Llista de guardonats amb el Premi Nobel de la Pau

article de llista de Wikimedia

El Premi Nobel de la Pau és lliurat anualment pel Comitè Nobel Noruec «a la persona que ha fet el millor treball o la major quantitat de contribucions per a la fraternitat entre les nacions, la supressió o reducció d'exèrcits així com la participació i promoció de congressos de pau l'any immediatament anterior».[2] Resulta destacable afegir que és un dels cinc Premis Nobel especificats al testament d'Alfred Nobel (1895; la seva mort va ocórrer a l'any següent), i lliurats per aportacions excel·lents fetes en els camps de la química, física, literatura, pau i fisiologia o medicina.[3] Tal com assenyala el testament, el premi és administrat pel Comitè Nobel Noruec i lliurat per un comitè de cinc persones que són escollides pel Parlament Noruec.[4] El primer Premi Nobel de la pau es va lliurar el 1901 a Frédéric Passy i Jean Henri Dunant. Cada beneficiari rep una medalla, un diploma i un premi monetari el valor del qual varia amb el pas del temps.[5] Aquell any, Passy i Dunant van compartir un guardó de 150.782 corones sueques, el qual equivaldria a 7.731.004 corones sueques el desembre de 2008. En comparació, el mateix any Martti Ahtisaari, de Finlàndia, va rebre el premi junt amb una condecoració de 10.000.000 corones sueques (una mica més d'1 milió d'euros).[6] El Premi de la Pau és presentat cada any a Oslo, en presència del rei, específicament el 10 de desembre, data en la qual es commemora l'aniversari de la mort del Nobel. Aquest és l'únic Premi Nobel que no és lliurat a Estocolm.[7]

La publicació errònia de 1888 d'un obituari prematur d'Alfred Nobel per un diari francès, que el condemnava per haver inventat la dinamita, va poder haver estat la raó principal per la qual Nobel va decidir deixar un millor llegat després de la seva mort.[1]

Així mateix, el Premi Nobel de la Pau és considerat el més controvertit dels Premis Nobel; moltes de les seves seleccions han estat fortament criticades.[8][9] Mahatma Gandhi mai va guanyar el premi, malgrat haver estat nomenat fins i tot en cinc ocasions diferents. Després del seu assassinat el 1948, el comitè va considerar guardonar-lo de manera pòstuma, tanmateix al final va determinar retenir el guardó d'aquell any amb l'explicació que «no hi havia cap candidat viu que fos adequat».[10] El 1961, Dag Hammarskjöld, que va morir després de la seva nominació i diversos mesos abans de l'anunci, es va convertir en l'únic receptor en haver estat reconegut postmortem; arran aquest fet, es van modificar els estatuts per evitar qualsevol premi pòstum futur.[11] El 1973, Lê Ðức Thọ va declinar el Premi Nobel de la Pau, a causa que «ell no estava en una posició per acceptar el guardó, citant la situació al Vietnam com la seva raó primordial.»[12] D'altra banda, Linus Pauling, 1962, és a la data l'única persona en haver estat guardonada amb dos Premis Nobel individuals; prèviament, havia rebut el Premi Nobel de Química el 1954.[12] Al seu torn, el Comitè Internacional de la Creu Roja ha obtingut el premi en tres ocasions (1917, 1944 i 1963), mentre que l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats ha guanyat la distinció en dos (1954 i 1981).[12] Un total de vint dones han estat reconegudes amb l'esmentada condecoració, més que en qualsevol altre Premi Nobel.[13] Fins al 2011, el guardó de la Pau ha estat lliurat a 101 persones i a 20 organitzacions. D'altra banda, hi ha hagut un total de 19 anys en els quals el Premi no ha estat lliurat, superant la quantitat de vegades que qualsevol altre premi de la mateixa organització.

Guanyadors

Guardonats per país

En la següent llista es calcula el nombre de guardonats atorgant un punt per guanyador i país i mig punt si té doble nacionalitat.

AnyGuardonatsEstatMotivació
1901 Frédéric Passy FrançaEconomista i polític. Fundador de la Unió Interparlamentària i organitzador del primer Congrés Mundial per la Pau.
Jean Henri Dunant  SuïssaPer ser el seu rol en la creació del Comitè Internacional de la Creu Roja[11][17]
1902 Élie Ducommun  SuïssaSecretari honorari, Oficina Internacional per la Pau[18]
Charles Albert Gobat  SuïssaSecretari general, Unió Interparlamentària; secretari honorari, Oficina Internacional de la Pau[18]
1903 William Randal Cremer Regne UnitMembre, Parlament Britànic; secretari, Lliga Internacional d'Arbitratge[19]
1904 Institut De Dret Internacional BèlgicaPels seus esforços com un cos no oficial amb tal de formular els principis generals de la ciència de la llei internacional[11][20]
1905 Bertha Von Suttner Àustria-hongriaPresident honorari de l'Oficina Internacional per la Pau; autora de Lay Down Your Arms[21]
1906 Theodore Roosevelt Estats UnitsPer la seva reeixida tasca de mediació per finalitzar la guerra russojaponesa i el seu interès en l'arbitratge, havent-li proporcionat al Tribunal d'Arbitratge de la Haia el seu primer cas[11][22]
1907 Ernesto Teodoro Moneta ItàliaEl president de la Lliga Llombarda per la Pau,[23] era el treballador per la pau més prominent a Itàlia[24]
Louis Renault FrançaEl professor de la Llei Internacional,[23] era el delegat permanent de França en el Tribunal de la Haia[24]
1908 Klas Pontus Arnoldson SuèciaFundador de la Societat Sueca per la Pau i l'Arbitratge[25]
Fredrik Bajer DinamarcaPel seu treball en la Unió Interparlamentària a l'ésser el primer president de l'Oficina Internacional per la Pau[11][25]
1909 Auguste Beernaert BèlgicaEx-primer ministre; membre, Parlament Federal de Bèlgica; membre de la Cort Permanent d'Arbitratge[26]
Paul d'Estournelles FrançaMembre, Parlament francès (Sénateur); fundador i president del grup parlamentari francès d'arbitratge voluntari; fundador, comitè de defensa dels interessos nacionals i de conciliació internacional[26]
1910 Oficina Internacional per la Pau  SuïssaFundada el 1891[27]
1911 Tobias Michael Carel Asser Països BaixosIniciador de la Conferència de la Haia de Dret Internacional Privat, ministre del gabinet; advocat[28]
Alfred Hermann Fried ÀustriaPeriodista; fundador de Die Friedenswarte[28]
1912 Elihu Root Estats UnitsEx-secretari d'Estat; creador de diversos tractats d'arbitratge[29]
1913 Henri La Fontaine BèlgicaMembre, Parlament de Bèlgica (Sénateur); president, Oficina Internacional per la pau[30]
1914No es va lliurar
1915
1916
1917 Comitè Internacional de la Creu Roja  Suïssa[31]
1918No es va lliurar
1919 Woodrow Wilson Estats UnitsPresident dels Estats Units d'Amèrica; fundador de la Societat de Nacions[32]
1920 Léon Victor Auguste Bourgeois FrançaEx-secretari d'Estat; President, Parlament francès (Sénat); President, consell de la Societat de Nacions[33]
1921 Hjalmar Branting SuèciaPrimer Ministre de Suècia; delegat suec, consell de la Societat de Nacions[34]
Christian Lous Lange NoruegaSecretari general de la Unió Interparlamentària[34]
1922 Fridtjof Nansen NoruegaCientífic; explorador; delegat noruec, Societat de Nacions; creador del Passaport Nansen[35]
1923No es va lliurar
1924
1925 Austen Chamberlain Regne UnitSecretari de Relacions Exteriors; cocreador dels Tractats de Locarno[36]
Charles Gates Dawes Estats UnitsVicepresident dels Estats Units d'Amèrica; president de la Comissió Aliada de Reparació (creador del Pla Dawes)[36]
1926 Aristide Briand FrançaMinistre de Relacions Exteriors; cocreador dels Tractats de Locarno i el Pacte Briand-kellogg[33]
Gustav Stresemann AlemanyaEx-Gran Canceller (Reichs-kanzler); Ministre de Relacions Exteriors; cocreador dels Tractats de Locarn[33]
1927 Ferdinand Buisson FrançaExprofessor, La Sorbona, París; fundador i president, Lliga pels Drets Humans[37]
Ludwig Quidde AlemanyaProfessor, Universitat Lliure de Berlín; membre, Parlament alemany; participant de diverses conferències de pau[37]
1928No es va lliurar
1929 Frank Billings Kellogg Estats UnitsEx-secretari d'Estat; cocreador del Pacte Briand-Kellogg'[38]
1930 Lars Olof Nathan Söderblom SuèciaArquebisbe; líder en el moviment ecumènic[39]
1931 Jane Addams Estats UnitsSociòloga; president internacional, Lliga Internacional de Dones Pro Pau i Llibertat[40]
Nicholas Murray Butler Estats UnitsPresident, Universitat de Colúmbia; promotor del Pacte Briand-Kellogg[40]
1932No es va lliurar
1933 Sir Ralph Norman Angell Regne UnitEscriptor; membre, comitè executiu de la Societat de Nacions i del Consell Nacional de Pau[41]
1934 Arthur Henderson Regne UnitEx-secretari de Relacions Exteriors; president, Conferència de Desarmament el 1932[42]
1935 Carl Von Ossietzky AlemanyaPeriodista (die Weltbühne); pacifista[43]
1936 Carlos Saavedra Lames ArgentinaSecretari d'Estat; president, Societat de Nacions; mitjancer en el conflicte entre el Paraguai i Bolívia[44]
1937 Vescomte Cecil De Chelwood (lord Edgar Algernon Robert Gascoyne Cecil) Regne UnitEscriptor, Ex-Lord del Segell Privat; fundador i president, Campanya Internacional per la Pau[45]
1938 Oficina Internacional Nansen pels Refugiats  SuïssaUna organització internacional de beneficència, instituïda per Fridtjof Nansen el 1921[46]
1939No es va lliurar
1940
1941
1942
1943
1944 Comitè Internacional de la Creu Roja  Suïssa[47]
1945 Cordell Hull Estats UnitsEx-secretari d'Estat; destacat participant en l'origen de l'Organització de les Nacions Unides[48]
1946 Emily Greene Balch Estats UnitsExprofessora d'Història i Sociologia; president honorari internacional, Lliga Internacional de Dones Pro Pau i Llibertat[49]
John Raleigh Mott Estats UnitsPresident, Consell Missioner Internacional; president, Associació Cristiana de Joves[49]
1947 Els Quàquers (representats perFriends Service Council i American Friends Service Committee)[50]
1948No es va lliurar
1949 John Boyd Orr Regne UnitMetge; polític alimentari; organitzador notable i director de l'Organització per l'alimentació i l'agricultura (FAO); president, Consell Nacional per la Pau i la Unió Mundial d'Organitzacions de Pau[51]
1950 Ralph Bunche Estats UnitsProfessor, Universitat Harvard, Cambridge, Dt.; director, divisió de fideïcomissos, U.N.; mitjancer actiu a Palestina, 1948[52]
1951 Léon Jouhaux FrançaPresident del Comitè Internacional del Consell Europeu, vicepresident de la Confederació Internacional d'Organitzacions Sindicals Lliures, vicepresident de la Federació Sindical Mundial, membre del consell de l'Oit, delegat de les Nacions Unides[53]
1952 Albert Schweitzer FrançaCirurgià missioner; fundador de Lambaréné (República del Gabon)[54]
1953 George Catlett Marshall Estats UnitsPresident general de la Creu Roja nord-americana; ex-Secretari d'Estat i de Defensa; delegat NU; creador del Pla Marshall[55]
1954Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR)  SuïssaUna organització internacional de beneficència fundada per U.N. el 1951[56]
1955No es va lliurar
1956
1957 Lester Bowles Pearson CanadàEx-secretari d'Estat d'Assumptes Exteriors del Canadà; expresident del 7mo període de sessions de l'Assemblea General de les Nacions Unides;[57] pel seu paper en els esforços per concloure el Conflicte de suez i resoldre la qüestió d'Orient Mitjà per mitjà de les Nacions Unides[11]
1958 Georges Piri BèlgicaPare dels Dominics; líder de l'organització de beneficència per als refugiats "L'Europe du Coeur au Service du Monde"[58]
1959 Philip J. Noel-baker Regne UnitMembre del Parlament; treballador vehement de tota la vida per a la pau i cooperació internacional[59]
1960 Albert Lutuli Sud-àfricaPresident del Congrés Nacional Africà,[60] va estar a l'avantguarda en la lluita contra l'apartheid a Sud-àfrica[11]
1961 Dag Hjalmar Agne Carl Hammarskjöld SuèciaSecretari general d'U.N.,[61] guardonat per enfortir l'organització[11]
1962 Linus Carl Pauling Estats UnitsPer la seva campanya contra la prova d'armes nuclears[62]
1963 Comitè Internacional de la Creu Roja  Suïssa[63]
Lliga De Societats De La Creu Roja  Suïssa
1964 Martin Luther King Estats UnitsLíder de la Conferència Sud de Lideratge Cristià[64]
1965 Fons de Nacions Unides per a la infància  Nacions Unides[65]
1966No es va lliurar
1967
1968 René Cassin FrançaPresident del Tribunal Europeu de Drets Humans[66]
1969 Organització Internacional del Treball  Nacions Unides[67]
1970 Norman E. Borlaug Estats UnitsCentre Internacional de Millorament de Blat i Moro;[68] per les seves contribucions a la "revolució verda" que va estar impactant a la producció d'aliments, particularment en Àsia i en Llatinoamèrica[11]
1971 Willy Brandt RFACanceller de la República Federal d'Alemanya; per la seva Ostpolitik d'Alemanya Occidental[69]
1972No es va lliurar
1973 Henry A. Kissinger Estats Units«Per l'Acord de París de 1973 destinat a aconseguir una cessació al foc en la guerra del Vietnam i la retirada de les forces nord-americanes».[70][11]
Lê Ðức Thọ
(el va rebutjar)
Vietnam
1974 Seán Macbride IrlandaPresident de l'Oficina Internacional per la Pau; president de la Comissió de Namíbia.[71] Pel seu fort interès en els drets humans: dirigint la Convenció Europea de Drets Humans a través del Consell d'Europa, ajudant a trobar i després encapçalar Amnistia Internacional així com servint com a secretari general de la Comissió Internacional de Juristes[11]
Eisaku Sato  JapóPrimer Ministre del Japó,[71] pel seu rebuig de l'opció nuclear per al Japó i els seus esforços per aconseguir una major reconciliació a nivell regional[11]
1975 Andrei Sàkharov Unió SovièticaPer la seva lluita a favor dels drets humans, negació d'armes i cooperació entre totes les nacions[72][73]
1976 Betty Williams Regne UnitFundadora del Moviment de Pau d'Irlanda del Nord (després rebatejat a Comunitat de Gent de Pau)[74]
Mairead Corrigan Regne Unit
1977Amnistia Internacional Regne UnitPer protegir els drets humans dels presos de consciència[75][11]
1978 Mohamed Anwar Al-sadat EgiptePels Acords de Camp David, els quals van donar lloc a una pau negociada entre Egipte i Israel[76]
Menachem Begin Israel
1979 Mare Teresa ÍndiaLíder de les Missioneres de la Caritat».[77]
1980 Adolfo Pérez Esquivel ArgentinaLíder dels drets humans;[78] va fundar organitzacions de drets humans no-violentes per lluitar contra la junta militar que governava el seu país (Argentina).[11]
1981Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR)  Nacions UnidesUna organització internacional de beneficència fundada per l'U.N. el 1951[79]
1982 Alva Myrdal SuèciaPel seu magnífic treball en les negociacions de desarmament de les Nacions Unides, on ambdós han assumit rols crucials i reconeixement guanyat internacional[80][81]
Alfonso García Robles Mèxic
1983 Lech Wałęsa PolòniaFundador de la Solidaritat; activista pels drets humans[82]
1984 Desmond Mpilo Tutu Sud-àfricaBisbe de Johannesburg; exsecretari general, Consell Sud-Africà d'Esglésies[83]
1985Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra NUCLEAR Estats UnitsPer la seva informació fidedigna i per crear consciència de les conseqüències catastròfiques de la guerra atòmica. El comitè considera que aquesta, al seu torn, contribueix a un augment de la pressió per part de l'oposició pública a la proliferació d'armes atòmiques portant a una redefinició de prioritats, prestant així una major atenció a la salut i a d'altres aspectes humanitaris[84]
1986 Elie Wiesel Estats UnitsPresident de la "Comissió Presidencial sobre l'Holocaust"[85]
1987 Óscar Àries Sánchez Costa RicaPel seu treball per la pau a Amèrica Central, esforços que van conduir a l'acord firmat a Guatemala el 7 d'agost d'aquest any[86]
1988 Forces de Pau de les Nacions Unides  Nacions UnidesPels seus esforços que han derivat en importants contribucions cap a la realització d'un dels principis fonamentals de les Nacions Unides[87][88]
1989 14è Dalai Lama (Tenzin Gyatso) TibetPer a la seva lluita a favor de l'alliberament del Tibet i conseqüentment haver-se oposat a l'ús de la violència. En canvi, ha advocat per solucions pacífiques basades en la tolerància i el respecte mutu a fi de preservar el patrimoni històric i cultural del seu poble[89][90]
1990 Mikhaïl Gorbatxov Unió SovièticaCap d'Estat de la Unió Soviètica, pel seu lideratge en el procés de pau que avui en dia caracteritza a parts importants de la comunitat internacional[91]
1991 Aung San Suu Kyi BirmàniaPer la seva lluita no-violenta per la democràcia i els drets humans[92]
1992 Rigoberta Menchú Tum GuatemalaPel seu treball a favor de la justícia social i de la reconciliació etno-cultural basat en el respecte dels drets de les persones indígenes[93]
1993 Nelson Mandela Sud-àfricaPel seu treball per al final pacífic del règim d'apartheid, i per establir les bases per a una nova Sud-àfrica democràtica[94]
Frederik Willem De Klerk Sud-àfrica
1994 Yasser Arafat PalestinaPer honrar un acte polític que va requerir gran valentia d'ambdós costats, i que ha obert oportunitats per a un nou desenvolupament cap a la fraternitat a l'Orient Mitjà[95]
Isaac Rabin Israel
Ximon Peres Israel
1995 Joseph Rotblat Regne UnitPels seus esforços per disminuir el paper exercit per les armes nuclears en la política internacional i, a llarg termini, per eliminar les esmentades armes[96]
Conferència Pugwash Canadà
1996 Carlos Felipe Ximenes Belo Timor OrientalPel seu treball cap a una solució justa i pacífica per al conflicte a Timor Oriental[97]
José Ramos-Horta Timor Oriental
1997 Campanya Internacional per a la Prohibició de les Mines Antipersones Estats UnitsPer les seves contribucions per a la prohibició i neteja de les mines antipersones[98]
Jody Williams Estats Units
1998 John Hume Regne UnitPels seus esforços per trobar una solució pacífica al conflicte a Irlanda del Nord[99]
David Trimble Regne Unit
1999Metges Sense Fronteres  SuïssaEn reconeixement de la tasca humanitària pionera de l'organització a diversos continents[100]
2000 Kim Dae Jung Corea del SudPel seu treball a favor de la democràcia i els drets humans a Corea del Sud i a Àsia Oriental en general, i particularment per la pau i reconciliació amb Corea del Nord[101]
2001 Organització de les Nacions UnidesPel seu treball per a un món més ben organitzat i més pacífic[102]
Kofi Annan Ghana
2002 Jimmy Carter Estats UnitsPer les seves dècades d'esforç incansable per trobar solucions pacífiques als conflictes internacionals, i promoure la democràcia i els drets humans, així com per promoure el desenvolupament econòmic i social[103]
2003 Shirin Ebadi IranPels seus esforços per la democràcia i els drets humans. S'ha centrat especialment en la lluita pels drets de les dones i els nens[104]
2004 Wangari Muta Maathai KenyaPer la seva contribució per al desenvolupament sostenible, la democràcia i la pau[105]
2005 Organisme Internacional d'Energia Atòmica  Nacions UnidesPels seus esforços per prevenir l'ús de l'energia nuclear amb finalitats militars i assegurar que l'energia nuclear amb propòsits pacífics sigui usada de la manera més segura possible[106]
Mohamed Elbaradei Egipte
2006 Muhammad Yunus BangladeshPer promoure oportunitats econòmiques i socials per als pobres, especialment les dones, a través del seu projecte pioner del microcrèdit[107]
Banc Grameen Bangladesh
2007 Al Gore Estats UnitsPels seus esforços per construir i difondre un major coneixement sobre el canvi climàtic provocat per l'home, i per establir les bases de les mesures que són necessàries per contrarestar aquest canvi[108]
Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic  Nacions Unides
2008 Martti Ahtisaari FinlàndiaPels seus importants esforços, a diversos continents i durant més de tres dècades, per resoldre els conflictes internacionals[109]
2009 Barack Obama Estats UnitsNomés molt rares vegades una persona té el mateix abast que Obama ha tingut en capturar l'atenció del món i brindar-li al seu poble l'esperança d'un futur millor[110]
2010Liu Xiaobo XinaPer la seva lluita no-violenta i duradora per defensar els drets humans fonamentals a la Xina[111]
2011 Ellen Johnson-sirleaf LibèriaPer la seva lluita no-violenta per la seguretat de les dones i els drets de les dones a la plena participació en l'obra de construcció de la pau[112]
Leymah Gbowee Libèria
Tawakkul Karman Iemen
2012 Unió Europea EuropaPer la seva contribució a la pau i la reconciliació, la democràcia i els drets humans a Europa.[113]
2013 Organització per la Prohibició de les Armes Químiques  Països BaixosPels seus esforços en eliminar les armes químiques."[114]
2014 Malala Yousafzai PakistanPer la seva lluita contra la supressió de la infància i la gent jove i pel dret de tots els nens a l'educació[115] (Amb 17 anys, Yousafzai es converteix en la receptora més jove d'un Premi Nobel de la Pau.)
Kailash Satyarthi Índia
2015 Quartet de Diàleg Nacional de Tunísia  TunisiaPer la seva contribució decisiva en la construcció d'una democràcia plural a Tunísia després de la Revolució del Gessamí de 2011[116]
2016 Juan Manuel Santos Calderón Colòmbia"Pels seus esforços resolutius a acabar amb la guerra civil del país de més de 50 anys, guerra que ha costat la vida de com a mínim 220.000 colombians i ha desplaçat gairebé sis milions de persones"[117]
2017 Campanya Internacional per l'Abolició de les Armes Nuclears Suïssa"Per la seva feina en centrar l'atenció en les conseqüències humanitàries catastròfiques de tot ús de les armes nuclears i pels seus esforços innovadors per aconseguir la prohibició per tractat d'aquest tipus d'armes."[118]
2018 Denis Mukwege República Democràtica del Congo"Pels seus esforços per acabar amb l'ús de la violència sexual com a arma de guerra i conflictes armats"[119]
Nadia Murad Iraq
2019 Abiy Ahmed Etiòpia"Pels seus esforços per aconseguir la pau i la cooperació internacional, particularment per la seva iniciativa decisiva destinada a resoldre el conflicte fronterer amb Eritrea"[120]
2020 Programa Mundial d'Aliments Nacions Unides"Pels seus esforços per combatre la fam, per la seva contribució a millorar les condicions per a la pau en àrees afectades per conflictes i per actuar com una força impulsora dels esforços per evitar l'ús de la fam com una arma de guerra i de conflicte".[121]
2021 Maria Ressa  Filipines"pels seus esforços per salvaguardar la llibertat d'expressió, que és una condició prèvia per a la democràcia i la pau duradora"[122]
Dmitri Muràtov  Rússia
2022 Ales Bialiatski  Belarús"per promoure el dret a la crítica del poder ia la protecció dels drets fonamentals dels ciutadans i per fer un esforç extraordinari per documentar els crims de guerra, les violacions dels drets humans i l'abús de poder"[123]
Memorial  Rússia
Centre per a les Llibertats Civils  Ucraïna
2023 Narges Mohammadi  Iran"per la seva lluita contra l'opressió de les dones a l'Iran i la seva lluita per a promoure els drets humans i la llibertat per a tothom"[124]
NacióNombre de guardonats
Organismes internacionals22
Estats Units21
Regne Unit12
França9
Suècia5
Alemanya4
Sud-àfrica4
Bèlgica3
Israel3
 Suïssa3
Egipte2
Argentina2
Austràlia2
Libèria2
Noruega2
Timor Oriental2
Unió Soviètica2
Índia2
 Rússia2
Bangladesh1
R.P. de la Xina1
Costa Rica1
Dinamarca1
Finlàndia1
Ghana1
Guatemala1
Iran1
Irlanda1
Itàlia1
 Japó1
Iemen1
Canadà1
Kenya1
Mèxic1
Birmània1
Països Baixos1
Palestina1
Polònia1
Corea del Sud1
Tibet1
Vietnam1
Pakistan1
 Tunisia1
República Democràtica del Congo1
Iraq1
 Belarús1
 Filipines1
 Ucraïna1
 Iran1

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de guardonats amb el Premi Nobel de la Pau


🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica