2 d'agost

Països Catalans

• 1256, Regne de Mallorca: Jaume I escriu una carta als prohòmens e a tota la universitat de la ciutat e de tot lo regne de Malorques per demanar que jurassin com a hereu a Jaume II de Mallorca.^[1]
• 1391, Palma, Mallorca: La població cristiana en saqueja el call.^[2]
• 1439, Barcelona: Es posa la primera pedra del port.^[3]
• 1708, Llotja de Mar de Barcelona: Primera representació d'òpera a Catalunya, en presència de l'Arxiduc Carles d'Àustria.^[4]
• 1881, Barcelona: s'estrenava a Catalunya i Espanya l'òpera Carmen, de Georges Bizet, al Teatre Líric.^[5]
• 1931, Catalunya: s'hi aprova en referèndum l'Estatut de la Generalitat provisional, conegut com l'Estatut de Núria.
• 1944 - Vallmanya, Conflentː Assalt al poble en la Massacre de Vallmanya, en represàlia pel suport al maquis i a la Resistència.^[6]

Resta del món

• 1588, Gravelines, Canal de la Mànega, costa francesa: Batalla de Gravelines. Durant la Guerra angloespanyola de 1585–1604, les forces navals britàniques comandades per Lord Charles Howard i Sir Francis Drake derroten l'armada espanyola (també anomenada, irònicament, Armada Invencible).
• 1798 - Abukir (Egipte): La marina britànica guanya la Batalla del Nil contra les forces de Napoleó Bonaparte en la Campanya napoleònica d'Egipte i Síria.
• 1934 - Berlín: Amb la mort de von Hindenburg, Adolf Hitler assumeix la presidència de la República de Weimar, fusionant els càrrecs de president i canceller.
• 1937 - Estats Units: S'hi aprova una llei que declara la marihuana il·legal.^[7]
• 1943 - camp de concentració de Treblinka: Rebel·lió dels presoners.^[8]
• 1945 - Potsdam (Alemanya): Acaba la Conferència de Potsdam, que decideix la divisió d'Alemanya després de la Segona Guerra Mundial.^[9]
• 1980 - Bolonya, Itàlia: Atemptat de l'Estació de Bolonya per terroristes neo-feixistes.
• 1990 - Kuwait: Invasió de Kuwait per l'Iraq. El Consell de Seguretat de l'ONU condemna l'acció.
• 2002 - Districte de Chitral, Pakistan: El zoòleg Jordi Magraner fou trobat degollat a casa seva.^[10]

Països Catalans

• 1826 - Barcelonaː Àngela Grassi, escriptora del Romanticisme i directora de revistes (m. 1883).^[11]
• 1883 - Mataró: Àngela Bransuela, mare de família que dona nom a un Institut (m. 1965).^[12]
• 1922 - Barcelona: Jordi Sabater Pi, primatòleg català, especialista mundial en etologia (m. 2009).^[13]
• 1926 - Barcelona: Maria Teresa Llorens i Crusat, mestra i compositora catalana (m. 2009).^[14]
• 1950 - Barcelona: Joan Albert Amargós i Altisent, compositor català.^[15]
• 1975 - Barcelona: Íngrid Rubio i Ruiz, actriu catalana.^[16]

Resta del món

• 1612 - Ljouwert: Saskia van Uylenburgh, model neerlandesa, que fou dona i model del pintor Rembrandt van Rijn (m.1642).^[17]
• 1624 - Maastricht, Països Baixos: François de Rougemont, jesuïta, missioner a la Xina (m. 1676).^[18]

• 1834 - Colmar, França: Frédéric Auguste Bartholdi, escultor autor de l'Estàtua de la Llibertat (m. 1904).^[19]
• 1835 - Barnesville (Ohio), Estats Units: Elisha Gray, inventor del telèfon (m. 1901).^[20]
• 1848 - Dechtice: Josephine Amann-Weinlich, pianista, violinista, directora d'orquestra i compositora austríaca, fundadora de la primera orquestra femenina d'Europa (m. 1887).^[21]
• 1891 - Londres (Anglaterra): Arthur Bliss, compositor anglès (m. 1975).^[22]
• 1894 - São Pauloː Bertha Lutz, naturalista, zoòloga, professora i pionera del feminisme a Brasil (m. 1976).^[23]
• 1900 - Danville, Illinois: Helen Morgan, cantant i actriu de teatre i cinema de nacionalitat nord-americana (m. 1941).^[24]
• 1921 - Nova Yorkː Ruth Barcan Marcus, filòsofa i lògica estatunidenca, especialista en lògica modal (m. 2012).^[25]
• 1922 - Lansing, Michigan, Estats Units: Big Nick Nicholas saxofonista i cantant de jazz.
• 1923 - Wiszniew, Polònia: Ximon Peres, polític d'Israel (m. 2016).^[26]
• 1925 - Mercedes, Buenos Aires, Argentina: Jorge Rafael Videla, militar i president de facto de l'Argentina durant l'última dictadura militar.
• 1937 - Berlín, Alemanya: Gundula Janowitz, una de les sopranos líriques més grans de la història moderna.^[27]
• 1937 - Niigata, Japó: Shigeko Kubota, artista informal i autora de vídeos, performances i instal·lacions (m. 2015).^[28]

• 1941:
  • Echternach (Luxemburg): Jules A. Hoffmann, biòleg francès d'origen luxemburguès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2011.^[29]
  • Etterbeek, Brussel·les (Bèlgica): François Weyergans, escriptor i realitzador cinematogràfic belga, membre de l'Acadèmia Francesa i Premi Goncourt 2005.^[30]
• 1942 - Lima, Perú: Isabel Allende, escriptora.^[31]
• 1946 - Tbilissi, llavors Geòrgia: Liana Issakadze, violinista georgiana, directora d'orquestra i musicòloga.^[32]
• 1947 - Madrid: Massiel, nom artístic de María de los Ángeles Santamaría, cantant espanyola.^[33]
• 1955 - Sent Pardol de la Ribiera, Dordonya, França: Anne Lacaton, arquitecta francesa.^[34]
• 1976 - Schmalkalden, Alemanya Occidentalː Kati Wilhelm, esquiadora de fons i biatleta alemanya cinc cops campiona del món.^[35]

Països Catalans

• 1218 - Ramon de Palafolls, bisbe de Girona.
• 1849 - Torelló, Osona: Onofre Jaume Novellas i Alavau, matemàtic i astrònom català (n. 1787).^[36]
• 1897 - Sant Boi de Llobregat: María Angustias Giménez Vera, religiosa cofundadora de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús.
• 1911 - Badalona: Pere Renom i Riera, escriptor i polític català (n. 1850).^[37]
• 1917 - Barcelona: Eduard Calvet i Pintó, empresari i polític català (n. 1875).^[38]
• 1980 - Ciutat de Mèxic: Maria Dolors Bargalló i Serra, política catalana (n. 1902).^[39]
• 2005 - Mataró: Renata Tarragó Fàbregas, guitarrista i professora de música catalana (n. 1927).^[40]
• 2006 - Arles, Vallespir: Max Havart, compositor de sardanes.^[41]

Resta del món

• 429 aC: Pèricles.
• 1222, Tolosa de Llenguadoc, Comtat de Tolosaː Ramon VI, comte de Tolosa i Melguelh i marquès de Provença.
• 1589, Saint-Cloud, França: Enric III de França, rei de Polònia (1573-1574) i rei de França (1574-1589), l'últim de la dinastia Valois (n. 1551).
• 1890, Niça: Louise-Victorine Ackermann, poetessa francesa (n. 1813).^[42]
• 1921, Nàpols: Enrico Caruso, cantant italià d'òpera (n. 1873).
• 1922, Illa del Cap Bretó, Canadà: Alexander Graham Bell, nord-americà d'origen escocès inventor del telèfon (n. 1847).^[43]
• 1923, Califòrnia (EUA): Warren G. Harding, 29è president dels Estats Units (n. 1865).^[9]
• 1934, Neudeck, Prússia Oriental: Paul von Hindenburg, militar alemany i President de la República de Weimar.
• 1947, Hèlsinki: Ida Moberg, compositora i directora d'orquestra finlandesa (n. 1859).^[44]
• 1958, Berlín Orientalː Josefa Úriz Pi, mestra, pedagoga i activista política navarresa (n. 1883).^[45]
• 1962, Tenterden, Kentː Clare 'Tony' Atwood, pintora britànica (n. 1866).^{[cal citació]}
• 1968, Sant Sebastià: Melitón Manzanas, cap de la Brigada Político-Social al País Basc és assassinat per ETA.
• 1973:
  • Corbola, prop de Rovigo, Vèneto: Rosetta Pampanini, soprano italiana.^[46]
  • Asolo, província de Treviso, Vèneto, Itàlia: Gian Francesco Malipiero, compositor italià (n. 1882).^[47]
• 1976
  • Los Angeles, Califòrnia (EUA): Fritz Lang, director de cine nord-americà d'origen austríac.
  • Colinas de Trasmonte, Espanya: Cecilia, cantautora espanyola (n. 1948).^[48]
• 1978, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Carlos Chávez, compositor mexicà (n. 1899).^[49]
• 1984, Bernal, Província de Buenos Aires, Argentina: Quirino Cristiani, caricaturista i director d'animació argentí, pioner en el seu camp.
• 2002, Nepi, Laci (Itàlia)ː Magda László, soprano especialista en òperes del segle xx (n. 1912).^[50]
• 2016, Damanhur, Egipte: Ahmed Hassan Zewail, químic nord-americà d'origen egipci, Premi Nobel de Química de l'any 1999 (n. 1946).^[51]

Santoral

^[52]

Església Catòlica

^[53]

• Mare de Déu dels Àngels;
• Maria de la Porciúncula.
• Sants i beats al Martirologi romà (2011):
  • Cèntola i Elena de Valdelateja, màrtirs (s. I);
  • Rutili, màrtir a l'Àfrica (212);
  • Papa Esteve I (257);
  • Eusebi de Vercelli, bisbe màrtir (371);
  • Màxim de Pàdua, bisbe (s. III-IV);
  • Serè de Marsella, bisbe (601);
  • Betari de Chartres, bisbe (ca. 623);
  • Pere d'Osma, bisbe (1109);
  • Pierre-Julien Eymard, prevere i fundador de la Congregació del Santíssim Sagrament i de les Serventes del Santíssim Sagrament (1868).
  • Beata Joana d'Aza, mare de Sant Domènec de Guzmán (segle xiii);
  • Beat Ceferino Giménez Malla, màrtir (1936);
  • Beat Felipe Munárriz Azcona,
  • Beats Juan Díaz Nosti, Leoncio Pérez Ramos, preveres màrtirs (1936);
  • Beats Francisco Calvo Burillo i Francisco Tomás Serer, preveres màrtirs (1936).
• Sants no inclosos al Martirologi:
  • Teòdota, Evodi, Hermògenes i Cal·lixta de Nicea, màrtirs (304);
  • Auspici d'Apt, bisbe màrtir;
  • Gaudenci de Coira, màrtir;
  • Etheldritha de Crowland, reclosa (834);
  • Plegmund de Canterbury, arquebisbe (914);
  • Basili de Moscou, foll en Crist (1552);
  • trasllat de les relíquies d'Albà de Verulam;
  • Caterina de Vadstena, celebrat a Suècia:
• Beats no inclosos al Martirologi:
  • Gundecar d'Eichstätt, bisbe (1075);
  • Federico Campisani, eremita (1335);
  • Thomas Hales, monjo a Dover, màrtir (1295);
  • August Czartoryski, príncep i religiós (1893), a l'orde salesià
• Venerables:
  • Guillem de Rieval, monjo (1145);
  • Giustino Maria Russolillo, sacerdot i fundador (1955).
• Serventa de Déu María Angustias Giménez Vera, cofundadora de la congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús.

Església Armènia (14 hrotits)

Elies, profeta.

Església Copta (26 abib

• : Josep de Natzaret, pare de Jesús;
  • Timoteu d'Alexandria, patriarca (385)

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 15 d'agost del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 20 de juliol del calendari julià.

• Sant Aaron, sacerdot, germà de Moisès;
• Sant Elies, profeta;
• Flavià II d'Antioquia, patriarca (518);
• Elies I de Jerusalem, patriarca (518);
• Abraham de Galitx (1375);
• Lleonci i Sabas de Stromin (1392);
• Atanasij Fylypovyč, abat màrtir (1648);
• Valentine Amfiteatrov, prevere (1908);
• Konstantin, Nikolai, preveres màrtirs (1918);
• Ornalskij, prevere, i Juvenal, diaca (1919);
• Lídia, Alexis i Kiril, soldats màrtirs (1928);
• Aleksandr, Jirji, Ivan, Sergei, Fiodor, Tihon, Kosmas, Eufimios i Piotr, preveres màrtirs (1930);
• Alexis Medvedkov, prevere (1934);
• Alexei, prevere màrtir (1938);
• Elies Fondaminskij (1942),
• Dmitri Klepinine, prevere (1944),
• Georg Skobtsov (1944),
• Maria Skobtsova, monja (1945).

Església Ortodoxa Georgiana

• Salomé de Geòrgia, màrtir (segle xiii);
• Ilias Txavtxavadze, màrtirs (1907).

Esglésies luteranes

• Christoph Friedrich Blumhardt, rector (1919).