Hassan Rouhani
Hassan Rouhani (persa: حسن روحانی), nascut Hassan Fereydoun[1][2] (Sorkheh, 12 de novembre de 1948), és un polític iranià, setè President de l'Iran des 2013[3][4][5] a 2021. També és advocat,[6] acadèmic, exdiplomàtic i clergue islàmic. Ha estat membre de l'Assemblea d'Experts de l'Iran des de 1999,[7] del Consell de Discerniment des de 1991,[8] i del Consell Suprem de Seguretat Nacional des de 1989.[9][10]
Rouhani va ser vicepresident de la quarta i cinquena legislatura de l'Assemblea Consultiva Islàmica, i secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional de 1989 a 2005.[9] En aquest últim càrrec, va ser el màxim negociador del país amb el G3 europeu, el Regne Unit, França i Alemanya, per la tecnologia nuclear de l'Iran. També ha servit com a clergue xiïta ijtihad,[11][12] i com a negociador de comerç econòmic.[13][14]:138 El 2013 va designar a l'exministre d'Indústries Eshaq Jahangiri com el seu primer vicepresident.[15]
El 7 de maig de 2013 Rouhani es va inscriure a les eleccions presidencials que es va celebrar el 14 de juny de 2013.[16] Va prometre que prepararia un "carta de drets civils", restauraria l'economia i milloraria les relacions amb els països occidentals.[17][18] Rouhani és descrit sovint com un moderat. Va ser escollit president de l'Iran el 15 de juny en derrotar l'alcalde de Teheran Mohammad Bagher Ghalibaf i altres quatre candidats.[19][20][21] Va prendre possessió del càrrec el 3 d'agost de 2013.[22] El 2013 la revista estatunidenca Time el va citar en la seva llista de les 100 persones més influents del món. En política interna, ha fomentat la llibertat personal i el lliure accés a la informació, ha nomenat dones com a portaveus pel ministeri d'Exteriors, i ha estat descrit com un centrista i reformista que ha millorat les relacions diplomàtiques de l'Iran amb altres països intercanviant cartes conciliatòries.[23][24][25] Rouhani va guanyar la reelecció en les eleccions de 2017 amb 23.549.616 vots (57,1%). Es va convertir en el segon president de l'Iran, després de Muhammad Khatami, en guanyar unes eleccions estant en el càrrec i augmentant el nombre de vots.
Durant el seu govern es va signar pel G-5+1 (Estats Units d'Amèrica, França, Regne Unit, Xina, Rússia i Alemanya) i l'Iran el 14 de juliol del 2015 l'Acord nuclear iranià on s'acorda la derogació de les sancions internacionals de caràcter econòmic cap a Iran sota la condició de tenir un programa nuclear exclusivament pacífic,[26] i una sèrie de protestes van sorgir el 28 de desembre de 2017 iniciades per milers de persones que van sortir als carrers a tot Iran, incloent a Mashad, la segona ciutat més poblada. A Teheran, la capital, les protestes van agrupar centenars de persones. També hi va haver protestes a Nixapur, Kerman, Kermanxah, Raixt, Isfahan, Bandar Abbas, entre moltes d'altres.[27] Aquestes són les majors protestes a l'Iran des de les protestes presidencials iranianes de 2009.[28]
Referències
Enllaços externs
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hassan Rouhani |
- Lloc web oficial presidencial (anglès)
- Lloc web oficial personal Arxivat 2013-06-08 a Wayback Machine. (persa)