23 de maig

Països Catalans

• 1808 - València: s'hi esdevé una revolta contra l'ocupació francesa (guerra del Francès).
• 1896: la Direcció General de Correus i Telègrafs prohibeix parlar en català per telèfon.^[1] Una setmana més tard es revocà l'ordre.^[2]
• 1843, Tortosa: Inauguració oficial del Camp Municipal de Tortosa.^[3]
• 1981, Barcelona: es produeix l'assalt al Banco Central que s'allargà més de 37 hores al centre de la ciutat.
• 2016, Vila de Gràcia: El desallotjament del Banc Expropiat acaba amb enfrontaments entre manifestants i Mossos d'Esquadra.

Resta del món

• 844 - Emirat de Còrdova: Batalla de Clavijo. Enfrontament llegendari entre les tropes de Ramir I d'Astúries i les de Abd al-Rahman II, amb victòria final cristiana.^[4]
• 1200 - Port-Mort (Regne de França): Casament entre el príncep Lluís i Blanca de Castella.^[5]
• 1618 - Praga: protestants txecs defenestren funcionaris imperials de la ciutat, en el que es considera l'inici de la Guerra dels Trenta Anys.^[6]
• 1706 - Ramillies (Brabant Való, Bèlgica): l'exèrcit aliat venç als francesos a la Batalla de Ramillies, després de la qual aquest ocuparà Flandes durant la Guerra de Successió Espanyola.^[7]
• 1752 - Buenos Aires (l'Argentina): s'enfonsa la major part de la catedral.^[8]
• 1945 - Harvard University (EUA): la Harvard University forma un comitè ad hoc per a investigar les activitats homosexuals al centre; dues setmanes després, n'expulsen alguns estudiants.
• 1949 - Alemanya: es promulga la Llei fonamental per a la República Federal d'Alemanya, que estableix la República Federal d'Alemanya.
• 1992 - Carini, Sicília: és assassinat en un atemptat de la màfia el jutge Giovanni Falcone.

Països Catalans

• 1843 - Girona: Joaquim Vayreda i Vila, pintor català (m. 1894).^[9]
• 1905 - Banyeres del Penedèsː Josep Cañas i Cañas, escultor i dibuixant (m. 2001).^[10]
• 1923 - Barcelona: Alícia de Larrocha, pianista catalana (m. 2009).^[11]
• 1924 - Barcelona: Rosalia Guilleumas i Brosa, bibliotecària, filòloga i directora de l'Escola de Bibliologia, de la Biblioteca de Catalunya, del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.^[12]
• 1925:
  • Tàrrega: Lluís Trepat i Padró, pintor català (m. 2022).
  • Palma: Josep Maria Llompart de la Peña, poeta, assagista, activista cultural, crític literari, editor i traductor mallorquí (m. 1993).^[13]
• 1930 - Mollet del Vallès: Jordi Solé i Tura, advocat, polític català (m. 2009).^[14]
• 1948 - Terrassa: Àngels Poch i Comas, actriu catalana.^[15]
• 1962 - L'Alguerː Franca Masu, cantant sarda que encapçala el ressorgiment de la cançó catalana a l'Alguer.^[16]
• 1974 - Figueresː Mónica Naranjo, cantant catalana.^[17]

Resta del món

• 1707 - Uppsala, Suècia: Carl von Linné, científic suec “pare” de la sistemàtica (m. 1778).^[18]
• 1741 - Motta di Livenza (Itàlia): Andrea Luchesi, organista i compositor (m. 1801).^[19]
• 1794 - Praga: Ignaz Moscheles, pianista i compositor txec (m. 1870).^[20]
• 1810 - Cambridge, Massachusettsː Margaret Fuller, filòsofa i periodista estatunidenca, activista pels drets de les dones (m. 1850).^[21]
• 1834 - Lupión, Jaénː Amalia Ramírez, cantant espanyola (m. 1918).^{[cal citació]}
• 1866 - Villeneuve-l'Etang, Alts del Senaː Ellen Ridgway, jugadora de golf i filantropa estatunidenca (m. 1934).^[22]
• 1891 - Växjö, Suècia: Pär Lagerkvist, escriptor suec, Premi Nobel de Literatura 1951 (m. 1974).^[23]
• 1892:
  • Stuttgartː Benita Koch-Otte, teixidora, dissenyadora i artista tèxtil alemanya, alumna de la Bauhaus (m. 1976).^[24]
  • Bilbao: Rafael Moreno Aranzadi, Pichichi, futbolista basc (m. 1922).
• 1908 -
  • Madison, Wisconsin (EUA): John Bardeen, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1956 i de 1972 (m. 1991).^[25]
  • París: Hélène Boucher –Léno–, coneguda aviadora francesa pionera (m. 1934).^[26]
• 1910 - Nova York: Artie Shaw, clarinetista de jazz i director d'orquestra (m. 2004).^[27]
• 1925 - Montclair, Nova Jersey (EUA): Joshua Lederberg, microbiòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1958 (m. 2008).^[28]
• 1928:
  • Shelford, Cambridge, Regne Unit: Nigel Davenport, actor de teatre, cinema i televisió.
  • Maysville (Kentucky), EUA: Rosemary Clooney, cantant i actriu estatunidenca (m. 2002).^[29]
• 1930 - Belgrad: Aleksandar Matanović, Jugador d'escacs serbi (m. 2023).
• 1950 - Derry: Martin McGuinness, polític irlandès, viceministre principal d'Irlanda del Nord i comandant de l'Exèrcit Republicà Irlandès (m. 2017).
• 1953 - Butare, Ruanda: Agathe Uwilingiyimana, política ruandesa, primera cap de govern femenina de Ruanda.^[30]
• 1964 - Istanbul: Ali İsmet Öztürk, pilot turc d'acrobàcia aèria.
• 1973 - Xangai: Pauline Chan Bo-Lin, actriu de cinema.
• 1987 - Brooksville: Bray Wyatt, lluitador estatunidenc (m. 2023).

Països Catalans

• 1423 - Peníscola: Benet XIII (Papa Luna), cardenal i papa en l'obediència d'Avinyó (n. 1394).^[31]
• 1984 - Madrid: Selica Pérez Carpio, mezzosoprano valenciana dedicada a la sarsuela (n. 1900).^[32]
• 1997 - Palmaː Remígia Caubet, escultora figurativa mallorquina (n. 1919).^[33]
• 2004 - Barcelona: Ramon Margalef, ecòleg català (n. 1919).^[34]
• 2014 - Barcelona: Miquel Caminal i Badia, politòleg català (n. 1952).^[35]
• 2016 - Ibi: Álvaro de Tibi, mestre d'escola i pilotari valencià (n. 1973).^[36]

Resta del món

• 779 - Chang'an (Xina): Emperador Daizong de Tang (xinès: 唐代宗), va ser el vuitè emperador de la Dinastia Tang i va regnar entre el 762 i el 779. El seu regnat va estar especialment marcat pel creixement del poder dels eunucs dins la Cort (n. 727).^[37]
• 1627 - Còrdova: Luis de Góngora y Argote, poeta i dramaturg del Segle d'Or espanyol.^[38]
• 1776 - Parísː Julie de Lespinasse, escriptora i amfitriona d'un saló promotor del moviment enciclopedista.^[39]
• 1842 - Madrid (Espanya): José de Espronceda i Delgado, escriptor del Romanticisme espanyol, alhora que diputat progressista (n. 1808).^[40]
• 1876 - Eslovàquia: Janko Kráľ poeta romàntic eslovac de la generació de Ľudovít Štúr.
• 1886 - Berlín (Alemanya): Leopold von Ranke, historiador alemany, un dels més importants historiadors del segle xix i considerat comunament com el pare de la historiografia científica (n. 1795).^[41]
• 1905 - Melrose: Mary Livermore, infermera, periodista, sufragista i reformista nord-americana (n. 1820).^[42]
• 1906 - Skien, Noruega: Henrik Ibsen, dramaturg noruec (n. 1828).^[43]
• 1917 - Alger, Colònia algeriana de França: Ranavalona III, darrera reina de Madagascar (n. 1861).^[44]
• 1918 - Oscar de Lagoanère compositor i director d'orquestra francès del Romanticisme.
• 1921 - Madrid, Espanya: Fernando Primo de Rivera i Sobremonte, va ser un militar i polític espanyol.
• 1937 - Richford, Nova York (EUA): John D. Rockefeller, empresari i filantrop estatunidenc. Fundador de la Standard Oil Company, que dominà durant anys la indústria del petroli, fou un dels primers grans empresaris estatunidencs (n. 1839).^[41]
• 1945 - Lüneburg (Alemanya): Heinrich Himmler, polític de l'Alemanya Nazi i cap dels SS. (n. 1900).^[45]
• 1961 - Sydney, Austràliaː Adela Pankhurst, militant política sufragista (n. 1885).^[46]
• 1981 - l'Havana, Cubaː Laura Allende Gossens, política xilena (n. 1911).^[47]
• 1992 - Carini, Sicília: Giovanni Falcone, jutge italià (n. 1939).^[48]
• 2009 - Hamilton, Nova Zelanda: Margaret Ann Chapman, limnòloga, primera dona a dirigir una expedició científica a l'Antàrtida.^[49]
• 2011 - Zúric, Suïssa: Elisabeth Eidenbenz, filantropa suïssa, creadora de la Maternitat d'Elna (n. 1913).^[50]
• 2013 - Niça, França: Georges Moustaki, cantautor.^[51]
• 2015 - Nova Jersey, Estats Units: John Forbes Nash, matemàtic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1994 (n. 1928).^[52]
• 2017 - Suïssa: Roger Moore, actor britànic, conegut per interpretar dos herois d'acció britànics, Simon Templar i James Bond. (n. 1927)

Església Catòlica

• Sants al Martirologi romà (2011): Desideri de Langres, bisbe; Siagri de Niça, bisbe; Miquel de Sinnada, bisbe.
• Sants Desideri de Viena i Basili de Braga, bisbes.
• Servent de Déu Girolamo Savonarola
• Ramon Folc de Cardona, venerats a l'Orde de la Mercè

Església Ortodoxa

Se celebren els corresponents al 5 de juny del calendari gregorià. Corresponen als sants del 10 de maig del calendari julià litúrgic:

• Sant Simó el Zelota, apòstol i santa Taís d'Alexandria.

Església Copta

• 15 Baixans: sant Simó el Zelota.

Església Episcopal dels Estats Units

• Nicolau Copèrnic i Johannes Kepler, astrònoms.