Timor Oriental
Timor Oriental[10], oficialmente República Democrática de Timor Oriental (en portugués: República Democrática de Timor-Leste; en tetum: Republika Demokrátika Timor Lorosa'e) ye un país del sureste d'Asia que ocupa la mitá oriental de la islla de Timor y delles islles de la redolada, como Atauro y Jaco. Tamién inlúise nel territoriu nacional de Timor-Leste l'area d'Oecusse (Oecussi-Ambeno), un pequeñu enclave en Timor Occidental (Indonesia).
Timor Oriental | |||||
---|---|---|---|---|---|
país | |||||
| |||||
Himnu nacional | Pátria (es) | ||||
Alministración | |||||
Nome oficial | Timor-Leste (pt) Timor-Leste (tet) République démocratique du Timor oriental (fr) | ||||
Capital | Dili (dende 10 ochobre 1769) | ||||
Forma de gobiernu | Sistema semipresidencialista República estáu unitariu | ||||
Presidente de Timor Oriental (es) | José Ramos-Horta (dende 20 mayu 2022) | ||||
Primer ministru de Timor Oriental | Xanana Gusmão (dende 2023) | ||||
Llingües oficiales | portugués Idioma tetun | ||||
División | ver
| ||||
Rellaciones diplomátiques | |||||
Miembru de | ver
| ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 8°58′00″S 125°45′00″E / 8.96667°S 125.75°E | ||||
Superficie | 14918.72 km² | ||||
Llenda con | Indonesia, Asociación de Naciones del Sureste Asiáticu y Australia | ||||
Puntu más altu | Tatamailau (es) | ||||
Puntu más baxu | Mar de Timor | ||||
Demografía | |||||
Población | 1 296 311 hab. (2017) | ||||
Densidá | 86,89 hab/km² | ||||
Xentiliciu | timorés (masculín singular) timoresa (femenín singular) | ||||
Esperanza de vida | 68,881 años | ||||
IDH | 0,607 (2021) | ||||
Tasa de fertilidá | 5,1 (2014) | ||||
Economía | |||||
Moneda | dólar de los Estaos Xuníos y centavo de dólar de Timor Oriental (es) | ||||
PIB nominal | 3 621 222 400 $ (2021) | ||||
Bancu central | Bancu Central de Timor Oriental | ||||
Más información | |||||
Dominiu d'Internet | .tl | ||||
Códigu telefónicu | +670 | ||||
Códigu ISO | 626 / TLS y TMP / TL y TP | ||||
Estaya horaria | UTC+09:00 y Asia/Dili (es) | ||||
timor-leste.gov.tl y timor-leste.gov.tl… | |||||
Historia
El so territoriu foi coloniázu por Portugal nel sieglu XVI, polo que foi conocíu como Timor portugués pente siglos. En 1975, el país foi invadíu por Indonesia, que lu caltuviere embaxo la so alministración hasta 1999. Acordies con un procesu de autodeterminación encamentáu pola ONX esi añu, Indonesia foi amenorgando el so control sobro'l país, qu'algamó definitivamente la independencia el 20 de mayu de 2002. Xunto a Filipines, Timor Oriental ye el únicu país asiáticu con mayoría católica.
Política
Xeografía
Economía
Cultura
Referencies
Enllaces esternos
- Wikimedia Commons acueye conteníu multimedia sobre Timor Oriental .
- Governo Timor Leste - Páxina oficial del Gobiernu
- Institutu de Timor Oriental pala reconstrucción, el estudiu y l'análisis (La'o Hamutuk)
- Turismu Timor-Leste
- Mision Permanente de Timor-Leste para las Naciones Unidas
Países d'Asia | ||
Afganistán | Arabia Saudita | Armenia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Brunéi | Bután | Camboya | China | Corea del Norte | Corea del Sur | Emiratos Árabes Xuníos | Filipines | India | Indonesia | Iraq | Irán | Israel | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Laos | El Líbanu | Malasia | Maldives | Mongolia | Myanmar | Nepal | Omán | Paquistán | Qatar | Rusia | Singapur | Siria | Sri Lanka | Tailandia | Taxiquistán | Timor Oriental | Turkmenistán | Uzbequistán | Vietnam | Xapón | Xeorxa | Xordania | Yeme |