Kuwait

Kuwait[12] (n'árabe: الكويت), oficialmente Estáu de Kuwait (n'árabe: الكويت) ye un país d'Oriente Mediu. Asitiáu na fastera septentrional de la Península Arábiga, nel estremu del golfu Pérsicu, llenda al norte y al oeste con Iraq y al sur con Arabia Saudita[13]. Amás, comparte frontera marítima con Irán. La costa de Kuwait tien una estensión aprosimao de 500 km[14]. La mayoría de la so población vive na aglomeración urbana formada pola capital, Ciudá de Kuwait[15], y la so área metropolitana. El país tien una población de 4,45 millones d'habitantes; namái 1,45 millones son ciudadanos kuwaitíes, mentantu que los otros trés millones son ciudadanos de casi una centena de países.

Kuwait
دولة الكويت
estáu soberanu
bandera de Kuwaitescudu de Kuwait
Himnu nacionalAl-Nasheed Al-Watani
Alministración
Nome oficialKoweït (fr)
دَولَةُ الكُوَيت (ar)
CapitalCiudá de Kuwait
Forma de gobiernuMonarquía constitucional
Emir de KuwaitMishal Al-Ahmad Al-Jaber Al-Sabah (es) Traducir (dende 16 avientu 2023)
Primer Ministru de KuwaitSabah Al-Khalid Al-Sabah
Llingües oficialesárabe
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes29°10′00″N 47°36′00″E / 29.16667°N 47.6°E / 29.16667; 47.6
Superficie17818 km²
% aguainsignificante
Llenda conIraq, Iraq, Zona neutral saudí-kuwaití (es) Traducir, Arabia Saudita y Irán
Puntu más altuMutla (es) Traducir
Puntu más baxuGolfu Pérsicu
Demografía
Población4 600 000 hab. (2019)
Densidá258,17 hab/km²
Xentiliciukuwaitianu (masculín singular)
kuwaitiana (femenín singular)
Esperanza de vida74,694 años
IDH0,831 (2021)
Tasa de fertilidá2,105 (2014)
Economía
Monedadinar kuwaitianu
PIB nominal136 797 422 274 $ (2021)
Bancu centralBanco Central de Kuwait (es) Traducir
Más información
Dominiu d'Internet.kw
Códigu telefónicu+965
Códigu ISO414 / KWT / KW
Estaya horariaUTC+03:00 y Asia/Kuwait (en) Traducir
e.gov.kw
Cambiar los datos en Wikidata

Históricamente, la mayoría del actual territoriu kuwaití formaba parte de l'antigua Mesopotamia[16][17]. Primero del descubrimientu de petroleu nel so subsuelu, Kuwait yá yera un puertu comercial nel qu'intercambiábense productos de Mesopotamia, Persia ya India. El petroleu foi descubiertu, en cantidaes comercialmente aprovechables, en 1938, y 1946 foi'l primer añu nel que'l país esportó petroleu[18][19]. De magar, y hasta 1982, el país foi sometíu a un procesu de modernización a gran escala aprovechando'l beneficiu de la esportación petrolífera. Na década de 1980, dempués del crac bursátil del so mercáu de valores, el país esperimentó un periodu d'inestabilidá xeopolítica ya crisis económica. En 1990, dempués de disputes con Iraq rellacionaes cola producción de petroleu, Kuwait foi invadíu, y dempués incorporáu al estáu dirixíu por Saddam Husein como una de les gobernaciones iraquines[20]. La ocupación finó'l 26 de febreru de 1991, dempués d'una intervención militar llevada a cabo por una coalición liderada por Estaos Xuníos y formada por dellos otros países.

La organización política del estáu ye la d'emiratu. L'emir ye'l xefe del estáu; pertenez a la dinastía Al Sabah, que ye la que domina'l sistema políticu del país. La relixón oficial del estáu ye l'Islam, y más concretamente la escuela malikí del Islam suní. Kuwait ye un país en desarrollu con una economía d'altos ingresos, respaldaos poles sextes reserves de petroleu mayores del mundu. La so cultura popular (teatru, radio, música y telenoveles) tien influencia rexonal, y espórtase a los países del Golfu de la so contorna[21].

Kuwai tien el mayor Índiz de Desarrollu Humanu de tol mundu árabe[22][23]. Ye miembru fundador del Conseyu de cooperación pa los Estaos Árabes del Golfu, y forma parte tamién de les Naciones Xuníes, la Lliga Árabe, la Organización de Países Esportadores de Petroleu y la Organización pa la Cooperación Islámica. En xunetu de 2022 el fíu del emir foi nombráu primer ministru pa sustituyir nel cargu al primer ministru interín Sheikh Sabah al-Khalid, que taba perenfrentáu al parllamentu por cuenta d'una reforma fiscal.Historia

Xeografía

División alministrativa

El territoriu kuwaitianu ta dividíu en 6 gobernaciones (muhafazat, en singular muhafazah):

  • Al Ahmadi
  • Al Farwaniyah
  • Al Asimah
  • Al Jahra
  • Hawalli
  • Mubarak Al-Kabeer

Economía

Referencies

Enllaces esternos


Países d'Asia
Afganistán | Arabia Saudita | Armenia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Brunéi | Bután | Camboya | China | Corea del Norte | Corea del Sur | Emiratos Árabes Xuníos | Filipines | India | Indonesia | Iraq | Irán | Israel | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Laos | El Líbanu | Malasia | Maldives | Mongolia | Myanmar | Nepal | Omán | Paquistán | Qatar | Rusia | Singapur | Siria | Sri Lanka | Tailandia | Taxiquistán | Timor Oriental | Turkmenistán | Uzbequistán | Vietnam | Xapón | Xeorxa | Xordania | Yeme
Organización pa la Cooperación Islámica
Afganistán | Albania | Arabia Saudita | Arxelia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Benín | Brunéi | Burkina Fasu | Camerún | Chad | Comores | Costa de Marfil | El Líbanu | Emiratos Árabes Xuníos | Exiptu | Gabón | Gambia | Guinea | Guinea-Bisáu | Guyana | Indonesia | Irán | Iraq | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Libia | Malasia | Maldives | Malí | Marruecos | Mauritania | Mozambique | Níxer | Nixeria | Omán | Paquistán | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Lleona | Siria | Somalia | Sudán | Surinam | Taxiquistán | Togu | Tunicia | Turkmenistán | Turquía | Uganda | Uzbequistán | Xibuti | Xordania | Yeme

Países observadores: Bosnia y Herzegovina | República Centroafricana | Rusia | Tailandia | República Turca de Xipre del Norte

Organización de Países Esportadores de Petroleu (OPEP)
Arabia Saudita | Arxelia | Emiratos Árabes Xuníos | Gabón | Indonesia | Irán | Iraq | Kuwait | Libia | Nixeria | Qatar | Venezuela