3 d'octubre

Països Catalans

• 1531 - Un estol de corsaris otomans, capitanejats per Sinan Reis, ataquen la vila de Santanyí, a Mallorca, i capturen 52 santanyiners.
• 1867 - Barcelona (el Barcelonès): s'inaugura el Teatre Romea, amb el drama La rosa blanca, obra de Serafí Pitarra.^{[cal citació]}
• 1934 - Fou fundat el Club de Futbol Parets.
• 1987 - Gandia (la Safor): es bat el rècord de precipitació màxima en 24 hores a la població, de 720 mm.
• 1998 - Cerdanyola del Vallès: Obre al públic el Museu d'Història de Cerdanyola-Ca n'Ortadó.^[1]
• 2015 - Barcelona: tanca la llibreria Negra y Criminal, especialitzada en novel·la negra i literatura policíaca.^[2]
• 2017 - Catalunya: aturada de país com a resposta a l'acció policial durant el referèndum de l'1 d'octubre. També es van produir manifestacions multitudinàries arreu del Principat.^[3]

Resta del món

• 1714 - Madrid: S'aprova oficialment la constitució de la Real Academia Española mitjançant una reial cèdula del rei Felip V d'Espanya.^[4]
• 1789 - Estats Units: George Washington proclama el primer Dia d'acció de gràcies.^[5]
• 1932 - Iraq: es declara la independència de Regne Unit i s'adhereix a la Societat de Nacions.^[6]
• 1961 - Baixa Saxònia i Hamburg signen el Pacte de Cuxhaven.^[7]
• 1981 - Presó de Maze, Belfast, Irlanda del Nord: Després de 7 mesos de vagues de fam dels presos de l'IRA Provisional i l'INLA, en la qual 10 d'ells van morir (inclòs el membre del parlament Bobby Sands), es posa fi a la vaga de fam en la que els presos lluitaven per les cinc demandes i per ser considerats presoners de guerra i no criminals comuns. Aquesta segona vaga de fam va ser el punt culminant a la primera vaga de fam, realitzada el 1980, que havia estat, alhora, un pas més de la protesta de la manta iniciada l'any 1976 i la protesta de la brutícia iniciada el 1978.^[8]
• 1990 - La República Democràtica Alemanya s'incorpora a la República Federal Alemanya produint-se així la reunificació alemanya.^[9]
• 2005 - Mediterrani i nord d'Àfrica: té lloc un eclipsi anular de Sol al matí, visible a Espanya, Algèria, Tunísia, Líbia, Sudan, Etiòpia, Kenya.^[10]
• 2005 - Madrid, Espanya: El President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach Pascual lliura al Congrés dels Diputats (Madrid) el Projecte de Llei de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya Arxivat 2005-12-21 a Wayback Machine..
• 2015 - Afganistan: un atac aeri dels Estats Units contra un hospital de Metges Sense Fronteres a Kunduz mata accidentalment a 22 cooperants i pacients.^[11]
• 2016 - Colòmbia rebutja l'acord de pau amb la guerrilla i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia en un referèndum, que es va celebrar ahir, amb 50.2%.^[12]

Cinema i televisió

El 1982, la cadena de televisió japonesa MBS emeté el primer capítol de la sèrie d'anime Chōjikū Yōsai Makurosu.^[13]

Països Catalans

• 1868 - Cambrils, Baix Camp: Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, cardenal català (m. 1943).^[14]
• 1910 - Sabadell, Vallès Occidental: Miquel Crusafont i Pairó, paleontòleg (m. 1983)^[15]
• 1918 - Berga, Berguedà: Marcel·lí Massana i Bancells, guerriller antifranquista (m. 1981).^[16]
• 1921 - Barcelona: Albert Closas i Lluró, actor català (m. 1994).^[17]
• 1928 - Figueres: Carme Guasch i Darné, poetessa i escriptora catalana (m. 1998).^[18]
• 1958 - Torredembarra, el Tarragonès: Josep Bargalló i Valls, polític, crític literari, escriptor.
• 1975 - Barcelona: Assumpció Laïlla i Jou, psicopedagoga, infermera i política catalana.^[19]

Resta del món

• 1648 - París, França: Élisabeth Chéron, pintora, poeta, escriptora i traductora francesa (m. 1711).^[20]
• 1790 - Turkeytown, territori Cherokee: John Ross o Tsan-Usdi, cacic principal de la nació Cherokee (m. 1866).^[21]
• 1804 - Lió, França: Allan Kardec, professor francès, conegut com el sistematitzador de l'espiritisme (m. 1869).^[22]
• 1846 - Stavanger, Noruega: Oskar Emil Schiøtz, físic i geòleg.
• 1858 - Vigevano, Piemont: Eleonora Duse, cèlebre actriu de teatre italiana (m. 1924).^[23]
• 1867 -
  • Bewdley, Worcestershire, Anglaterra: Stanley Baldwin, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1923-1924) (m. 1947).^[24]
  • Fontenay-aux-Roses, França: Pierre Bonnard, pintor francès (m. 1947).^[25]
• 1897 - París (França): Louis Aragon, poeta i novel·lista francès (m. 1982).^[26]
• 1889 - Hamburg (Alemanya): Carl von Ossietzky, periodista, Premi Nobel de la Pau de 1935 (m. 1938).^[27]
• 1891 - Milà, Regne d'Itàlia: Félix Scolati compositor, director d'orquestra i folklorista italià instal·lat a l'Argentina.
• 1898 - Los Angeles, Califòrnia (Estats Units): Leo McCarey director de cinema i guionista estatunidenc (m. 1969).^[28]
• 1900 - Asheville, Carolina del Nord, EEUU: Thomas Wolfe, un dels principals novel·listes estatunidencs de principis del segle xx (m. 1938).^[29]
• 1904 - Busan - (Corea): Charles J. Pedersen, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1987 (m. 1989).^[30]
• 1916 - Ferrolː Ángeles Alvariño, oceanògrafa i zoòloga gallega, precusora en la recerca oceanogràfica mundial (m. 2005).^[31]
• 1919 - Murfreesboro, Tennessee (EUA): James McGill Buchanan economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de 1986 (m. 2013).^[32]
• 1920 - Owston Ferry, Lincolnshire, Anglaterra: Philippa Foot, filòsofa britànica (m. 2010).^[33]  
• 1925 - West Point, Nova York, EEUU: Gore Vidal, escriptor estatunidenc (m. 2012).^[34]
• 1927 -
  • Cooperstown, Nova York, Estats Units: Nancy Dupree, directora del Centre de l'Afganistan a la Universitat de Kabul a Afganistan.
  • Illa de Baffin, Canadà: Kenojuak Ashevak, artista inuit, pionera de l'art inuit modern (m. 2013).^[35][36]
• 1928 - Copenhaguen, Dinamarca: Erik Bruhn, ballarí, coreògraf, mestre de ballet i director de companyia danès (m. 1986).^[37]
• 1931 - Nkana, Rhodèsia del Nordː Denise Scott Brown, arquitecta i urbanista molt influent en el segle xx.^[38]
• 1936 - Nova York (USA): Steve Reich, compositor estatunidenc.^[39]
• 1938 - Albert Lea, Minnesota, EEUU: Eddie Cochran, músic de rock estatunidenc (m. 1960).^[40]
• 1940 - Danbury, Connecticut, (Estats Units): Alan Peckolick és un dissenyador gràfic i fotògraf nord-americà.
• 1947 -
  • Brooklyn, Nova York, EEUU: Fred DeLuca, empresari i multimilionari nord-americà, cofundador de la cadena de restaurants de menjar ràpid Subway (m. 2015).^[41]
  • Pinedale, Wyoming, EEUU: John Perry Barlow, poeta, assagista i activista polític estatunidenc (m. 2018).^[42]
• 1951 - Patersonː Kathryn Dwyer Sullivan, geòloga nord-americana i astronauta de la NASA.^[43]
• 1954 - Brooklyn, Nova York, EEUU: Al Sharpton, ministre, polític i activista dels drets civils.^[44]
• 1965 - Porto Alegre: Adriana Calcanhotto, cantant i compositora brasilera.^[45]
• 1969 - Fullerton, Califòrnia (EUA): Gwen Stefani, cantant, compositora, dissenyadora i actriu ocasional estatunidenca, membre de No Doubt.^[46]
• 1973 -
  • Hamilton (Bermudes): Lena Headey, actriu britànica.^[47]
  • Guelph, Ontario, Canadà: Neve Campbell, actriu canadenca.^[48]
• 1979 - Josh Klinghoffer, músic multiinstrumentista, productor i membre dels Red Hot Chili Peppers.
• 1981 -
  • Malmö, Suècia: Zlatan Ibrahimović, futbolista suec.
  • Rabat, Marroc: Leïla Slimani, escriptora marroquina en francès, Premi Goncourt 2016.^[49]
• 1982 - Madrid: El Juli, torero espanyol.
• 1984 - Waco, Texas: Ashlee Simpson, cantant i actriu estatunidenca.^[50]
• 1987 - Cayey, Puerto Rico: Zuleyka Rivera, model i actriu porto-riquenya, Miss Univers 2006.^[51]
• 1988 - Göteborg, Suècia: Alicia Amanda Vikander, actriu. Guanyadora d'un Óscar com a millor actriu de repartiment l'any 2015.

Països Catalans

• 1791 - Barcelonaː Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru, la Virreina, que donà nom a dos palaus de Barcelona.^[52]
• 1913 - Barcelona, Barcelonès: Josep Falp i Plana metge i escriptor català, fundador la Lliga Vegetariana de Catalunya (n. 1873).^[53]
• 1981 - Barcelona: Concepció Panadès i Juanengo, soprano catalana (n. 1908).^[54]
• 2008 - Barcelona: Joan Carrera i Planas, clergue catòlic català, bisbe auxiliar de Barcelona (n. 1930).^[55]
• 2013 - Madrid: Ángeles Santos Torroella, pintora surrealista catalana (n. 1911).^[56]
• 2022 - València: Antoni Ferrer i Perales, poeta valencià (n. 1943).^[57]

Resta del món

• 1226 - Assís, Úmbria (Itàlia): Francesc d'Assís, sant italià que va fundar l'orde franciscà (n. 1182).^[58]
• 1513 - Nuremberg (Sacre Imperi): Anton Koberger, impressor alemany.
• 1568 - Palau d'Aranjuez: Isabel de Valois, reina de Castella i Catalunya-Aragó (n. 1545).^[59]
• 1667 - Granada (Corona de Castella): Alonso Cano, pintor, escultor i arquitecte de Granada (n. 1601).^[60]
• 1696 - Hangzhou (Xina): Prospero Intorcetta, jesuïta italià, missioner a la Xina (n. 1625).^[61]
• 1896 - Walthamstow (Regne Unit): William Morris, dissenyador gràfic i impressor (n. 1834).^[62]
• 1912 - Londres: Guido Papini, violinista i compositor italià (n. 1847).^[63]
• 1921 - Manila, Filipinesː María Roësset Mosquera, pintora hispanoportuguesa (n. 1882).^[64]
• 1929 - Berlín (Alemanya): Gustav Stresemann, polític alemany, Premi Nobel de la Pau de 1926 (n. 1878).^[65]
• 1931 - Copenhaguen: Dinamarca: Carl Nielsen, compositor danès (n. 1865).^[66]
• 1945 - Châtillon-sur-Seine, França: Joseph Darnand, militar i polític francès (n. 1897).^[67]
• 1967:
  • Londres (Regne Unit): Malcolm Sargent, director d'orquestra i músic britànic (n. 1895).^[68]
  • Nova York (Estats Units): Woody Guthrie, cantautor de folk nord-americà (n. 1912).^[69]
• 2004 - Beverly Hills, Califòrnia (Estats Units): Janet Leigh, actriu estatunidenca (n. 1927).^[70]
• 2018 - Rexburg, Idaho (Estats Units): Leon Max Lederman, físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1988 (n. 1922).
• 2010 - Oxford, Anglaterra: Philippa Foot, filòsofa britànica (n. 1920).^[33]
• 2017 -
  • Berlín, Alemanya: Jalal Talabani, un polític i advocat kurd de l'Iraq (n. 1933).^[71]
  • Alexandria, Virginiaː Isabella Karle, físicoquímica, cristal·lògrafa i investigadora nord-americana (n. 1921). ^[72]
• 2021 - L'Havana, Cuba: Marta Rojas, periodista i escriptora (n. 1928).^[73]

• Santoral: sants Francesc de Borja (a Espanya; en altres llocs, el 30 de setembre); Dionís Areopagita, bisbe; Gerard de Brogne, abat; beat Bartomeu Conill, abat de Poblet (a l'orde cistercenc).
• Gaecheonjeol, festa de Corea.