Abdulrazak Gurnah
Abdulrazak Gurnah (Ciutat de Zanzíbar, 20 de desembre de 1948)[1][2] és un novel·lista tanzà en llengua anglesa, resident al Regne Unit. Les seves novel·les més famoses són Paradís (1994) i A la vora del mar (2001).[3]
  | |
| Nom original | (en) Abdulrazak Gurnah (sw) Abdulrazak Gurnah (ar) عبد الرزاق سالم قرنح |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 20 desembre 1948 (75 anys) Ciutat de Zanzíbar (Tanzània) |
| Jutge del premi Booker | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Kent - Philosophiæ doctor Universitat de Londres |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura postcolonial, activitat literària i edició |
| Ocupació | novel·lista, editor col·laborador, prosista, professor d'universitat, escriptor |
| Activitat | 1987 – |
| Ocupador | Universitat Bayero de Kano (1980–1982) Universitat de Kent |
| Membre de | Reial Societat de Literatura (2006–) |
| Gènere | Prosa |
| Representat per | RCW Literary Agency |
| Participà en | |
| 2014 | Étonnants voyageurs |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
 | |
Li van atorgar el premi Nobel de Literatura l'any 2021 «pel compromís i l'explicació compassiva dels efectes del colonialisme i el destí dels refugiats en la intersecció entre cultures i continents».[4][5]
Orígens i carrera
Nascut a l'illa de Zanzíbar, de la costa de l'Àfrica de l'est, Gurnah va traslladar-se al Regne Unit com a estudiant l'any 1968.[1]
Del 1980 al 1982, Gurnah va fer classes a la Bayero University, a Kano, Nigèria. Després va traslladar-se la Universitat de Kent, on es va doctorar l'any 1982 i on és professor i director d'estudis de llicenciatura del departament de llengua anglesa. El seu interès acadèmic principal és la literatura postcolonial i els discursos associats al colonialisme, especialment pel que fa a l'Àfrica, el Carib i l'Índia.
Obra
Novel·les
- Memory of Departure (1987)
- Pilgrims Way (1988)
- Dottie (1990)
- Paradise (1994)
- Admiring Silence (1996)
- By the Sea (2001). A la vora de la mar. Traducció de Carles Andreu Saburit, Barcelona: La Magrana, 2022.[6]
- Desertion (2005)
- The Last Gift (2011)
- Gravel Heart (2017)
- Afterlives (2020). La vida, després. Traducció de Ricard Gil Giner, Barcelona: La Magrana, 2022.
Històries curtes
- My Mother Lived on a Farm in Africa (2006)
Referències
Enllaços externs
- «Abdulrazak Gurnah» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
- Perfil, base de dades de l'Àfrica contemporània.