Cantons de Suïssa
A Suïssa, els cantons constitueixen l'ens polític i administratiu sobre el qual es construeix l'estat nacional: de fet, l'anomenada Confederació Helvètica, de caràcter fortament federal, no va adoptar la seua condició actual fins a 1848, data fins a la qual cada un dels cantons llavors existents (des de llavors hi ha hagut modificacions menors en el seu nombre i en la seua configuració) posseïa les seues pròpies fronteres, el seu exèrcit i la seua moneda i, a pesar de formar part, en el pla teòric, del Sacre Imperi, gaudien en la pràctica d'una independència virtualment il·limitada des de la victòria suïssa sobre l'emperador Maximilià I en 1499. L'estructura i les característiques dels cantons suïssos són molt variades, amb extensions entre els 37 i els 7.105 km², i poblacions entre els aproximadament catorze mil habitants del menys populós als més d'un milió dos-cents mil habitants de Zuric.
Tota competència no atribuïda expressament per la Constitució Suïssa a la Confederació pertany als cantons, que al seu torn decideixen quines competències assignen als seus municipis, la qual cosa dona lloc a una gran heterogeneïtat en el grau d'autonomia i nivell de competències municipals. Dos dels cantons encara mantenen la democràcia directa, mentre en la resta la voluntat popular s'expressa a les urnes.
Llista de cantons suïssos
Hi ha 26 cantons a Suïssa.
Notes:
- el 31 de desembre de 2001, Estadístiques nacionals,
- Seu del govern i del parlament cantonal, la seu de l'autoritat judicial és Trogen.
Les abreviatures de dues lletres s'utilitzen molt sovint per referir-se als cantons suïssos. Per exemple, les matrícules dels vehicles o el codi ISO 3166-2 amb el prefix "CH-", (per exemple: CH-SZ per al cantó de Schwyz).
Evolució
Els tres primers cantons:
- 1291 - Uri, Schwyz, Unterwalden (partit en dos semicantons: Obwalden i Nidwalden).
La confederació dels 8 :
- 1335 - Lucerna
- 1351 - Zuric
- 1352 - Zug, Glaris (ciutats independents conquerides pels cantons originals)
- 1353 - Berna
La confederació dels 13 :
- 1484 - Friburg, Solothurn
- 1501 - Basilea (separat en Basilea-Ciutat i Basilea-Camp), Schaffhausen
- 1513 - Cantó d'Appenzell (Separat en Appenzell Ausser-Rhoden i Appenzell Inner-Rhoden, per motius religiosos, protestant el primer i catòlic el segon, 1597)
La república helvètica (nominalment sobirana però controlada per la França napoleònica:)
- 1803 - Sankt-Gallen, Argòvia, Turgòvia, Ticino (format per les possessions italianòfones de diversos cantons germanòfons, conquerides al s. XVI), Vaud
Suïssa:
Noms en altres llengües
Abrev. | Francès | Italià | Alemany | Romanx | Català | Esperanto¹ |
---|---|---|---|---|---|---|
AG | Argovie | Argovia | Aargau | Argovia | Argòvia | Argovio |
AI | Appenzell Rhodes-Intérieures | Appenzello Interno | Appenzell Innerhoden | Appenzell dadens | Appenzell Inner-Rhoden | Appenzell Innerrhoden |
AR | Appenzell Rhodes-Extérieures | Appenzello Esterno | Appenzell Ausserrhoden | Appenzell dador | Appenzell Ausser-Rhoden | Appenzell Ausserrhoden |
BS | Bâle-Ville | Basilea Città | Basel-Stadt | Basilea-Citad | Basilea-Ciutat | Bazelo-Urbo |
BL | Bâle-Campagne | Basilea Campagna | Basel-Landschaft | Basilea-Champagna | Basilea-Camp | Bazelo-Kamparo |
BE | Berne | Berna | Bern | Berna | Berna | Berno |
FR | Fribourg | Friburgo (o Friborgo) | Freiburg (o Fribourg) | Friburg | Friburg | Friburgo |
GE | Genève | Ginevra | Genf | Genevra | Ginebra | Ĝenevo |
GL | Glaris | Glarona | Glarus | Glaruna | Glarus | |
GR | Grisons | Grigioni | Graubünden | Grischun | Grisons | Grizono |
JU | Jura | Giura | Jura | Giura | Jura | |
LU | Lucerne | Lucerna | Luzern | Lucerna | Lucerna | Lucerno |
NE | Neuchâtel | Neuchâtel (o Neocastello) | Neuenburg | Neuchâtel | Neuchâtel | Neuchâtel |
NW | Nidwald | Nidvaldo | Nidwalden | Sutsilvania | Nidwalden | Nidwalden |
OW | Obwald | Obvaldo | Obwalden | Sursilvania | Obwalden | Obwalden |
SH | Schaffhouse | Sciaffusa | Schaffhausen | Schaffusa | Schaffhausen | Ŝafhaŭzo |
SZ | Schwyz (o Schwytz) | Svitto | Schwyz | Sviz | Schwyz | Schwyz |
SO | Soleure | Soletta | Solothurn | Soloturn | Solothurn | |
SG | Saint-Gall | San Gallo | St. Gallen | Son Gagl | Sankt Gallen | |
TG | Thurgovie | Turgovia | Thurgau | Turgovia | Turgòvia | |
TI | Tessin | Ticino | Tessin | Tessin | Ticino | Tiĉino |
UR | Uri | Uri | Uri | Uri | Uri | |
VS | Valais | Vallese | Wallis | Vallais | Valais | Valezo |
VD | Vaud | Vaud | Waadt | Vad | Vaud | Vaud |
ZG | Zoug | Zugo | Zug | Zug | Zug | |
ZH | Zurich | Zurigo | Zürich | Turitg | Zúric | Zuriko |
Notes: ¹S'utilitza una versió distinta de l'alemany.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cantons de Suïssa |