtesi che l’influenza la gh’abìa avùu orìgin ind l'Asia orientál.^[38] El Claude Hannoun, el studiós principál de l'epidemìa per l'Istitùtt Pasteur, 'lhà dìi che l’era on vìrus che facilmént el vegniva de la Cina e che ‘l fùdess mudàa in di Stat Unii, arént a Boston, e donca el se fudèss spandùu a Brest, in Francia, in di campi de battalia de l'Euròpa, per mèzz di soldàa e di marinár de l’Intesa come diffusór principàj.^[39] L’Hannoun l’hà toeu in considerazión di alter ipòtesi possìbil sora l’orìgin, compagn de la Spagna, del Kansas e Brest, ma je hà considerà nò verosìmil.^[40]

El scienziàa Andrew Price-Smith l’hà miss foeura i dàa ciapàa di archivi austro-ungherés, e l’hà suggerìi che l’influenza la gh’avèss di orìgin in di temp pussée indrée: che la avèss esordìi a l'inviada del 1917 in Austria.^[41]

In del 2014, el stòrich Mark Humphries, del Memorial University of Newfoundland in Canada, l’ha marcàa su che ‘l studi d’on quàj documént trovà foeura de pòcch temp el suggerìss che l’orìgin de la pandemìa la pòda vèss stàda vun di avvenimént conligàa con la guèrra, la mobilitazión de 96000 lavoradór cinés ciamàa a fa servizzi de drée ai lìnej britànnich e francés al front occidentàl. L’Humphries l’ha trovàa in di archivi di proeuv d’ona malattìa respiratoria che l’hà colpìi la Cina settentrionàl in del november del 1917 e che l'ann adrèe l’è stada considerada di fonzionari de la sanità cinés l’istèss de la "spagnoeula".^[42][43] Eppur, ind on rappórt miss foeura in del 2016 in del Journal of the Chinese Medical Association a se ‘n riscontren minga assèe de proeuv sora la trasmissión in Euròpa del virus èper mèzz di soldàa e di operari cinés; inscambi se marca l’esistenza de proeu sora la circolazión del virus denter in di armàd europèj, giamò di mes e forsi di ann innanz del s’cioppón de la pandemia del 1918.^[44]

Diffusion

Quand che ‘na persòna infètta la sternùda o la tossìss, pussée de mèzz milión de partìcol de vìrus pòden vèss tràd intorna in vesinanza. ^[45] I allògg con gran fòlla e i grand movimént di trupp impegnàa adrée a la primma guèrra mondiál i hànn fàa andàa la pandemìa pussée de prèssa e facilmènt i hànn acelerà la trasmissión e la mudazión del vìrus. On quajvun l’hà fàa l’ipòtesi che el sistèma immunitari di soldàa el fudèss assosènn indebolìi de la cattiva nutrizión, del stress di combattimént e de la pagura di attàcch chìmich, e inscì lor sarìssen stàa molto sucettìbil a la malattìa. ^[46]

On alter fattór anmò a livèll globál che l’hà favorì el propagàss de la pandemìa a l’è stàa l’aumént di viàgg. I sistèma modèrni di traspòrt hànn fàaa pussée fàcil per i soldà, i marinár e i sémpliz viaggiadór civìl de sostàss in del mond e spand la malattìa annavojànd.^[47]

In di Stat Unii, la malattìa l’è stada osservada per la primma vòlta in del genár del 1918 ind la contea de Haskell (Kansas), e l’hà ruzàa el médegh locál, el Loring Miner, a avisà l'U.S. Public Health Service. El 4 de marz de 1918, el coeugh Albert Gitchell el s’è ammalàa a Fort Riley, ona struttura militàr americana indoe che a quèj temp là i trupp statunitènsi destinàa a combàtt ind la Primma guèrra mondiál éren 'drée a esercitàss; el Gitchell l’è stàa la primma vìttima registrada de l’influenza. ^[33][48] De lì adrée, 522 òmen del camp hinn stàa contagiàa.^[49] Innanz del 11 de marz del 1918 el vìrus l’aveva raggùnt el rión Queens de New York.^[50][51] L’adozión mancada de misùr de prevenzión tra marz e april l’è stada poeu criticada de bon.^[7]

In del l’agóst del 1918, on scèpp pussée infettìv l’è comparìi in del stèss temp a a Brest (in Francia), a Freetown (in Sièrra Leon) e in di Stat Unii, a Boston. L'influenza spagnoeula la s’è spantegada anca travèrs l’Irlanda, menada lilinscì de soldàa irlandés che tornàven indrée del front. I potènz de l’intesa i hànn vorùu ciamàlla "influenza spagnoeula", soratùtt perché la pandemìa l’hà ricevùu pussée de attenzión de la stampa domà dòpo de 'vègh raggiònt la Spagna de november del 1918: ona nazión minga tirada denter in del conflìtt e che gh’èra nò la censura de guèrra. ^[52]

Stòria de la scopèrta e ricostruzion del virus

La gravità unega de la pandemia conossuda come Spagnoeula l’hà sconcertàa i ricercadór per decènn e l’hà fa levà su divèrsi dománd. Di generazión de scienziàa e espèrt de sanità pubblica hinn stàa lassàa domà cont i proeuv epidemiològich de la letalità del vìrus. Giamò in del 1951 el Johan Hultin, giovin microbiòlogh svedés, studént d'ona universitàa del Iowa, el gh’aveva provà, senza riessìgh, a recavà di campión originàj del vìrus in di mòrt de ona missión in Alaska, seppellìi in del permafrost. Domà 46 ann adrée, ind ona nuova spedizión a sò spés in del paesìn Brevig (72 mòrt de Spagnoeula in su 80 abitanti), l’Hultin l’è riessìi a portà indrée di campión de tessùu di polmón mantegnùu del permafrost, del quàl el grùpp del Taubenberger e ‘l Reid l’hà isolàa el materiàl genètich del virus. ^[53]

I autór de la ricerca hànn indicàa come autór insèma a lor anca l’Hultin, el ricercadór svedés ostinàa o oramài anzián.

In del 2005 el Tumpey, del CDC, l’è riessì a ricostruì el virus de la Spagnoeula, faséndoll su de noeuv.^[1]

I tìpich dàa epidemiològich (tass de mortalità, letalità, attacch, eccèss de mortalità) relativ a la pandemia inscì ciamada "spagnoeula" hinn de vari ann on oggètt de vertenza scientifica e ‘l par ch'a se pòden minga calcolà di cìfer curàa de la mortalità e la letalità de l’influenza spagnoeula.^[54][55]

Variabilità e incertèzz

La pandemìa la s’è è spanduda in di ann quand che i istrumént de raccòlta di dàa per i càlcol epidemiològich e de statistica médega éren de sòlit minga tròpp fidàbil, e minga sicùr quant a la cura e la solidità.

• El scèpp de vìrus che l’hà originàa l’influenza spagnoeula domà l’è stàa reconossùu ona desèna de ann adrée (1933)^[56].
• A gh’è el sospètt che tanti mòrt sìen stàa caosàa de di cur minga adàtt, o adrittura che manàven l'effètt contrari; in particolàr on studi del 2009 l’hà conclùs che on nùmer significatìv de mòrt el pòda vèss stàa caosàa. almén infra i divèrsi resón, de l’edèma polmonar indòtt del velenàss con l’aspirina^[57].
• Per via de la primma guèrra mondial e di sò conseguénz sòcio-econòmich, per di grand settór de la popolazión i aspettatìv de vita s’éren sbassàd de bon. ^[58][59].
• L'orìgin e la durada de la pandemiì a hinn minga sicùr; inveci tanti studi filogenetich reconóssen che l’orìgin di influénz fatàj al front de guèrra la sia collogada di mes o di ann prima del 1918 ^[54][60] e i precursór probàbil del virus de l’influenza sìen del 1915; la pandemìa, che la s’è sviluppada a ondàd vuna adrée a l’altra la par che la sìa andada innànz fin al 1920 ^[61].
• Se fa l’ipòtesi che l’alt tass de letalità minga usuál correlàa con l’età de la fassa di 20-40 ann, in di ondàd del 1918-19, el sia stàa determinàa del divèrs vèss suscettìbil a segonda de l’esposizión de fioeu ai epidemìj de virus de prima, soratùtt quèj caosàa de on virus H3N8 che l’è stàa in gir del 1889 al 1900, inveci l’esposizión a di precedént influénz sub-tìpich H1 la podarìss stada bòna de ridù el tass de letalità d’ona quàj popolazión.
• I pennicillìnn i éren stàa nananmò desquattàd e la mortalità per i malattìj respiratori (polmoniti e tisi) per via de fattór divèrsi de la spagnoeula la podeva vèss nò distinta de quèlla che l’era conseguenza de l’influenza in deperlée.^[62][63].

Stimm de la mortalità e del numer complessiv de mòrt

El nùmer complessìv de mòrt che pòden vèss atribuìi a la Spagnoeula l’è stàa stimàa de tanti studi, tanti di quàj concentràa sora i ondàd del 1918.

Voeuna infra primm stimm l’è stada missa foeura in del 1927 e la concludeva che se trattava de 21,6 milion.^[64] Nel 1991el nùmer l'è stà giustàa a 30 milión (da 24,7 a 39,3 milioni).^[6] Intanta che ‘na quàj ricerca in del 1998 la stimava el nùmer complessìv di mòrt a pressappòcch 20 milión ^[65], cont el eou in considerazión anca i ann fin al 1920, in del 2002 la stima l’è stada menada a 50 milión, sòta l’ipòtesi che la podèss vess anca el doppi.^[8] Di ricérch pussée recént, in del 2018, hànn sbassà de bon sti cifer chì e hànn donca conclùs che la giusta quantità di mòrt caosàa de la spagnoeula la sìa stàda de 17,4 milión.^[66] Cont el toeu in esàmm tucc i ricérch, se ved ‘na variazión infra 15 e 100 milión de mòrt.^[67][68] A considerà anca la stima de la popolazión mondiál di chi ann là, che l’è infra i 1,8 milárd e i 2, el tass de letalità globàl el cambiarìss de bon del 0,75% al 5,6%.

On cèrto conséns l’è stàa trovàa per di stimm de mèzz: circa 50 millión de mòrt cont on tass de mortalità del 2,5%.^{[3][42][52][69][69][70][71][72][73]}

El numer complessìv de contagiàa l’è stimàa de ‘n quàjvun in sui 500 milión de persònn, comportànd on tass de letalità che ‘l varia a segonda di stimm globàj del nùmer de mòrt e de contagiàa, del 2,04%^[74][75] al 10%.^[8]

Casistica de mortalità per paes

Questa pandemia chì l’è stada descrivuda come "l’olocausto médegh pussée grand de la stòria"^[31] in nùmer assolùd, ma non minga in percentuál per via de l’aumént de la popolazión del Noeuvcent rispètt al Trecént, la coppàa pussée de presònn de la pèste negra. A se diss che quèsta influenza chì la gh’abìa fàa foeura pussée de persònn in 24 setimànn putòst che l'AIDS adrée a 24 ann e ind on ann pussée de quèj che la pèste negra en hà fàa foeura adrée a ‘n sècol. On articol del 2016 el dìss che la pèste negra, in del cors del decènn del 1340, l’hà coppàa pussée del 10% de la popolazión mondiál, inscambi la pandemia influenzál del 1918 l’hà coppàa men de la metà de quèlla percentuál chì, degià che in del frattémp la popolazión mondiál l’era passada de 400 milión a quasi du milárd de individùv. ^[76]

La malattìa l’ha caosàa di mòrt in tucc i cantón del mond, ma i dàa del tass de mortalità de la spagnoeula hinn assosènn divèrsi tra 'n paés e l’alter, anca de 40 vòlt. ^{[8][55][77][78]} Second di rappòrt locàj, 17 milión sarìen mòrt domà in India, e rappresénten pressappòch el 5% de la popolazion totál del paés.^[79] El bilànc di vìttim registràa in di distrètt governtìv Britànnich el sarìss stàa de 13,88 milión. Inveci in Giappon, di 23 millión de persònn ch’a hinn stàa infettàa, circa el 43% de la popolazión, 388000 hinn mòrt, cont on tass de mortalità del 0,67%.^[80] In Indonesia se pensa che pu o men on milión e mèzz de persònn sìen mòrt in sui 30 milión di abitant de quèj temp là. ^[81] A Tahiti, el 13% de la popolazión l’è mòrt domà ind on mes. A l’istèssa manera, a Samoa el 22% de la popolazión l’è mòrt in del cors de du mes. La par che in Camerun circa 250000 persònn de 561000 (44,6%) sìen mòrt.Anca in Iran l'impàtt l’è stàa enòrme, ‘doe, segond ona stima, tra 902400 e 2431000 persònn (pari a tra lel 8,0% e ‘l 21,7% de la popolazióne totál) sìen nò scampàd.^[8][82]

In di Stat Unii circa el 28% de 'na popolazión de 103 milión l’è stada infettàa e, de lor, tra i 500000 e i 675000 hinn mòrt^[83], infra i quàj 43000 soldàa mobilitàa per la primma guèrra mondiál.^[32][84] L’impàtt l’è stàa inscì fòrt che l’hà tràa giò de pussée de des agn l’aspettativa de vita media in di Stat Unii. ^[59] In Canada hinn mòrt 50000 persònn de 8158000.^[85] In Brasile hinn mòrt tra 180000 e 300000 persònn, comprés el presidént Francisco de Paula Rodrigues Alves.^[86] In Gran Bretagna i mòrt hinn stàa 250000, in Francia pussée de 400000.^[87] On'epidemia de influenza spantegada in Africa occidentál l’hà coppàa almànch 100000 persònn in Ghana.^[8][88] El Tafari Makonnen (l’Haile Selassie che ‘l vegnarà, l'imperador de l'Etiòpia) l’è stàa vun di primm etiòpich che l’hà ciapàa l’influenza, ma l’è riessì a scampà^[89][90]; eppùr tanti di member de la soa famiglia ghe l’hànn fada nò. I stimm di mòrt succedùu ind la capitál Addis Abeba, vann de 5000 a pussée de 10000. Ind la Somalia britannica on funzionari l’hà stimàa che el 7% de la popolazión originaria l’è mòrt.^[90]

In Noeuva Zelanda la spagnoeula l’hà coppàa 8500 persònn, cont on tass de mortalità del 0,77 %.^[8]

Quèll enòrme nùmer de mòrt chì l’è stàa coasàa d’on tass d’attàcch assosènn alt, che ‘l rivava alca oltra el 50% de la popolazión suscettìbil, e de aseveritàa estrèmma di sintom, che se pensa che qujvùn di quàj che el sìa stàa coasàa de ‘na tempèsta de citochin.^[6] In del 1918 i conoscénz sora i virus éren limitàa e, a l'inviada, l’influenza l’è stada diagnosticada in manera sbagliada come batterica, come la fudèss caosada del bacìll Pfeiffer, incoeu conossùu come Haemophilus influenzae. In del 1918 in America molti sperànz de cura i éren fondàd sora di vaccìn sviluppàa a partì del bacìll Pfeiffer, del quàl molti rappòrt médegh i dìseven che ‘l sarìss andà ben. Giamò del 1919 molti ricercadؚór i aveven notàa sia che 'n quàj sintom l’era nò compatìbil cont ona infezión del bacill Pfeiffer, sia ch’a se riessiva a isolà el bacìll domà ind ona percentuál di mòrt per la spagnoeula piscinina e che la capacità di vaccìn Pfeiffer l’era scarsa. ^[91] Ancasì la vegniva anca assosènn somministrada l’aspirina per di regìmm che adèss se sà che la pò vèss tòssica, anca de 1 gramm a l’ora, 'na quantità bòna de favorì l’edema polonár e la polmonite batterica. ^[57] 'n'osservadór l’hà scrivùu: "Voeuna di complicazión pussée soprendént l’è stada l’emorragia dI mucós, in particolár del nas, del stòmich e del busècch, oltre che el sanguanà di orègg e di emorragij petecchiàj de la pèll",^[92] La pupàrt di mòrt a l'è stada attribuida a la polmonite batterica,^[3][93] on'infezión segondaria opportunistica de spèss associada a l’influenza; eppùr el vìrus l’hà coppàa i malàa anca direttamént, a caosà di enormi emorragìj e l’edema in di polmón. On quàj studi l'hà fàa vedè che el virus l’è stà assosènn letál anca perché el ghe dava l’inviada a ona tempèsta de citochin, che la pò risultà pussée grave in di sistèma immunitari pussée fòrt tipich in di di giovin adùlt.

La malattia, straordinariamént grave, l’hà fàa foeura ind ‘na quàj àrea fin al 20% de quèj che l’hànn ciappada, a differenza del sòlit tass de letalità tìpich di influénz satgionàj, che l’è in sul 0,1%.^[6]

Mortalità per età, sèss e condizion sociaj

I grand disparità infra i tass de mortalità attribuidi a la Spagnoeula rèsten imbarazzànt e hinn stàa oggètt d’on mùcc de studi. La pandemìa, in molti àrej geografegh, l’hà coppàa de sòlit i giovìn madùr. Intra el 1918 e ‘l 1919, el 99% di mòrt per l’influenza pandémica in di Stat Unii l’hà interessàa di persònn sòta 65 ann e in particolár, quasi la metà di vòlt, di gióvin de età compresa intra i 20 e i 40 ann. In del 1920, el tass di mortalità di persònn sòta i 65 ann el risultava sbassàa de ses vòlt e de pressappòch la metà in di persònn sora i 65 agn, ma el 92% di mòrt el capitava comunque in di soggètt de età minora de 65 agn. ^[65][94] Quèst l’è foeura de l’usuál, degià che de nòrma l’influenza la risulta pussée mortál per i individùv pussée débol, compagn di fiolìtt (de età sòta i du agn), di anzián (oltra i 70 agn) e quèj cont el sistèma immunitari ruinàa. In del 1918 i anzián podarìssen avègh profittàa de ‘na protezión parziál ereditada de l’esposizión a la pandemìa de influenza del 1889-1890, conossuda come "influenza russa".^[95]

El modèll propòst adèss per spiegà la curva de mortalità per fass de età (curva a "W") de la pandemìa del 1918 l’è fondada sora l’esposizión aggregada di vari s’cèr de nascita di divèrsi virus pandemich e stagionàj in circolazión innànz de la polmonite. In alter paròll: del 1830 al 1847 el sarìss andà in gir on virus H1N1; intra el 1889 e ‘l 1900, on virus H3N8; del 1900 al 1918, on virus H1N8. Per quèst, la s’cèra de quèj ch’a hinn nassùu dòpo el 1889 la sarìss men protètta, degià che, de fioeu, i sarìssen stà espòst a ‘n vìrus H3N8 (immunità eterosubitica per H3 e N8). Defàtt, l’è in quèlla s’cèra chì che l’è stàa osservàa el màssim de la mortalità in del cors de la pandemìa de influenza polmonár. A sò volta quèj nassùu dòpo el 1900 i gh’avarìssen 'na protezión de mèzz, per via de l’espozión de fioeu al virus H1N8 (immunità omosubtipica per H1 e eterosubtipica per N8). Inscambi, la s’cèra di fioeulètt nassùu dòpo el 1830 la sarìss quèlla pussée proteggiuda contra del vìrus del 1918, per via de l’esposizión de fioeu a ‘n scèpp omosubitipico per H1 e N1, che ‘l corrispónd a la bassa mortalità in del cors de la pandemìa. ^[29] De là di fondamént virològich, che podarìssen spiegà la curva a W e la mortalità stranamént alta intra i giovin madùrs osservada in del cors de la pandemìa de influenza del 1918, pòdom ancamò trovà come giustificazión el movimént di trupp mobilitàd per la guèrra, fàa su de grupp in età de laô, e la soa esposizión a di condizión de nutrimént e salùd precari, ai armi chìmich e al strèss de la guèrra, ch'je hànn fàa diventàa pussée suscettìbel a la malattìa a ai sò complicazión. De sorapù, di camp militár strapién de soldàa, i allògg e i camp de guèrra i hànn favorì anca la trasmissión svèlta de la malattìa denter ind ona cèrta fassa de età e i proeuv de 'na distribuzión W de la mortalità in fonzión de l’età in di paés neutràj compàgn de la spagna hinn scarsi.^{[94][96][97][98][99]}

La credenza spantegada che la pandemìa l’abìa ciappàa tant i ricch e quant i pòver a l’istèssa manera l’è vera domà ma minga del tutt . ^{[100][101][102]} I class pussée pòver i éren pussée fràgil quant ai sò condizión de vita, igene e salùd. On quàj studi l’hà individoàa ‘na correlazión positiva infra el tass de mortalità per la pomonite e la spagnoeula e l’analfabetismo.^[103][104]

Di studi sora el vairà l’impàtt de la spagnoeula per divèrsi razz i hànn fàa vedè per esempi che in di USA la popolazión afro-americana la gh’aveva ‘na morbilitàa pussée bassa, ma ‘n tass de letalità pussée alt rispètt a la popolazión bianca. I resón de la morbilità pussée bassa infra la popolazión negra rèsten pòcch ciàr. I risultàa pòden vorè dì che i afro-americán gh’aveven on ris’c pussée bass de sviluppà la malattia per di fattór ligàa a l’eposizión ma, quand che i se malàven, gh’aveven on ris’c maggiór de morì. ^[105]

La Spagnola l’hà colpìi pussée i òmen che i dònn. In di USA la differenza infra el tass de mortalità per influenza e polmonite (foeura che la polmonite de quèj pènna nassùu) l’era 38 per 100000 in del 1917 e 13 per 100000 in del 1919.^[106][107] Segond el stòrich John M. Barry, quèj pussée danneggiàbil de tutt hinn stàa i dònn gràvid, lu l’hà dìi che segonda conforma ai dàa rilevàa in tredés studi sora i dònn menà in ospedál in del cors de la pandemìa, el tass de mortalità l’era comprés infra el 23% e ‘l 71%.^[108] Di dònn gràvid scampàd al part, pussée de vun quart (26%) l'hà perdùu el fiolìn.^[33]

I divèrsi ondad

On fàa insòlit l’è stàa che l’epidemia la s’è spanduda in divérsi ondàd indipendént di stagión (quant a l'emisfero settentrionál), inveci de sòlit l’influenza epidemica la va in gir d’invèrna.^[109]

Anca se el perìod e ‘l nùmer di ondad de la Spagnoeula hinn minga coerént a livèll globál^[94], a ghe n'è tanti che l’è d’accòrd che la pandemìa, in di USA e in di alter nazión, la gh’abìa avùu trìi ondàd: la primavera del 1918, l’autunn del 1918 e l’invèrna del 1918-1919.^[8][42] A gh’è di autór che consideren anca, ind on quàj paés, ona quarta ondada del 1920-1921.^[8][99]

La seconda ondada de la pandemia del 1918 l’è stada molto pussée letál de la primma. La primma ondada la somejava ai sòlit epidemìj de influenza; quèj pussée fràgil éren quèj giamò malàa o anzián, inveci quèj pussée giovin e quèj che godeven de bòna salùd se riprendéven facilmént. Ma d’agóst quand che l’è comenzada la segonda ondada in Francia, Sièrra Leon e Stat Unii,^[110] el vìrus el s’era trasformà ind ona forma molto pussée letál. ^[111]

La maggiora letalità l’è stada attribuida a la situazión relativa a la primma guèrra mondiál. Ind la vita civìl la scèrna natural la favorìss i scèpp de virus pussée bon: quèj che se màlen de bon rèsten in ca’, e quèj che hinn domà on zicch malàa vann adrée cont i sò vit spantegand inscì ona malattiva men grave. In di trincèj, la scèrna naturàl l’era inversada: i soldàa che avevevn ciappàa ona forma leggera restaven indoe ch'i éren, inveci i malàa de bon vegniven inviàa iper mèzz di tren stracàregh vèrs di ospedàa de campagna anca lor strapién de malàa, de manera de manà in gir el vìrus pussée letál. La segonda ondada l’è comenzada inscì e l’influenza la s’è spategada a la svèlta in tutt el mond. De conseguenza, in del cors di pandemìj modèrmi, i ricercadór médegh ghe fànn attenzión quand che il vìrus el raggiòng di leough con di assembramént sociàj per cercà i scèpp de vìrus pussée letàl. ^[57][58][84]

Decimazion di comunità

Perfinna in di àrei che la mortalità l’è stada bassa, la vita de tucc i dì l’è andada incontra a di gròss difficoltà. In molti città el s’è assistìi a la saradura de tanti negòzzi o el ghe s’è domandàa ai cliént de restà de foeura e comandàa de lilinscì. A gh’è stàa divèrsi casi che i operadór sanitari podeve minga fagh visita ai malàa e ai becchìn per sotterrà i mòrt perché i s’éren malàa anca lor medésim. In molti sit a hinn stàa scavàa di fòss comun per mèzz di màcchin a vapór indoe che i còrp hinn stàa sotteràa senza cassa de mòrt. ^[112]

Divèrsi territòri di ìsol de l’Pacìfich hinn stàa ciappàa de bon. La pandemìa je hà raggiùnt de la Noeuva Zelanda, la quàl l’è andada tròpp adasi a tirà in pee di misùr assée de impedìgh ai bastimént che trasportàven l’influenza de lassà i sò pòrt. De chì, l’influenza l’hà raggiùnt Tonga (e lilinscì l’hà fàa foeura el 8% de la popolazión), Nauru (16%) e Figi (5%, 9000 persone).^[77]

La situazión che l’è succeduda in di Samoa todèsch, incoe el stat indipendènt de Samoa, occupàd de la Noeuva Zelanda in del 1914 l’è stada anmò pussée grave. Chichinscì el 90% de la popolazión l’è stàa infettàa; el 30% di òmen madùr, il 22% di dònn madùr e ‘l 10% di fioelètt a hinn stàa mazzàa. A se stima che in Irlanda l'influenza spagnoeula l’è stada responsàbil del 10% de tucc i mòrt succèss in del 1918.

I tribù american nativ hinn stàa colpìi de bon. Domà in de l’area de Four Corners hinn stàa registràa 3.293 mòrt infra i natìv.^[113] Di comunità intrégh de villàgg hinn descomparìd in Alaska.^[114]

L'analisi di dàa l’ha fàa vedè che 6.520 mòrt hinn stàa registràa ind la contàa de Savannah-Chatham, in Geòrgia (d’ona popolazión de 83252 indivìdov) in del cors del triènni che ‘l va del 1 de gennár al 31 de dicember del 1919. L’influenza l’è stada in particolar specifegada come la càosa de 316 casi de quèsti mòrt chì, che rappresenten el 4,85% de tucc i càos de mòrt in del cors de tutt el perìod. ^[115]

Arej men colpid

In Giappon, in del mes de luj del 1919, 2573636 gh’hinn stàa attribuìi a l’influenza , cont on tass de mortalità stimàa del 0,425%, on nùmer molto bass ripètt a quasi tucc i paés de l’Asia di quàj gh’hèmm disponìbil i daa. El govèrna giaopponés l’hà limitàa de bon i viagg marìttim da e vèrs i ìsol de orìgin de la pandemìa.

In del Pacifich, l'influenza l’è stada manetguda lontada di Samoa American grazie all'intervént del governador John Martin Poyer, che l’hà impòst on blòcch .^[77] Ind la Noeuva Zelanda medésima, 8573 mòrt gh’hinn stàa attribuìi a la pandemìa de influenza del 1918, cont on tass de mortalità del 0,74%.^[116]. La colònia francesa de la Noeuva Caledònia^[117] l’è riessida a provved a temp el rivà de l’influenza grazie a di giust sistèma de quarantèna, de manera de cuntà, a la fin, nissùn mòrt infra i sò abitánt. In Australia quasi 120000 persònn hinn mòrt. ^[118]

A la fin de la pandemìa, la distanta isola de Marajó, arenta a la bocca del Rio di Amazzon, in Brasil, la gh’hà avùu nessun' evidenza de l’epidemìa.^[119] Anca ind l'isola di Sant'Elena hinn stàa registràa nò di mòrt.^[120]

In Italia

In Italia se stima che i vittim sìen stàa almén 600000, cont on'incidenza de circa el 1,5% de la popolazión de quasi 40 milión di abitánt.El primm allarma l’è stàa slanzàa a Sossano (Vicenza) in del settember del 1918, quand che ‘l capitán mèdegh dirigént del servizzi sanitari de segond grupp repárt d’assált l’hà invidà el sìndich a saràa su i scoeul per ona epidemìa sospètta de tifo. La primma interogazion parlamentà l’è stada fada el 3 de ottober del 1918 e l’era sora la diffusión del contàgg infra i allievi de la scoeula di meccànich de Castellammare^[121].

I mòrt de l'Impero austro-ungarich hinn stàa inveci de men; in particolár in Austria l'epidemia l’hà fàa morì 135000 persònn , in Ungheria 115000 e in Bòsnia 10000, e donca on totál de 260000 mòrt in de l'Impero.^[122]

Tèrmin de la pandemia

Anca i dàa sora la fin de la pandemìa hinn minga sicùr. Dopo la letál segonda ondada succeduda in su la fin del 1918, el nùmer de noeuv cas el s’è sbassàa a la svèlta, fin a diventà quasi nagòtt. A Filadelfia, per esempi, gh’hinn stàa 4597 mòrt in la settimana che l’è finida el 16 de ottober, ma giamò el 11 de november l'influenza l’era lì adrée a descomparì de tutta la città. Ona spiegazión de la svèlta decadenza de la mortalità de la malattìa la podarìa vèss che i médegh gh’èren riessì in del migliorà la prevenzión e la cura de la polmonite che la se sviluppava dòpo che i vittim i aveven ciapàa el vìrus; de tucc i manér tucc i ricercadór hinn d’accòrd con quèlla teoria chì.

On'altra ipòtesi a l’è che ‘l virus del 1918 el sia andàa incontra de ‘na mudazion svèlta vèrsa ona forma men letál, che l’è on avvenimént comùn per i vìrus che càosen i malattìj, degià che i òspit di scèpp pussée pericolós tenden a morì.

• Influenza
• Pandemia
• Pandemia de influenza