Selecció de futbol d'Anglaterra

La selecció de futbol d'Anglaterra representa a Anglaterra a les competicions internacionals de futbol. És controlada per la Federació Anglesa de Futbol.^[1][2]

Selecció de futbol d'Anglaterra

Àlies	The Three Lions (Els tres lleons)
Associació	Associació Anglesa de Futbol
Confederació	UEFA
Seleccionador	Gareth Southgate
Capità	Harry Kane
Més participacions	Peter Shilton (125)
Màxim golejador	Wayne Rooney (50)
Estadi	Wembley Stadium
Codi FIFA	ENG
Classificació FIFA	6
Millor clas. FIFA	4 (Desembre 1997 / Setembre 2006)
Pitjor clas. FIFA	27 (Febrer 1996)
Primera equipació Segona equipació
Primer partit
Escòcia 0–0 Anglaterra   (Partick, Escòcia; 30 de novembre de 1872)
Major victòria
Irlanda del Nord 0-13 Anglaterra   (Belfast, Irlanda del Nord; 18 de febrer de 1882)
Major derrota
Hongria 7–1 Anglaterra   (Budapest, Hongria; 23 de maig de 1954)
Copa del Món
Participacions	14 (Primera el 1950)
Millor resultat	Campions (1966)
Eurocopa
Participacions	8 (Primera el 1968)
Millor resultat	3r lloc (1968), semifinals (1996)

Jugà el seu primer partit a Glasgow, a l'estadi de Hamilton Cresent, Partick el 1872 contra la selecció escocesa. El resultat final fou empat a 0. Durant prop de 40 anys, Anglaterra només jugà partits contra les altres seleccions britàniques, Escòcia, Gal·les i Irlanda.^[3] Els primers partits contra seleccions de l'Europa continental foren el 1908 dins d'una gira per l'Europa Central que l'enfrontà i derrotà a Àustria, Hongria i Bohèmia. La primera derrota enfront d'un equip de fora de les illes Britàniques no arribà fins al 1929, a Madrid contra Espanya (4-3).

Tot i que la FA s'adherí a la FIFA el 1905, les relacions entre els dos organismes durant la primera meitat de segle xx foren tenses. Les nacions britàniques abandonaren el màxim organisme mundial l'any 1928. Això provocà que Anglaterra no prengués part a les tres primeres edicions de la Copa del Món de Futbol, tot i ser, possiblement el millor conjunt del moment. L'any 1946 s'hi uní de nou. La primera derrota a casa contra un equip no britànic fou contra la República d'Irlanda el 1949 a Liverpool per 0 a 2. Però la derrota més dura la patí l'any següent, durant la disputa de la Copa del Món de Futbol 1950 amb la derrota per 1 a 0 davant dels Estats Units. Tres anys més tard fou derrotada per primer cop a casa per una selecció que no era de les illes. Fou el 25 de novembre de 1953 a Wembley contra la potent Hongria de Sándor Kocsis i Ferenc Puskás. Hongria vencé per 3 a 6. En el partit de tornada, Hongria derrotà de nou a Budapest als anglesos per 7 a 1. El domini anglès del futbol mundial era definitivament esvaït.^[4]

La tragèdia de Múnic de 1968, on l'avió del Manchester United patí un accident on moriren grans jugadors com Roger Byrne, David Pegg, Tommy Taylor o Duncan Edwards estroncà un gran conjunt que estava cridat a fer coses importants. No fou fins a quasi deu anys després, quan de la mà de Bobby Charlton, un dels pocs supervivents del desastre, que Anglaterra aconseguí la seva major victòria internacional. Fou a la Copa del Món de 1966, disputada a casa seva, on acabà en primera posició. Des d'aleshores, tot i confeccionar bons equips, i assolir classificacions dignes en grans competicions, mai ha tornat a guanyar un gran títol mundial o europeu amb la selecció.